Un far west molt proper

Quantes vegades es tornar¨¤ a filmar The Searchers (Centaures del desert)? Per qu¨¨ no se¡¯n cansa mai, la ind¨²stria nord-americana? I pel que fa a aquesta masculinitat heroicota de l¡¯aventurer, ?ser¨¤ possible algun dia desfer-se de l¡¯ombra allargada i escrotal de John Wayne?

La carta de presentaci¨® de la plataforma Disney+, The Mandalorian (Jon Favreau), ¨¦s una actualitzaci¨® de m¨¦s d¡¯un segle de westerns, transposada a una clau espacial. Hi desfilen tots els trops cl¨¤ssics: el poble en construcci¨®, l¡¯entrada de l¡¯heroi en un saloon ple de paios durs i perillosos; els ca?adors de recompenses, els facinerosos, el x¨¨rif corrupte, els duels al sol, la moral prec¨¤ria dels entorns hostils i un protagonista estimable i esquerpot que viu lligat a un codi que li impossibilita d¡¯aturar-se, penjar els guants (aqu¨ª seria el cintur¨® amb el colt, o el rifle qu¨¤ntic) i fundar una fam¨ªlia.

Hi ha cavalls propis, p¨¨rdues del cavall i recuperacions del cavall. Hi ha una omnipres¨¨ncia del desert que envolta les clapes tentinejants de civilitzaci¨®. Com en molts westerns, The Mandalorian s¡¯organitza al voltant d¡¯un enc¨¤rrec que el protagonista ¨¦s incapa? de dur a terme sense veure contrariats els seus principis (i els seus afectes), cosa que l¡¯empeny a l¡¯ostracisme, la persecuci¨® i la carambola. Com en tants altres westerns, la just¨ªcia s¡¯oposa a la llei, tot i que la disputa, aqu¨ª, es dissol aviat. Disney s¡¯estima massa els seus personatges, i de seguida s¡¯hi alinea moralment, de manera que ens oblidem que el mandalori¨¤ ¨¦s qui trenca el codi dels ca?adors de recompenses i munta el merder sideral. Per¨° aix¨° ara ¨¦s igual. El beb¨¨ ¨¦s mon¨ªssim (oi?) i a tots ens agrada creure que haur¨ªem fet el mateix.

Hern¨¢n D¨ªaz presenta la carcanada seca de tot l¡¯imaginari de l¡¯oest, sense vestiments de cap mena

La tradici¨® del western s¡¯ha demostrat extraordin¨¤riament rellegible en dos sentits: d¡¯una banda, perqu¨¨ ofereix un repertori de trops, trames i figures ic¨°niques riqu¨ªssim que permet una infinitud d¡¯adopcions i de creuaments, des de la Nova York de Midnight Cowboy (Cowboy de mitjanit) fins a les gal¨¤xies-molt-molt-llunyanes de Star Trek, Firefly o Star Wars. O de la distopia de Westworld. Les trames van de l¡¯¨¨pica de la construcci¨® del ra?l, o del tel¨¨graf, o d¡¯algun tipus de tecnologia, fins a la del bandit, o la dels agents de la llei, passant per les lluites entre la cavalleria i els indis nadius, la venjan?a o la restituci¨®, i les que fan ¨¨mfasi en els settlers, sigui per la fundaci¨® d¡¯un ranxo o d¡¯un imperi.

Pel que fa els trops, nom¨¦s cal pensar en el duel-al-migdia, el setge dels bandits carism¨¤tics o la consumaci¨® d¡¯una venjan?a. D¡¯altra banda, el western resulta extremadament actualitzable perqu¨¨ constitueix l¡¯imaginari matricial de la identitat nord-americana moderna ¡ªel seu mite d¡¯origen, la seva cosmogonia¡ª, de manera que no ens ha d¡¯estranyar que el llenguatge en qu¨¨ s¡¯escriu es vagi revisant en funci¨® de les necessitats i els problemes d¡¯autopercepci¨® col¡¤lectiva de cada moment. El western ¨¦s l¡¯espai fundacional, despullat, on els Estats Units negocien culpes i redempcions, on naturalitzen certes tessel¡¤les del mosaic ideol¨°gic ¡ªon van a buscar-se quan s¡¯obliden de qui s¨®n o necessiten retocar-se la planta.

