Primer bany a Formentera

Mira que hi he anat vegades, a Formentera, per¨° no havia estat mai tan estrany. Ni tan sols la vegada que, ara fa 20 anys, hi vam anar amb les nenes i ens hi vam endur la tele i va resultar que all¨¤ a Migjorn no hi arribava el senyal i les petites es passaven una bona estona sense voler anar a la platja fent morros davant de la pantalla fosca i composant una imatge pertorbadora digna de Poltergeist. En una altra ocasi¨® hi vam viatjar amb diverses parelles d¡¯amics que es van barallar tots entre ells, es perseguien de nit a crits pels camps i al final jo, que no m¡¯havia ficat en res, vaig acabar rebent un cop de puny de la Cristina a la pizzeria entre es Cap i cala Saona. De les imatges realment estranyes d¡¯aquelles vacances convulses recordo la del Kiko despullat mirant les estrelles cap per avall des d¡¯una cadira enmig del sembrat dels Mayans mentre sonava l¡¯Space Oddity de Bowie, que no ha tornat a ser mai m¨¦s el mateix.

Per¨° deia que mai en aquests 30 anys d¡¯estades a Formentera, ni amb el dof¨ª mort, ni la vegada que gaireb¨¦ s¡¯ofega la Carlota, ni amb aquella imatge de la morena retor?ant-se a l¡¯extrem d¡¯un arp¨® ensangonat entre els gots d¡¯herbes en una taula del Pelayo, havia viscut sensacions tan ins¨°lites i extraordin¨¤ries com durant el viatge de fa uns dies en ple confinament. L¡¯illa era la mateixa, per¨° a la vegada era una altra, real i irreal alhora. Com si les coses no fossin exactament al lloc de sempre i tot Formentera vibr¨¦s en una longitud d¡¯ona diferent. Aquella sensaci¨® que passa alguna cosa als marges de la teva percepci¨®, i que ho perceps de cua d'ull com una ombra passatgera. Era, efectivament, com llegir Castaneda o dur posat un ¨¤cid de s¨¨rie, cosa que en vella terra de hippies fins i tot pot semblar graci¨®s, per¨° gens ni mica si saps que no has pres res.

Amb tothom confinat, tancats amb pany i forrellat, Formentera estava colpidorament buida, cosa que en realitat feia que flotessin per tot arreu records i pres¨¨ncies que s¡¯havien esfumat. Vaig travessar el bra? de mar entre Eivissa i Formentera ja abismat en els pensaments t¨¨rbols d¡¯un trajecte marcat per la malaltia, l¡¯advert¨¨ncia i la sospita. Jo era el visitant inesperat i indesitjat que arribava des de la riba perillosa com un obscur Caront; un fantasma, un espectre, un perill. La terminal mar¨ªtima a la Savina semblava un escenari de J. G. Ballard, i sota la seva apocal¨ªptica admonici¨® vaig fer tot el viatge. Ballard (1930-2009), que molts coneixen per la pel¡¤l¨ªcula que va fer Spielberg de la seva novel¡¤la autobiogr¨¤fica L¡¯imperi del sol, o per l¡¯ adaptaci¨® de Cronenberg de Crash, ha escrit millor que ning¨² la realitat esfondrant-se per efecte del que passa dins del cap, en l'inconscient, o potser ¨¦s a l¡¯inrev¨¦s i la dissoluci¨® dels paisatges i fins i tot del temps troba el seu ress¨° en el teu espai interior, i et transforma. El vell Ballard, a qui vaig con¨¨ixer un migdia del 1995 en un pis de l¡¯Eixample, semblava un oficinista per¨° va crear unes hist¨°ries que, com els quadres dels surrealistes (que admirava i amb els qui s¡¯identificava), permeten albirar que el m¨®n ¨¦s molt menys s¨°lid i estable del que ens pensem i confiem. Va perdre la seva dona en unes vacances a la Costa del Sol el 1963 i ha escrit que la seva platja preferida ¨¦s Roque-Brune, on va morir nedant Le Corbusier i una vegada hi va veure un cigne. Jo trobava les seves descripcions de Playa terminal, Vermillion Sands, Zona de cat¨¢strofe o Fuga al para¨ªso, a cada rac¨® d¡¯aquesta nova Formentera. Objectes abandonats rovellats pel salnitre, piscines buides ¨Cel Gecko¨C, ocells fant¨¤stics, arenes que reverberen solcades de petjades no humanes, onades tenyides de crepuscle, xiringuitos despoblats ¨Cel Beso¨C i motels deserts. Aix¨ª que vagava per l¡¯illa com un al¡¤lucinat personatge de l¡¯escriptor (Sheppard, Gifford, Crispin, Traven, Sanders) amb l¡¯excusa de veure-ho tot i explicar-ho per¨° incapa? en realitat de no deixar-me arrossegar i seduir per la perversa fascinaci¨® on¨ªrica d¡¯aquell escenari irrepetible.

