L¡¯¨°rbita pr¨°pia de Badalona

La ren¨²ncia de l'alcalde ?lex Pastor reflecteix la inestabilitat pol¨ªtica de la ciutat. Rub¨¦n Guijarro, tinent d'alcalde de Badalona, es va plantar dimecres les 9.00 davant de les c¨¤meres i amb gest greu va llegir la carta de dimissi¨® de l'alcalde ?lex Pastor, detingut despr¨¦s de saltar-se el confinament i negar-se a sotmetre's a un control d'alcohol¨¨mia. L'episodi va commocionar una ciutat habituada a viure en una esbojarrada muntanya russa davant l'estabilitat d'altres ciutats de l'¨¤rea metropolitana. El ple ha d'investir ara abans del dia 12 un nou alcalde, el cinqu¨¨ en 10 anys.

La n¨°mina ¨¦s llarga: des del 2010 han agafat la vara el socialista Jordi Serra, el popular Xavier Garc¨ªa Albiol (2011-2015), Dolors Sabater, de Guanyem (2015-2018), i Pastor (2018-2020). El vaiv¨¦ contrasta amb la gran¨ªtica solidesa institucional de Santa Coloma de Gramenet, on N¨²ria Parl¨®n governa des del 2009; d'Hospitalet, dirigit per Nuria Mar¨ªn des del 2009, o de Cornell¨¤, regit per Antonio Balm¨®n des del 2004. Pastor, a m¨¦s, va arribar al c¨¤rrec gr¨¤cies a una ins¨°lita carambola: amb nom¨¦s tres regidors sobre 27 va guanyar la seva moci¨® de censura contra Sabater ¡ªva tenir el suport del PP¡ª i va revalidar el c¨¤rrec despr¨¦s de les eleccions de maig. Va ser tercer per¨° els independentistes el van votar per barrar el pas a Albiol.

Sotmesa a un bucle, la ciutat s'enfronta una altra vegada al dilema de fa cinc anys: O tots s'uneixen i formen un front o Albiol ser¨¤ alcalde per ser el m¨¦s votat (11 regidors). Badalona tra?a la seva ¨°rbita pr¨°pia: ¨¦s l'¨²nica poblaci¨® de Catalunya, a m¨¦s de Castelldefels, on el PP guanya encara que sense for?a per governar o teixir aliances. O Albiol o Sabater. No hi ha m¨¦s opci¨®. Guanyem no donar¨¤ suport aquesta vegada al PSC. ¡°?s fatal quan la pol¨ªtica arriba a aquesta tensi¨®¡±, explica Joan Botella, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de l'Aut¨°noma de Barcelona. ¡°O un alcalde del PP dur o una alcaldessa que correspon socialment al corrent de la CUP¡±. El PSC decidir¨¤.

El polit¨°leg afirma que la crisi de Badalona ve de molt lluny i ha impedit de construir lideratges s¨°lids. La seva an¨¤lisi es basa en dos factors: un de social, per no haver absorbit b¨¦ les successives onades d'immigraci¨®, i un altre de pol¨ªtic, quan els partits d'esquerra, a difer¨¨ncia de Barcelona o l'Hospitalet, no van realitzar prou pol¨ªtiques d'integraci¨® social. ¡°I quan per les seves crisis internes van deixar de fer-ne, ning¨² no els va substituir¡±, avisa el tamb¨¦ president de Federalistes d'Esquerra. L'orografia no ajuda perqu¨¨ l'autopista de Matar¨®, afirma, ¨¦s gaireb¨¦ una ¡°met¨¤fora¡± d'una ciutat partida: les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques viuen al centre, a prop del mar, on la CUP ¨¦s ben rebuda, i la immigraci¨® a la muntanya. ¡°Per cosir aix¨° es necessita molta for?a organitzativa", esgrimeix.

La mirada al passat explica moltes coses. M¨¤rius Diaz, del PSUC, va guanyar les primeres eleccions democr¨¤tiques per¨° l'escissi¨® dels comunistes va servir amb safata la vict¨°ria al PSC, que va obrir una llarga etapa amb Joan Blanch (1983-1999). Botella al¡¤lega que va governar de manera clientelar i va aparcar les pol¨ªtiques de cohesi¨®. El diagn¨°stic el comparteix Carles Sagu¨¦s, de la Plataforma Sant Roc-Som Badalona, que divendres ajuda a repartir 500 men¨²s a la Xarxa Solid¨¤ria amb l'ajuda de l'empresa F Roca. Sagu¨¦s apunta que Blanch va concloure que el seu ¡°enemic¡± era el PSUC. ¡°Va decidir que si havia de pactar ho faria a la dreta¡±, lamenta subratllant el cost social que va implicar.

El PSC es va mantenir tres d¨¨cades en el poder mentre Albiol, regidor des dels noranta, va c¨®rrer pels barris prometent solucions. I el 2011 es va catapultar a l'alcaldia ¡ªCiU li va donar suport¡ª amb un discurs antiimmigraci¨®. Bashkim Shehu, escriptor alban¨¨s, refugiat i establert a la ciutat des del 2003, va publicar l'estudi Immigraci¨® i racisme. El cas de Badalona, on afirma que va acollir la ¡°institucionalitzaci¨®¡± del racisme per primera vegada a Espanya. L'informe recull la primera protesta xen¨°foba el 2007 i la falta de pol¨ªtiques socials de l'esquerra. ¡°No hi ha sensaci¨® de ciutat comuna. El centre ¨¦s una cosa i els barris tenen vida a part¡±, reflexiona. L'escriptor admet el carisma d'Albiol i que ha substitu?t el seu lema de "Netejant Badalona", associat a la immigraci¨®, pel de ¡°Seguretat i ordre¡±, per no espantar els votants. Desencisat amb Sabater, Shehu tamb¨¦ atribueix a la inestabilitat la falta de cultura de pacte sobretot a l'esquerra, fragmentada pel proc¨¦s.

Sara Mu?oz, periodista de La Rep¨²blica, que ha cobert 25 anys la pol¨ªtica local a Badalona, addueix que el fenomen Albiol no s'explica sense aquest ¡°guirigall de l'esquerra¡±, que s'enfronta per separat a un partit hegem¨°nic: ¡°No tenen una rara avis. Albiol t¨¦ molt mala imatge fora, per¨° no a Badalona. La gent veu que governa i no ve el llop¡±. La realitat ¨¦s que en les eleccions va captar vots de tots els sectors. Mu?oz, que ¨¦s de la perif¨¨ria, dubta sobre qu¨¨ decidir¨¤ el PSC amb la mateixa fermesa que admet que la ciutat t¨¦ coses pendents: ¡°Tinc la sensaci¨® que hi ha dues Badalones i que hi ha una falta de cohesi¨® total. No hem trencat barreres. Tots tenim molts prejudicis. Necessitem m¨¦s autoestima¡±.