Posar un preservatiu a Sant Jordi

Maig de 1961. Josep Pla ha passat uns dies al Midi. El general De Gaulle considera que a Fran?a hi ha massa vi i vol transformar les vinyes del sud en un fanguet de llegums i hortalisses. All¨ª hi ha nascut un tipus de pag¨¨s que treballa prim i guanya gras. Tenint en compte que la vinya demana poca feina, als pa?sos del Llenguadoc i la Proven?a les hores sobreres s¡¯han dedicat al sexe i a castigar el caf¨¨, a la fanf¨¤rria amb instruments de vent i a practicar el joc propi d¡¯aquestes terres, la petanca. Tot i guanyar m¨¦s diners, si passen a produir verdura no hi podran jugar cada dia. Pla en parla amb uns ocasionals al Rossell¨® i els diu ¡°jugueu-hi diumenge¡±. ¡°No n¡¯hi ha prou, perdr¨ªem el toc¡±, li contesten. L¡¯article a Destino es titula De Gaulle contra la petanca.

Passats els anys, sabem dues coses. De Gaulle no va liquidar la petanca i Fran?a produeix un mar de vi. Per¨° el pinyol ¨¦s de caire antropol¨°gic. La petanca t¨¦ una funci¨® ritual. Demana l¡¯observan?a di¨¤ria, escenificaci¨®, passos de ball, tradici¨®, i es tracta del culte a una comunitat. ?s un ritual, perqu¨¨ celebra una manera d¡¯entendre el m¨®n, de pagesos ociosos i rics, i ¨¦s prou antic per mitificar el present en funci¨® del passat, al capdavall l¡¯¨²nica cosa que interessa el contribuent satisfet.

Si no ¨¦s prohibint-les, costa molt que la gent deixi les pr¨¤ctiques rituals. Nom¨¦s les causes de for?a major esbraven els costums. Mirem les fogueres de Sant Joan. S¡¯encenen un any rere l¡¯altre, no obstant el segle i mig de restriccions que porten al llom. Tan sols les evitaria una pedregada. I l¡¯any que som ha passat una cosa semblant amb la Diada de Sant Jordi. ?s un dels cultes catalans m¨¦s simp¨¤tics. Permet la foto de fam¨ªlia ben avinguda, m¨¦s que l¡¯Onze de Setembre, i tamb¨¦ connecta el grup amb un passat fabul¨®s. Per¨° la pand¨¨mia ha obligat a buidar-lo de la coreografia caracter¨ªstica, les riuades parsimonioses de gent alegre i galtavermella, i l¡¯ha escatat de la dramat¨²rgia primordial, l¡¯obsequi de roses i llibres. Avui celebrem Sant Jordi en un pa¨ªs digital i no sabem si riure o plorar.

Les aglomeracions estan prohibides, per¨° llibreters, editors i escriptors han fet un bon esfor? perqu¨¨ tinguem un reflex de la Diada a m¨°bils i ordinadors. Si sou pacients, avui veureu dotzenes d¡¯autors. Menys lletraferits i m¨¦s pantallaferits, una mica desballestats pel confinament, ullerosos, peluts i despullats del glamur de la cua i l¡¯ombrel¡¤la, us han gravat v¨ªdeos de recomanacions, recitals i alguna s¨²plica. Tamb¨¦ podreu comprar llibres a plataformes d¡¯urg¨¨ncia. S¡¯han muntat de pressa i corrents per evitar que Amazon no s¡¯emporti el past¨ªs sencer: som el dia que la gent del llibre fa l¡¯agost. Fins i tot podreu reservar dedicacions futures, comprar i regalar en diferit. Agafeu el tel¨¨fon i que el cavaller mati l¡¯aranya, perqu¨¨ Sant Jordi ¨¦s Catalunya.

La gent del llibre ha quedat esmaperduda. El miratge d¡¯un sector unit s¡¯ha evaporat al ritme de les iniciatives i de les queixes sectorials. Per¨° no hi ha mala fe. En primer lloc, ja se sabia que concentrar la salut de tants treballadors en dates puntuals no ¨¦s gaire ¨²til. Tothom perd el toc. I en segon lloc, no pretendrem que la gent del llibre sigui menys competitiva que posem per cas la gent del porc¨ª. Enll¨¤ d¡¯aix¨°, un ritual buit ¨¦s un ritual trist¨ªssim. I sense la gent ¡ªno parlem dels lectors¡ª, sense la gernaci¨® Sant Jordi no val res.

La gitanada o el jovent que venent roses furtives es treien un sobresou no hi seran. La rosa p¨ªxel frega el rid¨ªcul. No ens omplirem els ulls amb l¡¯esclat primaveral dels cossos a cel batent. Els avis no aniran amb els nets a remenar contes. No es podr¨¤ fer la dol?a compra d¡¯¨²ltima hora, per arribar a casa amb una flor als llavis i un llibre a l¡¯aixella. I els bledes que frisen per fotografiar-se amb els supervendes, a tot estirar els podran masegar a la xarxa durant un directe defectu¨®s.

Bo i tot ser¨¤ bonic. Potser no s¡¯ha tingut temps de muntar-ho b¨¦. Alhora, pot ser que els llibres s¡¯assemblin m¨¦s aviat a les verdures que no pas a les vinyes i que, per tant, la pol¨ªtica cultural hi hauria d¡¯estar tot l¡¯any a sobre, regant, enll¨¤ de Sant Jordi i Nadal. Sigui com vulgui, tot plegat recorda un altre cas de grinyol entre la realitat i la voluntat. A mitjans dels noranta, una caravana de metges corria pel Midi d¡¯?frica. Hi havia un repunt b¨¨stia de la sida. La comitiva de jeeps s¡¯aturava als llogarrets remots. Repartien preservatius i explicaven com fer-los servir. Enmig dels congregats, un metge feia lliscar avall el preservatiu per un fal¡¤lus de fusta. L¡¯any seg¨¹ent hi van tornar. L¡¯escorp¨ª de la sida s¡¯havia multiplicat, a despit que a cada casa hi hagu¨¦s un fal¡¤lus de fusta amb el preservatiu perfectament posat. Un objecte de culte orfe d¡¯instruccions i de costums, amb usuaris mancats de toc, sense const¨¤ncia, amb tot de v¨ªctimes, el fruit d¡¯una profilaxi estil De Gaulle.