El mite del progr¨¦s

No s¡¯ent¨¦n com va ser que els pol¨ªtics, ells en especial, comencessin a divulgar, a partir de l¡¯any 2000, el mite del ¡°segle XXI¡±, equivalent a una promesa de benestar, alegria, prosperitat i pau perp¨¨tua. ?s de deb¨° incomprensible que persones que han viscut prou, i que han fet estudis ¡ªamb les excepcions del president Donald Trump i del conseller Miquel Buch, que en diuen de molt grosses¡ª no sabessin que un canvi de data tan poc rellevant com el que va significar el tr¨¤nsit del 31 de desembre de l¡¯any 1999 a l¡¯1 de gener del 2000 no havia de significar, es miri com es miri, cap canvi radical en les nostres vides, la nostra economia de s¨¤trapes i les nostres civilitzacions. Per¨° el mite es va encunyar. Ja veurem qui s¡¯atrevir¨¤ a fer-lo servir en els pr¨°xims mesos, o anys.

Les biblioteques s¨®n plenes de llibres en qu¨¨ es posa en q¨¹esti¨® aquest miratge, uns quants tradu?ts al catal¨¤ o al castell¨¤: Alain Touraine, Barbarie et progr¨¦s; Robert Nisbet, Historia de la idea de progreso; John B. Bury, The Idea of Progress, o el m¨¦s complet i intel¡¤ligent de tots: Christopher Lasch, The True and Only Heaven. Progress and its Critics. ?s clar que tamb¨¦ s¡¯hi troba, amb molta facilitat, l¡¯opuscle d¡¯Immanuel Kant, Idees per a una hist¨°ria universal en clau cosmopolita, responsable il¡¤lustrat de les fantasies que encara arrosseguem.

Tampoc no resulta imprescindible llegir cap d¡¯aquests llibres, en qu¨¨ s¡¯argumenta contra la idea siscentista i setcentista del progr¨¦s. N¡¯hi ha prou a repassar mentalment l¡¯enorme quantitat de desgr¨¤cies, desventures, malfets de la naturalesa ¡ªara tan estimada pels amics de Jean-Jacques Rousseau¡ª, epid¨¨mies, guerres i devastacions al llarg de la hist¨°ria, inclosa la suposada gloriosa hist¨°ria del ¡°segle XXI¡± ¡ªvegeu les guerres permanents al Pr¨°xim Orient, les epid¨¨mies de la sida i de l¡¯ebola, el tsunami d¡¯Indon¨¨sia, les grans sequeres i plagues a ?frica, la fuita nuclear a Fukushima, etc¨¨tera, coses totes molt recents¡ª per considerar que a la hist¨°ria de la Humanitat nom¨¦s hi ha hagut un canvi substancial: el que va significar, ara fa cosa de vuit mil anys, el pas del paleol¨ªtic al neol¨ªtic; essent el neol¨ªtic, d¡¯altra banda, el veritable inici d¡¯un mal del qual sembla que mai no ens alliberarem, l¡¯amor a la propietat privada.

Com que no ¨¦s temps d¡¯aconsellar als lectors lectures feixugues, proposarem avui, una vegada m¨¦s, el C¨¤ndid (1759), de Voltaire, el llibre m¨¦s gran que mai s¡¯hagi escrit contra la idea del progr¨¦s de les civilitzacions i de la Humanitat. S¡¯havia esdevingut, l¡¯any 1755, el terratr¨¨mol de Lisboa, que va matar la meitat de la ciutadania i va ensorrar tres quartes parts de la ciutat, i Voltaire, a m¨¦s d¡¯escriure un llarg poema molt ir¨°nic sobre aquest fet, va aprofitar-lo per rebentar, des d¡¯un en¨¨sim biaix, la tan fantasiosa idea del progr¨¦s ¡ªels altres biaixos s¨®n de l¡¯ordre dels que hem esmentat m¨¦s amunt, entre ells les guerres de successi¨® a Pol¨°nia i ?ustria i l¡¯inici de la Guerra dels Set Anys.

Diu el cap¨ªtol V d¡¯aquest llibre prodigi¨®s, en present hist¨°ric: ¡°Amb prou feines havien posat els peus a la ciutat, que senten com la terra tremola sota seu; el mar s¡¯arbora en el port i destrueix els vaixells que hi estaven ancorats. Remolins de flames i de cendres cobreixen els carrers i les places p¨²bliques; les cases s¡¯esfondren, les teulades cauen sobre els fonaments de les cases i els fonaments s¡¯esfumen; trenta mil habitants de totes les edats i dels dos sexes s¨®n esclafats sota la runa. El mariner, tot xiulant i proferint juraments, deia: ¡®Encara sucarem, aqu¨ª¡¯ [com en la nostra crisi actual]. I deia Pangloss: ¡®Quina pot ser la ra¨® suficient d¡¯aquest fenomen?¡¯. C¨¤ndid exclamava: ¡®Aix¨° ¨¦s la fi del m¨®n¡¯¡± I, m¨¦s endavant, al mateix cap¨ªtol, diu Pangloss: ¡°Aix¨° que ha passat ¨¦s el millor que podia passar, perqu¨¨, si a Lisboa hi ha un volc¨¤, senyal que ¨¦s el lloc que li escau. Perqu¨¨ ¨¦s impossible que les coses no siguin all¨¤ on ¨¦s evident que s¨®n. Perqu¨¨ tot est¨¤ la mar de b¨¦¡±. I el seu argument porta indefectiblement al leitmotiv del llibre, ent¨¨s com a par¨°dia: ¡°Vivim en el millor dels mons possibles¡±. (Eco de la metaf¨ªsica optimista de Gottfried Leibniz i ress¨° d¡¯una mitologia del progr¨¦s que comen?ava a crear les quimeres que ens han portat on som).

En suma: vivim al m¨®n que vivim, la naturalesa fa el que vol i quan vol, i el m¨®n d¡¯avui ¨¦s m¨¦s ple de barbaritats, contradiccions i mis¨¨ries que el que va con¨¨ixer Voltaire. Ser¨¤ q¨¹esti¨® de no fer servir mai m¨¦s l¡¯expressi¨® tan suada, i equivocada, de: ¡°Aix¨° no ¨¦s propi del segle XXI!¡±. Perqu¨¨ qualsevol cosa ¨¦s pr¨°pia de qualsevol temps, fins i tot les coses m¨¦s inesperades.