El fet que la gent es proteg¨ªs de mi ¨Cl¡¯ag¨¨ncia amb qui vaig contractar el cotxe em va deixar les claus posades, i el mateix em va passar amb l¡¯habitaci¨® de l¡¯hotel, on no vaig veure ning¨² en els tres dies¨C em feia viure una exist¨¨ncia d¡¯ombra. Potser jo ni tan sols hi era, i tot i aix¨ª tenia gana. Sense cap bar ni restaurant obert i sense la possibilitat de cuinar a l¡¯habitaci¨®, acumulava tauletes de xocolata i galetes que comprava en un s¨²per que hi havia a prop; tamb¨¦ una safata de maduixes que amb la calor es feien malb¨¦ de seguida i desprenien una olor melosa que marejava. Vaig viatjar obsessivament als confins de l¡¯illa, al far de la Mola, al de Barbaria, que ¨Cla carretera estava tancada abans d¡¯arribar-hi¨C, vaig albirar a la llunyania, una il¡¤lusi¨® fragmentada en espurnes sota el sol, com si en comptes de ser a Luc¨ªa y el sexo fos a El mundo de cristal. Cala Saona, els Pujols, Llevant¡­ Una p¨¤tina d¡¯abs¨¨ncia ho cobria tot, com una melanc¨°lica iridesc¨¨ncia embolcallada en l¡¯embriagadora aroma de curri de la sempreviva. A les tardes, despr¨¦s de tot el dia de vagar sense rumb per camins i platges, intentant infructuosament ajustar la nova illa deshabitada que se m¡¯obria davant dels ulls a la de sempre, tornava a l¡¯hotel i posava els peus al balconet des d¡¯on es veien camps a una banda, a l¡¯altra un tros de carretera i botigues de Sant Ferran ¨CElectr¨®nica Simonet, Cosm¨¦tica natural Form ntera (hi faltava una lletra, al r¨¨tol), Lavander¨ªa Mar¨ª¨C i al davant l¡¯alta paret d¡¯un edifici amb el r¨¨tol ¡°P. O. Box C¨°pies B/N color Carvin Off Market material d'oficina i escolar¡± i una casa tradicional amb un petit jard¨ª. Sempre a la mateixa hora sortia al jard¨ª una noia molt atractiva, s¡¯asseia en una cadira, es treia la camisa i es quedava amb sostenidors mirant cap al sol de ponent mentre es prenia una copa i reia amb alg¨² que jo no podia veure. L¡¯espiava mig amagat, tot i que ella estava perfectament al corrent de la meva pres¨¨ncia, sorpr¨¨s que l¡¯illa buida m¡¯ofer¨ªs precisament aquesta imatge que semblava brollar de la meva pr¨°pia soledat. Llavors tenia somnis molt estranys, en qu¨¨ es confonien les estampes que havia recopilat durant el dia amb retalls d¡¯estius passats, fragments dels relats i novel¡¤les de Ballard, l¡¯olor de les maduixes putrescents i la visi¨® de la ve?na com una dona d¡¯un quadre de Delvaux.

Aix¨ª vaig arribar a la fase 1. El desconfinament comen?ava dilluns i em vaig llevar de matinada, presa d¡¯un irresistible anhel reptili¨¤ de ser el primer a les platges. Vaig conduir per un cam¨ª en el qual esquin?alls de boira posaven un sudari sobre els camps i vaig desembocar al Pelayo. Vaig travessar les instal¡¤lacions del xiringuito, un caos desordenat i desgavellat, i vaig sortir a la sorra i el mar. L¡¯aigua era un vidre tenyit de rosa sota un cel blau pastel i tot i aquesta bellesa que gaireb¨¦ feia plorar no vaig poder evitar que em recorr¨¦s un calfred davant la sensaci¨® que tot era una il¡¤lusi¨®. Em vaig treure les sabates i la roba i em vaig endinsar al mar. Va ser un bany m¨¦s lustral que gust¨®s, una comuni¨® amb la irrealitat de l¡¯illa en qu¨¨ no vaig notar ni el fred. Em vaig asseure sobre la tovallola que m'havia endut de l¡¯hostal i vaig intentar sentir l¡¯alegria alliberadora de l¡¯experi¨¨ncia. Per¨° no percebia m¨¦s que una estranyesa mullada. Vaig veure llavors, igual que feia Gifford amb les serps a El delta en el crep¨²sculo, el llarg i colpidor enfilall blanc de criatures esteses a la sorra. Eren hidrozoos, morts a milers a la platja.

Em vaig vestir maquinalment i amb la roba mig xopa i la sorra enganxada vaig marxar cap al port mentre el sol comen?ava a escalfar l¡¯illa que es desconfinava. Durant un instant, la realitat va semblar que trontoll¨¦s i era incapa? de retornar. Per¨° al final es va imposar. No aconseguia discernir a quin costat em trobava. A la terminal de ferris s'aplegava finalment la gent i en un bar em vaig poder prendre un caf¨¨ calent i una ensa?mada. Li vaig preguntar a una jove amb una motxilla d¡¯on havia sortit i em va mirar confosa. La fase 1 semblava que posava les coses a lloc per¨° no vaig trigar a esbrinar que la interpretaci¨® de la presidenta del Consell Insular de Formentera de qu¨¨ suposava el desconfinament havia estat revisada a la baixa per l¡¯autoritat superior i ja no inclo?a el bany. O sigui que el meu acte ara era il¡¤legal. Dins l¡¯aigua no nom¨¦s havia estat alhora entre irrealitat i realitat, sin¨® entre leg¨ªtim i il¡¤leg¨ªtim. ?s ben estrany, el m¨®n. Vaig agafar el ferri ple de dubtes i palpant-me. Vaig deixar l¡¯illa i no vaig parar de mirar enrere fins que la vaig veure desapar¨¨ixer en l¡¯horitz¨® mentre em preguntava neguit¨®s quan hi posaria altre cop els peus i qu¨¨ em trobaria a la tornada.