¡°A llarg termini veurem m¨¦s trastorns depressius i adaptatius¡±

No hi ha cap pand¨¨mia que esborri l'optimisme a Antoni Ramos Quiroga, cap de psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Han estat temps dif¨ªcils gestionant l'ansietat sobrevinguda de ciutadans i companys i bregant amb els seus pacients per videotrucada. Per¨° Ramos Quiroga busca sempre el costat positiu, fins i tot en una postpand¨¨mia que es preveu complexa en termes de salut mental global.

Pregunta. Est¨¤vem preparats psicol¨°gicament per a aquesta crisi?

Resposta. Ning¨² estava preparat emocionalment per a aquesta situaci¨® perqu¨¨ mai no l'hav¨ªem viscut. Venim d'una societat en qu¨¨ cr¨¨iem que tot es resol: si hi ha dolor, es calma; si hi ha un problema, se soluciona. Ens hem enfrontat a una situaci¨® que t¨¦ molts aspectes negatius per a la nostra salut mental: la incertesa i la falta de coneixement associat al fet que molta gent veu perillar la seva situaci¨® econ¨°mica i laboral. Aix¨° incrementa molt m¨¦s el patiment i el malestar de la salut mental.

P. Quines malalties portar¨¤ la pand¨¨mia?

R. Probablement, els trastorns que veurem cr¨¦ixer seran l'ansietat i els trastorns depressius. Per¨° el que ens preocupa ¨¦s com aquest confinament i la crisi s¨®n una situaci¨® estressant molt intensa i un factor de risc per desestabilitzar trastorns mentals que una persona ja pugui tenir. Hem vist recaigudes de persones amb trastorns psic¨°tics i bipolars.

P. Com s'organitza un servei de psiquiatria en temps de pand¨¨mia?

R. Les urg¨¨ncies s'han continuat atenent, per¨° s'han extremat les mesures de seguretat per evitar els contagis. S'ha establert que tot pacient que ingressi a psiquiatria tingui PCR negativa perqu¨¨ s¨®n malalts que es mouen molt m¨¦s per les sales que altres pacients. I en consultes externes, hem fet primeres i segones visites amb videomedicina.

P. I s'han apropat a la gent del carrer.

R. Ens hem orientat cap a la ciutadania amb una p¨¤gina web on qualsevol ciutad¨¤ pot enviar les seves consultes i nosaltres, en menys de 48 hores, ens hi posem en contacte. Amb el Servei Catal¨¤ de la Salut hem desenvolupat tamb¨¦ una web-app on fem que la ciutadania pugui objectivar el seu nivell d'estr¨¨s emocional i li suggerim una recomanaci¨®. A m¨¦s, tamb¨¦ hem posat en marxa un servei d'atenci¨® als familiars de persones ingressades i els fem visites psicol¨°giques o psiqui¨¤triques si es troben malament.

Hem donat assist¨¨ncia a les plantes d'hospitalitzaci¨® per donar informaci¨® a les fam¨ªlies i descarregar una mica els nostres companys, i hem desenvolupat un protocol al final de vida per acompanyar-los en el proc¨¦s de dol. Tamb¨¦ hem establert suport psicol¨°gic per als professionals i cada tarda oferim sessions de mindfulness.

P. Com es troba la gent?

R. Hi ha diversos moments. Al principi de la crisi, amb el shock i el confinament, apareix l'ansietat. En la segona fase, que comencem a veure ara, hi ha s¨ªmptomes depressius. El que veurem a llarg termini ¨¦s l'increment de les depressions, els trastorns adaptatius.

P. I els professionals? Aquesta crisi passar¨¤ factura a la seva salut mental?

R. Tenim dades de situacions semblants i les que ens arriben de la Xina diuen que el 40% arriba a tenir cl¨ªnica d'ansietat i el 50%, depressi¨®. Ells han viscut tres situacions angoixants: comen?ar a treballar en unitats que no s¨®n el seu h¨¤bitat natural, cosa que crea aquest disconfort moral; en alguns centres, tamb¨¦ hi va haver manca d'equips de protecci¨® individual i van haver de bregar amb la por del contagi i, a m¨¦s, molts han estat a?llats de les seves fam¨ªlies per evitar contagis.

Estan molt b¨¦ els aplaudiments de les vuit, per¨° jo demanaria a la ciutadania que quan haguem passat l'estat d'emerg¨¨ncia reivindiquin que els serveis de salut estiguin ben dotats i que ens posin els serveis de suport a la salut mental dels professionals.

P. Qu¨¨ fa m¨¦s mal a la salut mental: la incertesa de la pand¨¨mia o el confinament?

R. La sensaci¨® d'indefensi¨®, de no saber si vas o si vens, aix¨° ¨¦s el que m¨¦s impacte tindr¨¤. Parlem molt del confinament, per¨° cal contextualitzar. ?s veritat que no ¨¦s igual per a tothom i que ¨¦s la situaci¨® m¨¦s greu que ha viscut la nostra generaci¨®, per¨° si la compares amb la situaci¨® d'altres generacions que van patir els bombardejos de Barcelona o la situaci¨® dels refugiats... Sempre critiquem que la nostra societat est¨¤ acomodada, que no sap resistir. I centrant-nos tant en el confinament, l'estem fent benestant.

P. Tem que les persones amb problemes de salut mental es puguin descompensar despr¨¦s de tot aix¨°?

R. Totalment. Durant el primer mes, les urg¨¨ncies van disminuir un 37%, per¨° tot el que venia era d'ingr¨¦s: episodis psic¨°tics, de mania. Va desapar¨¨ixer la patologia lleu i moderada i arribaven casos grav¨ªssims. Aquesta ¨²ltima setmana, per¨°, torna a venir una patologia m¨¦s moderada que no pot aguantar m¨¦s el confinament i les descompensacions de trastorns mentals perqu¨¨ ser molt de temps a casa ha estat un h¨¤ndicap i els estressa la incertesa. I aquest estr¨¨s ¨¦s el pitjor que pot patir una persona amb un trastorn mental. Hi haur¨¤ un increment de quadres de depressi¨® i ansietat perqu¨¨ aix¨° ¨¦s un gran estr¨¨s emocional i crear¨¤ patologia a mitj¨¤ i llarg termini.

P. Estem preparats per a una altra pand¨¨mia?

R. La incertesa i la novetat s¨®n els pitjors aliats per tenir una situaci¨® emocional estable. La societat estar¨¤ m¨¦s preparada perqu¨¨ n¡¯ha viscut les conseq¨¹¨¨ncies i ha ent¨¨s qu¨¨ implica no fer un confinament adequat i qu¨¨ implica no invertir en salut i en investigaci¨®. La gent t¨¦ m¨¦s clar qu¨¨ ¨¦s important.