Errants postart¨²rics

L¡¯afany civilitzatori del western es condensa en una de les seves figures m¨¦s ic¨°niques: l¡¯heroi errant, que recull la tradici¨® de la cavalleria art¨²rica. Ethan Edwards, el personatge que encarna John Wayne a Centaures del desert, ¨¦s la figura ic¨°nica d¡¯aquesta pertinen?a de l¡¯heroi al cam¨ª: el pla final de la pel¡¤l¨ªcula, que es desdobla en el marc en penombra de la porta, subratlla que l¡¯hero?citat nom¨¦s ¨¦s possible a l¡¯enfora, i que la domesticitat (la fam¨ªlia, la felicitat) en suposen la desaparici¨®. Al seu torn, aquesta tradici¨® d¡¯errants postart¨²rics articula, sovint de manera tr¨¤gica, l¡¯oposici¨® entre els valors individuals de l¡¯heroi i els de la comunitat. Cl¨¤ssicament, els primers sostenen un afany m¨¦s o menys idealista d¡¯ordenaci¨® civilitzadora que topa amb l¡¯imperi de la brutalitat, l¡¯avar¨ªcia i la superviv¨¨ncia, i que per aix¨° no acaba d¡¯arribar mai. La tensi¨® ¨¦s interessant, aqu¨ª, pel que t¨¦ de contrast amb una certa representaci¨® europea: amb el Quixot es fixa una versi¨® can¨°nica d¡¯aquesta tensi¨®, que fa caure els ideals del cavaller del costat del passat i nom¨¦s ens permet de reprendre¡¯ls ir¨°nicament o melanc¨°lica. En el western, en canvi, aquesta representaci¨® t¨¦ un car¨¤cter m¨¦s inestable: tant pot funcionar com la reminisc¨¨ncia d¡¯un valor ancienne com ser la primera pedra d¡¯una civilitzaci¨® moderne que no acaba de quallar, o que es troba en pugna amb tants altres valors (o manques de).

Aquesta encarnaci¨® fumuda de l¡¯ideal es fa evident amb l¡¯entrada, a finals dels cinquanta, del western crepuscular ¡ª-diguem, des de The Wild Bunch (Grup salvatge), de Sam Peckinpah, fins a Unforgiven (Sense perd¨®), de Clint Eastwood. La idealitzaci¨® desapareix i el que hi impera s¨®n patuleies de personatges m¨¦s o menys execrables que s¡¯orienten en funci¨® d¡¯interessos comuns o antag¨°nics. Si se¡¯m permet l¡¯analogia gruixuda, el moviment ¨¦s semblant al canvi del detectiu racional i incorruptible ¨¤ la Poirot per l¡¯implicat i moralment q¨¹estionable del Hard Boiled d¡¯un Dashiell Hammett. Qualsevol possibilitat de just¨ªcia passa ara pel preu d¡¯unes transgressions ¨¨tiques que no tenen res de mod¨¨liques i que aspiren, com a m¨¤xim, a tenir un sentit davant d¡¯un cas concret, d¡¯una vulnerabilitat concreta.

Warlock (1958), d¡¯Oakley Hall, ¨¦s la novel¡¤la de refer¨¨ncia d¡¯aquesta transici¨® d¡¯una mena cl¨¤ssica i estilitzada de romantitzar l¡¯oest en una altra forma de romanticisme, m¨¦s dura, m¨¦s violenta, m¨¦s matisada. La novel¡¤la, famosament celebrada per Thomas Pynchon, narra la quotidianitat de Warlock, una petita poblaci¨® al Wild West, on aquesta lluita entre el b¨¦ (l¡¯ordre) i el mal (una forma alternativa d¡¯ordre) pren formes violentes i posa en dansa una colla de personatges memorables, psicol¨°gicament complex¨ªssims. El canvi es pot pensar en paral¡¤lel amb la mena d¡¯estilitzaci¨® cl¨¤ssica que l¡¯spaghetti western dels seixanta abandona en favor de Sergio Leone, Eastwood i Charles Bronson.

M¨¦s recentment, Lonesome Dove (Paloma solitaria, 1985), de Larry McMurtry, que explica les aventures de dos rangers de Texas jubilats a finals del XIX i introdueix temes com ara l¡¯envelliment, la mort i el su?cidi en el western, ¨¦s una de les fites de la revisi¨® contempor¨¤nia del g¨¨nere, com les novel¡¤les de l¡¯oest de Cormac McCarthy. Especialment, Meridi¨¤ de sang (tamb¨¦ de 1985), on s¡¯ocupa de la viol¨¨ncia del genocidi dels nadius nord-americans, de la m¨¤ del protagonista, ¡°the kid¡±, i la Glanton Gang, que a mitjans de segle es dediquen a la massacre al llarg de la frontera amb M¨¨xic. Amb la trilogia de la frontera (Todos los hermosos caballos, de 1992, En la frontera, de 1994, i Ciudades de la llanura, de 1998), McCarthy substitu?a la cruesa nihilista de Meridi¨¤ de sang per la nost¨¤lgia de l¡¯Americana i esdevenia un best-seller immediat. No ¨¦s estrany que la seva darrera novel¡¤la, La carretera (2006), hagi estat apocal¨ªptica, revers gen¨¨ric del mite fundacional.

