Tot anir¨¤

L¡¯endem¨¤ de saber que hi hauria una nova normalitat, que aix¨ª l¡¯havien anomenat despr¨¦s, em vaig imaginar Nova Normalitat, amb lletres maj¨²scules. A tothom li van venir imatges semblants: van veure el t¨ªtol del nou m¨®n en una tribuna, una inscripci¨®, una pla?a p¨²blica, un nou decret, des d¡¯un meg¨¤fon: ¡°Benvinguts a Nova Normalitat¡±.

Per pensar en qu¨¨ consistiria la nova normalitat busco a la vella. En miro signes en fotos antigues. La vella normalitat s¡¯imposa: com ens toc¨¤vem, que a prop que est¨¤vem els uns dels altres, com se¡¯ns acudia, de vegades, volunt¨¤riament, decididament, mantenir les dist¨¤ncies.

Trobo vella normalitat en un filtre d¡¯Instagram que posa la meva cara sobre fons de disturbis i focs. Es diu Urquinaona Days en refer¨¨ncia a les mobilitzacions per la sent¨¨ncia de l¡¯1-O. Aquella nova normalitat ara ¨¦s vella. Penso en els carrers plens de gent i s¨¦ que haurem de tornar-hi quan els acomiadaments siguin definitius i ens tornin a explotar, quan no ens puguem pagar la vida.

Busco vella normalitat en la ve?na del davant, que ha anat penjant cartells a les finestres. ?s l¡¯optimista. ¡°Tot anir¨¤ b¨¦, esperan?a, paci¨¨ncia¡±. Alguns d¡¯aquests cartells estan deteriorats despr¨¦s de setmanes. L¡¯arc de Sant Mart¨ª exhibeix una varietat crom¨¤tica cada cop m¨¦s prec¨¤ria.

Des de la meva finestra, nom¨¦s llegeixo ¡°Tot anir¨¤¡±. Aprovo la contenci¨®, la duresa i l¡¯aspror del missatge d¡¯ara. Tot anir¨¤, senyora. Aix¨° segur.

¡°Quan no hi ha idea de futur, la preservaci¨® del passat es torna irreflexiva. ?s el que permet tirar endavant¡±, explica Sara Ahmed en el seu assaig La promesa de la felicitat. Semblem obstinats a mirar cap endavant, esperant futurs feli?os basats en idees felices anteriors, sense q¨¹estionar-nos si ho eren tant. El voluntarisme m¨¤gic impregna la cultura d¡¯empresa, els tallers d¡¯autoajuda i la ideologia espont¨¤nia de la meva ve?na. No vull un concert als balcons que em digui que ens en sortirem; tampoc vull un Sant Jordi de consolaci¨®.

Penso quan em va passar pel cap d¡¯intentar quedar-me embarassada durant la quarantena, provar-ho de veritat, per¨° al cap d¡¯una estona em vaig contestar que intentar tenir un fill era com el t¨¤per que havia guardat al congelador per a una oficina futura que no tenia.

Maleeixo l¡¯imperatiu de l¡¯alegria, com Audre Lorde: ¡°Busquem la felicitat m¨¦s que no pas menjar de deb¨° i aire net i un futur m¨¦s sa en un planeta habitable! Com si la felicitat i prou ens pogu¨¦s protegir dels resultats de l¡¯obsessi¨® pel benefici¡±. Tampoc ¨¦s sostenible el pessimisme, parany paralitzant que duu a l¡¯autocompassi¨®. Ni habitar la distopia, com diu l¡¯ecofeminista Yayo Herrero: ara corre el risc de convertir-se en una posici¨® conservadora. Penso que ¨¦s el moment de cridar a l¡¯organitzaci¨® sindical i a la lluita col¡¤lectiva, d¡¯aclamar el tumult i ocupar futurs carrers. El tot anir¨¤ no ens aboca a un passat inevitable.