Matar per jugar a la lliga dels grans

Gran nom de la novel¡¤la i el conte polic¨ªac, sobretot entre els anys quaranta i seixanta, el novaiorqu¨¨s Stanley Ellin (1916-1987) ¡ªadmirat per Alfred Hitchcock i Jorge Luis Borges, els quals van escollir diversos relats seus per apadrinar projectes televisius i literaris propis¡ª surt d¡¯un oblit global (si b¨¦ encara m¨¦s accentuat en el panorama editorial catal¨¤ i castell¨¤) amb la recuperaci¨® de la seva primera novel¡¤la, del 1948, base d¡¯una adaptaci¨® al cinema de Joseph Losey (The Big Night) tres anys m¨¦s tard.

Cal saber encaixar ¨¦s un estudi sobre el tr¨¤nsit de l¡¯adolesc¨¨ncia a l¡¯edat adulta, si b¨¦ aqu¨ª es presenta m¨¦s aviat com un salt traum¨¤tic, directament sota l¡¯empenta i direcci¨® de T¨¤natos. En una premissa perfectament importable de la trag¨¨dia grega, la humiliaci¨® de la figura paterna ¡ªel propietari d¡¯un bar, apallissat per un periodista esportiu de renom, Al Judge, per motius que es desvelaran al darrer instant¡ª porta la seva descend¨¨ncia, encarnada en el seu jove fill, George LaMain, a voler fer pagar l¡¯atreviment amb sang. Seguint amb els paral¡¤lelismes amb la dramat¨²rgia cl¨¤ssica, en certa manera la novel¡¤la suposa un encadenament d¡¯etapes, rituals o proves accelerades que acosten el protagonista a la seva idea del que ¨¦s la masculinitat: durant una sola nit, i amb la venjan?a entre cella i cella, s¡¯integra en un entorn tan viril com ¨¦s una vetllada de boxa, apr¨¨n a beure amb els grans, participa en una baralla, perd la virginitat¡­ i, en l¡¯horitz¨®, es dibuixa la possibilitat de demostrar sense cap mena de dubte que s¡¯ha deixat enrere la pubertat si aconsegueix matar a qui ha of¨¨s el cognom.

LaMain es passa tota l¡¯obra contrastant la seva pretesa valentia i els seus impulsos violents, que li fan creure que ja juga a la lliga dels grans, amb les inseguretats i els moments de r¨¤bia provocats per la sospita soterrada que, en realitat, continua m¨¦s a prop de la infantesa que una altra cosa. Aquest conflicte interior, representat per la dist¨¤ncia entre la ment ¡ªque va generant sense descans fantasies on es presenta com a home d¡¯acci¨®¡ª i el cos ¡ªles suors i patiments generats per la manera com l¡¯arma li tiba els pantalons i se li clava a la cama¡ª, ¨¦s el m¨¦s aconseguit de la novel¡¤la. Curiosament, en una inspirada reflexi¨® del protagonista sobre per qu¨¨ l¡¯adolesc¨¨ncia ¨¦s una edat fumuda, trobem (volunt¨¤riament o accidental) un compendi de bona part de les mis¨¨ries del detectiu can¨°nic: ¡°Un miny¨® de quinze anys resulta inc¨°mode per a tothom, i m¨¦s que per a ning¨² per a ell mateix. Sempre obre la boca quan hauria de callar, sempre diu el que no ha de dir, i sempre fa el que no ha de fer¡±.

El resultat final es ressent de certs excessos melodram¨¤tics, dignes d¡¯un serial, a l¡¯hora de revelar la connexi¨® entre LaMain i Al Judge, una sortida precipitada a les tenses relacions entre el trio protagonista ¡ªen forma d¡¯¨²s gener¨®s de la munici¨® a m¨¤¡ª, per¨° el fatalisme que respira tota la hist¨°ria (condensada en el soliloqui de la p¨¤gina 71, on la culpa de tot va canviant de mans), una general i entendridora manca de pretensions que acosten el llibre a un relat per entregues d¡¯una revista pulp, i unes encertades descripcions d¡¯ambients (el pub, la boxa) nom¨¦s poden convidar a llegir-la amb un somriure, un got de whisky al costat i un disc de jazz mel¨°dic de fons (o, si respectem els gustos del George, una composici¨® per a orquestra dirigida per Andr¨¦ Kostelanetz).