Capgirament del g¨¨nere

A l¡¯horitz¨® (Edicions del Periscopi), la primera obra d¡¯Hern¨¢n D¨ªaz ¡ªargent¨ª criat a Estocolm i que treballa als EUA¡ª, que acaba d¡¯apar¨¨ixer, ¨¦s una elaboraci¨® interessant¨ªssima de tota aquesta tradici¨®. El punt de partida ¨¦s senzill i efectiv¨ªssim: H?kan S?derstr?m i el seu germ¨¤ petit decideixen embarcar cap a Nova York, per¨° pugen en vaixells diferents i H?kan acaba a San Francisco. La novel¡¤la s¡¯ocupa dels seus esfor?os per creuar el pa¨ªs i retrobar-se amb el germ¨¤, cosa que topa odisseicament amb una rastellera inacabable i prou imaginativa d¡¯obstacles, marrades i derives. D¨ªaz aprofita l¡¯entramat hab¨ªlissim d¡¯aquests topalls per presentar la carcanada seca de tot l¡¯imaginari de l¡¯oest, sense vestiments de cap mena. L¡¯obra desplega una voluntat program¨¤tica de capgirament: H?kan avan?a de l¡¯oest cap a l¡¯est, al contrari del vector habitual de la conquesta. L¡¯acci¨® se situa abans de la Guerra Civil, a difer¨¨ncia de la majoria de westerns, que se situen en el post. En la novel¡¤la, tot mostra la seva cara menys amable: la magnitud de la naturalesa es mou entre el misticisme i l¡¯abrasi¨® (l¡¯impacte del sol en la pell del suec ¨¦s terrible i constant, els deserts s¨®n erosius i omnipresents, i fa l¡¯efecte que gaireb¨¦ tot ¨¦s capa? de matar-t¡¯hi, a l¡¯oest).

En H?kan rebutja la viol¨¨ncia, per¨° en rep a cabassos al llarg d¡¯aquesta bildungs corrosiva. Ben lluny d¡¯interessar-se per la comunitat, la novel¡¤la s¡¯ofereix com un tractat subtil¨ªssim i escruixidor sobre l¡¯a?llament i la solitud: al diari argent¨ª La Naci¨®n, definia el protagonista com un ¡°estranger en un pa¨ªs que no existeix¡±, en refer¨¨ncia al fet que H?kan gaireb¨¦ no parla l¡¯angl¨¨s i amb prou feines l¡¯ent¨¦n, i a la manera com tendeix a l¡¯a?llament i la sospita. D¨ªaz juga amb el llenguatge del western, per¨° per fer-lo anar a la contra de la seva textura ideol¨°gica i mostrar la fundaci¨® d¡¯uns EUA bestialitzats, presos d¡¯un capitalisme catastr¨°fic i d¡¯una repulsi¨® immunol¨°gica a la difer¨¨ncia.

La novel¡¤la t¨¦ alguna cosa d¡¯artefacte nou muntat amb peces velles. Potser tingui a veure amb el fet que D¨ªaz prefereix la lectura al treball de camp: com tot imaginari naturalitzat, el western t¨¦ m¨¦s de ficcional que d¡¯hist¨°ric, i aix¨° es nota en la manera com es descriu l¡¯arribada al saloon de la figura de Clangston, o com apunta gestos de personatges arquet¨ªpics, com el del x¨¨rif corrupte. D¨ªaz, que ensenya a Columbia (director associat de l¡¯Hispanic Institute i editor de la Revista Hisp¨¢nica Moderna), i que s¡¯ha dedicat espec¨ªficament a l¡¯estudi de la novel¡¤la nord-americana moderna, es mou c¨°modament en el codi dels novel¡¤listes pulp que han treballat el western, com ara Zane Grey i Louis L¡¯Amour.

El marc de la novel¡¤la, per¨°, ¨¦s un homenatge a Joseph Conrad: H?kan aprofita que el trencagla? en qu¨¨ ha embarcat ha quedat atrapat en un mar de gel per rememorar la seva hist¨°ria a una audi¨¨ncia marinera embadocada. En aquest moment, H?kan ja ¨¦s llegenda. De fet, la novel¡¤la acompanya la conversi¨® del protagonista en mite, i es dedica a mostrar-ne els mecanismes i les costures. El que en el mite passa per una ferocitat monstruosa, en H?kan ¨¦s una barreja de superviv¨¨ncia i sentit de la just¨ªcia, i el lector, gr¨¤cies a la per¨ªcia de D¨ªaz, n¡¯ha estat testimoni. D¡¯aquesta manera, la novel¡¤la q¨¹estiona un segle sencer d¡¯idealitzacions cinematogr¨¤fiques: el mite ¨¦s una escriptura, que treballa per naturalitzar ideologies diverses. Del que es tracta ¨¦s d¡¯esbrinar quines.