A la ciutat confinada, paisatge sonor

El compositor Josep Manuel Berenguer (Barcelona, 1955), artista inter-m¨¨dia, fundador de l¡¯Orquestra del Caos, col¡¤laborador gener¨®s de tants, expert a sentir i escoltar, em fa arribar les seves notes del confinament. A casa, davant d¡¯un pati on cada dia venero Cerd¨¤ i la seva vision¨¤ria ciutat, se senten aquests dies refilades alegres corals i les campanes de la Concepci¨® quatre illes m¨¦s avall. La meva ve?na, de pis que va del pati al carrer, no havia sentit mai el so del sem¨¤for quan canvia de color, diu, admirada. A les vuit del vespre, aplaudiments, dos minuts, ja t¨ªmids. I l¡¯helic¨°pter.

Elmer (Josep Manuel) Berenguer ¨¦s un m¨²sic i professor considerat pel m¨®n, a Fran?a, Alemanya, Am¨¨rica Llatina. Aquests dies una r¨¤dio argentina li ha demanat les seves impressions ¨Cque sempre s¨®n sonores, socials, pol¨ªtiques¡ª i a partir d¡¯aqu¨ª va continuar escrivint-les. Mentre acabo aquest article llegeixo el d¡¯ahir en aquestes mateixes p¨¤gines de Xavier Monteys sobre la necessitat de preservar de l¡¯oblit la ciutat confinada. M¡¯hi sumo, nom¨¦s hi afegeixo, i diria que Monteys ho compartir¨¤, que el film que proposa, mut de propaganda, hauria de tenir la banda sonora del confinament.

Atent al que el silenci permet sentir i escoltar, com va ensenyar el 1952 el mestre John Cage, Berenguer descriu i carbura:

¡°Per¨° no ha estat nom¨¦s la natura la que ha canviat el paisatge sonor de les ciutats. Una cosa semblant succeeix amb l¡¯activitat humana, d¡¯uns sons que no han desaparegut sin¨® que han mutat. Des d¡¯on soc aquests dies, un apartament de la novena planta d¡¯un hospital a la Diagonal de Barcelona, era impossible en altres ¨¨poques distingir la campaneta o el pas del tramvia el¨¨ctric. Encara menys, potser, el campanar que dona les hores, que avui tamb¨¦ repica l¡¯?ngelus diari. Tampoc, per m¨¦s fort que son¨¦s, el bombo el¨¨ctric que alg¨², amb les finestretes del vehicle obertes de bat a bat, escampa en residu s¨°nic per l¡¯aire primaveral. Ara, a m¨¦s dels dels ocells i del romanent del tr¨¤nsit, aquests sons s¨®n, durant tot el dia, una part destacada del paisatge sonor d¡¯aquest lloc¡±.

Des d¡¯una novena planta, subratllo que ho diu: ¡°Si el tramvia i el campanar, fins el bombo ocasional o els homes que ara conversen a peu de carrer, sempre hi han estat, no pas aix¨ª els aplaudiments de les vuit del vespre ni les sirenes ni les trompetes m¨¦s pr¨°pies de l¡¯afici¨® futbolera que els acompanyen. Tampoc hi ha estat sempre l¡¯helic¨°pter que de la manera m¨¦s imp¨²dica vigila i registra els nostres moviments. La rotaci¨® de les aspes sembla que ens estigui dient que mai m¨¦s no ens deixar¨¤ tranquils. Si la toler¨¤ncia al control social i policial i l¡¯addicci¨® a la seguretat van augmentar i no han disminu?t significativament despr¨¦s del trauma de la caiguda de les Torres Bessones el 2001, ens podem imaginar que, si algun dia superem el repte del SARS-COV-2, els dispositius de control i seguretat acabats d¡¯estrenar es resistiran a desapar¨¨ixer i buscaran nous horitzons d¡¯aplicaci¨®¡±.

Sobre els usos actuals de la m¨²sica als balcons i dem¨¦s: ¡°Si se¡¯m permet, dir¨¦ que aquestes manifestacions sonores em semblen crits. De por, en cert sentit, de manera que entren de ple en la categoria dels ritornelli descrits per Guattari i Deleuze a Mil Mesetas. Funcionen tamb¨¦ com expressions d¡¯autoafirmaci¨®, de manera que es poden considerar crits individuals, egoc¨¨ntrics, insolidaris, que mostren amb tota la cruesa el germen de capitalisme que habita, per m¨¦s que ens costi admetre-ho, al fons de les nostres ¨¤nimes. De fet, el hit que aquests dies punxen dj aficionats i professionals per tot Espanya, despr¨¦s dels aplaudiments de les vuit del vespre adre?ats inicialment als sanitaris i capitalitzats descaradament aqu¨ª i all¨¤ pels cossos de seguretat, ¨¦s Resistir¨¦. No hi ha We shall overcome que valgui. ¡®Jo resistir¨¦¡¯, doncs, ¨¦s el missatge. Seguit de ¡®si t¡¯agrada veure com de b¨¦ resisteixo, ets benvingut. Si no, tant me fa¡¯. Aquesta ¨²ltima idea va sent ara substitu?da per una cosa de l¡¯estil de ¡®si no cantes, ets insolidari i amargat¡¯¡±.

Resisteixen els morts, els malalts? ¡°Ni un bri de q¨¹estionament sobre la solidaritat de qui ¡®resisteix¡¯ no se sap si per la gr¨¤cia de D¨¦u, de la P¨¤tria o del Rei. Ni traces, per descomptat, tampoc, d¡¯inter¨¨s per qui no ha pogut resistir o per qui est¨¤ a punt de defallir. L¡¯aplaudiment despullat dels primers dies s¡¯ha transformat en festa macabra d¡¯una societat infantilitzada i incapa? d¡¯afrontar la por de la mort¡±.

Proposta: ¡°Molt m¨¦s solidari que contribuir-hi amb el producte de residu s¨°nic de la pr¨°pia mis¨¨ria seria aprofitar l¡¯ocasi¨® i, ara que la tenim, posar-nos d¡¯una vegada a l¡¯escolta d¡¯aquest m¨®n, tan desconegut i que tantes coses t¨¦ per dir-nos¡±.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural