L¡¯¨¨xode immobiliari que ve despr¨¦s del virus: de la ciutat al camp

El tel¨¨fon d¡¯alguns agents immobiliaris sona en aquests dies tan adversos amb una petici¨®: posar quil¨°metres pel mig per guanyar metres quadrats i qualitat de vida. La idea d¡¯un confinament intermitent i, sobretot, la implantaci¨® del teletreball a Espanya, que en moltes empreses ha arribat per quedar-se, han donat una empenta a la deslocalitzaci¨® residencial. Els urbanites per for?a s¡¯hi rebel¡¤len. La crisi del coronavirus ha sigut l¡¯¨²ltima empenta que necessitaven aquests propietaris per pensar a abandonar el seu pis a la gran ciutat i mudar-se a un municipi m¨¦s petit, o fins i tot a un poble, on poder adquirir una vivenda millor.

No ser¨¤ d¡¯avui per dem¨¤ ni tampoc de manera massiva perqu¨¨ no tots els treballs es poden deslocalitzar, per¨° sense pretendre-ho ?el virus ha accelerat un proc¨¦s inevitable durant la propera d¨¨cada a Espanya?, adverteix Carles Vergara, professor de l¡¯IESE, que viu a 35 quil¨°metres del seu centre de treball, ubicat a Barcelona, gr¨¤cies a una flexibilitat laboral que ara fa un pas m¨¦s.

?Durant molt temps els l¨ªmits geogr¨¤fics els marcava la dist¨¤ncia al lloc de treball. El desenvolupament del teletreball permet trencar aquesta l¨°gica espacial. Avui, s¡¯ha demostrat hi ha moltes (per¨° tampoc totes) ocupacions que es poden desenvolupar des de qualsevol lloc amb connexi¨® a Internet?, argumenta Mariano Urraco, doctor en Sociologia i professor a la Universitat a Dist¨¤ncia de Madrid (UDIMA).

Ara b¨¦, el soci¨°leg deixa clar que l¡¯impuls de la desconcentraci¨® urbana a Espanya dependr¨¤ de l¡¯estabilitat que es tingui en el lloc de treball. ?De poc serveix comprar una casa a la serra perqu¨¨ en un moment concret est¨¤s teletreballant si l¡¯any seg¨¹ent has de tornar a treballar al centre de la ciutat, a m¨¦s d¡¯una hora de trajecte de la teva flamant nova resid¨¨ncia deslocalitzada?, detalla Urraco, que viu a 200 quil¨°metres del seu lloc de treball. I de la classe d¡¯ocupaci¨®: ?Est¨¤ associada a sectors d¡¯alt valor afegit?, apunta Joaqu¨ªn Reca?o, professor titular del Departament de Geografia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

De moment, les recerques de finques r¨²stiques de gener a abril s¡¯han incrementat en un 46% al portal Fotocasa; els xalets, un 36% i les cases adossades, un 24%. La immobili¨¤ria Servihabitat dona compte d¡¯un increment de les recerques a les prov¨ªncies lim¨ªtrofes a Madrid: Un 100% en el cas de Guadalajara i un 240% a Seg¨°via.

?El 80% de les peticions que estem rebent s¨®n de clients que volen marxar de les ciutats on operem, que s¨®n Madrid, Barcelona i M¨¤laga, i traslladar-se a municipis propers a les grans ciutats, perqu¨¨ els preus s¨®n entre un 15% i un 20% m¨¦s baixos?, comenta Enric Jim¨¦nez, fundador i director general de Property Buyers by SomRIE. Com m¨¦s lluny, m¨¦s barat ¨¦s el cost del metre quadrat. Almenys de moment, perqu¨¨ ¨¦s molt previsible que el preu de les cases dels afores no tardaran a pujar. ?S¨®n m¨¦s desitjables que mai despr¨¦s del trauma del coronovirus?, raona Urraco.

Alguns propietaris ni tan sols es conformen amb l¡¯extraradi. Durant el confinament ha augmentat la demanda de cases en pobles i llogarrets que tenen acc¨¦s a Internet. ?Fins ara era m¨¦s important tenir bones comunicacions i avui el m¨¦s important ¨¦s tenir bones telecomunicacions. Ser¨¤ una empenta important per a l¡¯Espanya buidada?, opina Jes¨²s Duque, vicepresident d¡¯Alfa Inmobiliaria.

