El mite del retorn a la normalitat

Els ciutadans pregunten i es pregunten: ¡°Quan tornarem a la normalitat?¡± Els governants prometen el retorn gradual ¨Cno exempt de retrocessos. I, en uns moments en qu¨¨ els cient¨ªfics s¡¯han apropiat de la paraula, els m¨¦s creients situen la normalitat en l¡¯arribada de la vacuna. Per¨°, qu¨¨ ¨¦s la normalitat?

?s evident que estem vivint una situaci¨® excepcional. Es diria que ens han ficat a dins un relat dist¨°pic i hi ha moments en qu¨¨ ¨¦s f¨¤cil perdre¡¯s entre la ficci¨® i la realitat. El tel¨® que de cop i volta ens va allunyar de la vida comuna continua tapant l¡¯horitz¨®, amb la m¨²sica d¡¯acompanyament d¡¯uns discursos pol¨ªtics que transmeten m¨¦s desconcert que no pas confian?a. I aix¨ª, el que al principi pod¨ªem pensar que en uns mesos quedaria com un episodi passatger per recordar, ara tenim por que es faci m¨®n. I per bregar amb aquesta por, l¡¯¨²s de la paraula normalitat pot ser que sigui escassament sofisticat, per¨° consola. ?s el desig espontani de sortir de l¡¯excepci¨®: tornar on ¨¦rem abans del malson.

Aix¨° ¨¦s possible? Qu¨¨ ¨¦s la normalitat? Aquesta experi¨¨ncia ens obliga a preguntar-nos si el que ¨¦s normal ¨¦s igual per a tothom. I si el que ens semblava normal abans ho pot ser ara. Qu¨¨ busquem despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia del confinament? ?La normalitat que desitgem ¨¦s el retorn a la vida ¨Cque ¨¦s social por definici¨®¨C i a l¡¯exercici de les llibertats, recuperant fins i tot el terreny perdut en els ¨²ltims anys, o significa redefinir el marc social d¡¯acord amb els mites i les pautes de les doctrines de seguretat? Em temo que quan es parla de normalitat es pensa en situacions molt diverses.

Aturem-nos (a pensar) en la nostra normalitat anterior. La que ara recordem melanc¨°licament perqu¨¨ ens permetia abra?ar els nets, sortir al carrer, anar de copes, acudir als estadis o passejar per muntanyes i platges. Per¨° era una normalitat constru?da sobre l¡¯acceleraci¨®, en un vertigin¨®s present continu perqu¨¨, com diu Katharina Pistor, ¡°el capitalisme per ess¨¨ncia es funda en un futur desconegut¡±. I d¡¯aquesta normalitat forma part la cultura digital, de la qual aquests dies tancats a casa hem comprovat les potencialitats i els l¨ªmits, la possibilitat d¡¯anar a trobar els altres sense sortir de casa, amb la pantalla com a barrera deshumanitzadora, i el control absolut de les nostres vides com a dest¨ª. Per¨° tamb¨¦, seguint Katharina Pistor, era la destrucci¨® dels h¨¤bitats animals i la pol¡¤luci¨® atmosf¨¨rica que ens ha portat a experi¨¨ncies com la que estem vivint i les que poden venir. En el trasbals que vivim pensar a tornar on ¨¦rem ¨¦s un alleujament. Per¨° ?la situaci¨® actual no ens obliga a aspirar a alguna cosa m¨¦s?

?s probable que els poders globals nom¨¦s pensin a recuperar la in¨¨rcia accelerada, que ¨¦s la seva. En realitat no l¡¯han perdut. Diem que el m¨®n s¡¯ha aturat. I en bona part ¨¦s cert, per¨° alguns han seguit en plena acceleraci¨®, com ens recorda Peter Szendy, i no nom¨¦s els sanitaris que han fet esfor?os sobrehumans per pal¡¤liar el desastre. La ind¨²stria de l¡¯algoritme no s¡¯ha aturat. La distribuci¨® tampoc. I la comunicaci¨®, encara menys. O sigui que la din¨¤mica d¡¯acceleraci¨® continua viva. ?s probable tamb¨¦ que els governants enyorin el passat, tot i que m¡¯agradaria saber com se senten utilitzant les pr¨°tesis d¡¯excepci¨® sense gaires miraments, amb la por i la culpa com a instruments sobre els quals assentar la seva feblesa. Les l¨°giques del poder s¨®n inexorables i cada dia que es perd a posar-los l¨ªmits ¨¦s un risc. Les democr¨¤cies sortiran tocades d¡¯aquest episodi, i tot plegat ha estat un recordatori de l¡¯efic¨¤cia de la por.

Les normalitats sempre s¨®n una il¡¤lusi¨®. S¨®n fruit d¡¯un equilibri inestable entre les din¨¤miques del m¨®n i el que ¨¦s sostenible per a la ciutadania. De manera que en la configuraci¨® de la normalitat s¨®n determinants els sistemes de veritats de cada moment. I ara mateix els conformen la ci¨¨ncia i els diners. Estic d¡¯acord amb Philippe Askenazy que ¡°l¡¯home aspira a alguna cosa m¨¦s que a la camisa digital¡±, en qu¨¨ tot individu es converteix en subjecte de risc i l¡¯excepci¨® en normalitat d¡¯una poblaci¨® sobrevigilada. Despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia viscuda ja no podem al¡¤legar ignor¨¤ncia. I si creiem en la condici¨® humana cal escoltar tamb¨¦ les humanitats, tret que vulguem que la pand¨¨mia derivi en end¨¨mia permanentment, destructiva del que ¨¦s hum¨¤.