La pensada de les prov¨ªncies

La prov¨ªncia com a marc territorial de la desescalada asim¨¨trica. Aquesta ha estat la idea estrella del pla del Govern central cam¨ª de la ¡°nova normalitat¡±, expressi¨® que, sigui dit de passada, ¨¦s un altre ox¨ªmoron en el llenguatge pol¨ªtic per fer companyia a dist¨¤ncia social. Qu¨¨ pret¨¦n Pedro S¨¢nchez ressuscitant una divisi¨® administrativa que forma part de les rel¨ªquies del passat que ens va deixar la transici¨®? Les prov¨ªncies, figura genu?na de l¡¯Estat centralista, eren, a c¨¤rrec dels temibles governadors civils, corretja de transmissi¨® del poder central. En l¡¯actual r¨¨gim s¨®n el marc de la distorsi¨® del vot, com a demarcaci¨® electoral que premia els electors dels territoris m¨¦s despoblats. A qu¨¨ ve ara donar rellev¨¤ncia a una organitzaci¨® territorial sense gaireb¨¦ perfil pol¨ªtic i amb una significaci¨® comunit¨¤ria molt escassa, que a com a m¨¤xim pot ser un focus de poder clientelar? Forma part de la quota de decisions capritxoses amb qu¨¨ de tant en tant ens obsequia Pedro S¨¢nchez. Quina utilitat pr¨¤ctica i quin benefici pol¨ªtic pot obtenir el president amb aquesta soluci¨® imaginativa?

N¡¯hi ha prou amb llegir una mica la premsa internacional per confirmar el que ¨¦s obvi: aquesta crisi ha agafat a tothom per sorpresa i els pol¨ªtics m¨¦s que ning¨². Cap governant no podia imaginar per Nadal que algun dia li tocaria donar l¡¯ordre de confinament del seu pa¨ªs. Per aix¨° el joc de qui ho ha fet b¨¦ i qui ho ha fet malament em sembla mesqu¨ª i sense sentit. Els dirigents pol¨ªtics de l¡¯oposici¨® que es permeten fer-ho no donen la millor imatge de si mateixos: ¨¦s ser molt aprofitat dir jo ho hauria fet millor sabent que no es podr¨¤ demostrar mai, ja que el que governava era un altre. I aix¨° es converteix en pura obscenitat quan s¡¯especula amb els morts. Tothom ha governat a les palpentes, amb dubtes, encerts i desencerts (en molts casos, els mateixos) i seguint consells del m¨®n cient¨ªfic, que tamb¨¦ va arribar amb el peu canviat a aquest moment. Per qu¨¨ l¡¯opini¨® p¨²blica castiga m¨¦s el president S¨¢nchez que els seus col¡¤legues europeus? La clau est¨¤ en la capacitat de transmetre autoritat, de generar empatia i confian?a en la ciutadania i d¡¯aconseguir la complicitat de les altres forces pol¨ªtiques. I ¨¦s en aquestes tres coses ¨Cautoritat, comunicaci¨®, di¨¤leg- que ha fallat el president.

La prud¨¨ncia en la cr¨ªtica en una situaci¨® de crisi no significa l¡¯abs¨¨ncia de debat p¨²blic. Al contrari, ¨¦s m¨¦s necessari que mai, perqu¨¨ la ciutadania se senti integrada al conflicte i no simplement tractada com a nens que obeeixen ordres. I ha brillat per la seva abs¨¨ncia. Ara S¨¢nchez pot ser que comenci a pagar-ho. Els que li haurien de garantir la majoria per governar se senten desconsiderats. L¡¯advert¨¨ncia d¡¯Urkullu sobre l¡¯estat d¡¯alarma, l¡¯amena?a de no votar-hi a favor si no es tornen les compet¨¨ncies retirades, no ¨¦s banal. Urkullu sap com Esquerra i com altres socis potencials del Govern espanyol que ¨¦s una prioritat aguantar aquest govern, perqu¨¨ no vingui el tripartit de la dreta nacional. Per¨° tots dubten dels plans de S¨¢nchez i la idea de les prov¨ªncies no ajuda. Amb les prov¨ªncies S¨¢nchez torna a la seva picant l¡¯ullet a la dreta? N¡¯hi ha prou amb llegir la Faes, que ¨¦s qui mana a casa de Casado, per saber que S¨¢nchez no pot esperar res de la dreta: van contra ell, a tota m¨¤quina.

Muntat en l¡¯estat d¡¯alarma, S¨¢nchez va optar pel discurs patri¨°tic: unitat, guerra, ni ideologies, ni territoris, l¡¯enemic no distingeix. I va donar per fet que els altres es doblegarien sense badar boca. En comptes de buscar complicitats, va optar pel tothom a les meves ordres. En aquest sentit, ¨¦s especialment incomprensible la compareixen?a dels dissabtes per explicar a la ciutadania el que l¡¯endem¨¤ comunicar¨¤ als presidents auton¨°mics. Aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil guanyar complicitats. L¡¯organitzaci¨® territorial de l¡¯Estat descentralitzat s¡¯estructura sobre les comunitats aut¨°nomes i sobre les ciutats, destinades a ser cada dia un subjecte pol¨ªtic m¨¦s important. Per qu¨¨ donar ara protagonisme a la prov¨ªncia? Per donar un pessic a les autonomies rebels? L¡¯hora de la desescalada era el moment d¡¯iniciar la devoluci¨® del que s¡¯havia confiscat: les compet¨¨ncies retirades a les autonomies i els drets als ciutadans. I el Govern espanyol surt amb les prov¨ªncies. Un dels perills de governar en excepci¨® ¨¦s que pot crear h¨¤bit.