I posats a allunyar-se, no importa si s¨®n 20 quil¨°metres o 200. Guillermo Mel¨¦ndez, un treballador de 40 anys de la Borsa de Madrid (BME), ha decidit fer un triple salt mortal amb la seva fam¨ªlia. Viu en un pis a la ciutat de Guadalajara i fins a l¡¯estat d¡¯alarma anava cada dia amb el cotxe a treballar al centre de la capital madrilenya. Ja li havia passat pel cap la idea, per¨° ara t¨¦ clar que vol posar m¨¦s quil¨°metres pel mig. Carmelo Ant¨®n, de l¡¯ag¨¨ncia R¨²sticas Singulares, busca casa en un poble de Castella-la Manxa amb un jard¨ª gran. ?Per un pis de 200.000 euros a Guadalajara pots tenir una casa amb 4.000 metres de jard¨ª a 30 o 50 quil¨°metres?, explica Guillermo, que, com tants altres treballadors, creu que la seva empresa posar¨¤ facilitats per al teletreball de cara a la ?nova normalitat?.

A m¨¦s d¡¯espai i jard¨ª, el que m¨¦s importa a aquest perfil de client ¨¦s l¡¯acc¨¦s a Internet. ?La majoria de municipis el tenen i per a les cases a?llades al camp hi ha empreses que faciliten connexi¨® via sat¨¨l¡¤lit?, explica Ant¨®n. La seva clientela principal s¨®n professionals liberals de 40 a 45 anys (advocats, publicitaris, pilots...). Tot i que tamb¨¦ hi ha gent en situaci¨® prec¨¤ria que busca cases rurals amb llic¨¨ncia i en funcionament per explotar-les i comen?ar una nova vida.

Reserves en llogarrets

Elvira Fafi¨¢n, de la immobili¨¤ria Aldeas Abandonadas, ha reservat durant l¡¯estat d¡¯alarma deu cases en llogarrets i pobles espanyols. ?S¨®n gent amb molta pressa que volen fer un canvi immediat, que saben que ¨¦s ara o mai. Com que no poden visitar les cases perqu¨¨ no poden despla?ar-se a cap altra prov¨ªncia, les han reservat?, explica. Tots s¡¯han decantat per localitzacions rurals apartades de nuclis habitats. ?Tenim un p¨¨rit agr¨°nom de Val¨¨ncia que ha reservat una casa en un llogarret d¡¯Ast¨²ries?. Les vivendes demandades s¨®n grans i es mouen entorn de 160.000 euros.

Un perfil ben diferent ¨¦s el que recorre a l¡¯ag¨¨ncia Cavalier. ?Cada dia rebem consultes de clients que viuen al centre de Madrid interessant-se per vivendes independents a 40 minuts com a molt, a la serra. ?s una tend¨¨ncia que s¡¯ha multiplicat exponencialment des de l¡¯inici de la crisi?, comenta Jos¨¦ Mar¨ªa Raya, de Cavalier Real Estate. S¨®n professionals i empresaris de renda mitjana i alta que teletreballen i volen viure amb la fam¨ªlia en poblacions com Los Molinos, Cercedilla i Guadarrama.

Per aix¨°, el previsible augment de la deslocalitzaci¨® residencial no sortir¨¤ gratis. Els soci¨°legs creuen que aquesta crisi incrementar¨¤ les difer¨¨ncies socials. ?Hi haur¨¤ una divisi¨® entre l¡¯elit que pugui deslocalitzar-se residencialment i teletreballar amb estabilitat i confian?a en qu¨¨ mantindr¨¤ la seva ocupaci¨®, i aquells altres que, fins i tot compartint aquest somni, no poden fer el salt a una resid¨¨ncia que podria quedar massa lluny de futurs llocs de treball?, apunta Mariano Urraco. Els ¨²ltims ?hauran de reconduir les seves prefer¨¨ncies cap a ofertes m¨¦s assequibles que hauran d¡¯estar ben connectades amb els centres d¡¯activitat, probablement illes degradades del centre urb¨¤ i periurb¨¤?, comenta Luis Camarero, catedr¨¤tic de Sociologia de la UNED.