?s possible deixar de tocar-se la cara 30 cops per hora?

Si us dic que no us toqueu la cara, que ¨¦s perill¨®s per a la vostra salut i per combatre la pand¨¨mia, ¨¦s probable que hi estigueu d'acord. Per¨° aix¨ª i tot, us tocareu els ulls, el nas o la boca diverses vegades abans d'acabar aquest article. Perqu¨¨ el comportament hum¨¤ no funciona aix¨ª: no n'hi ha prou amb dir-nos que no fem una cosa, encara que n'estiguem conven?uts. A les persones els ¨¦s molt dif¨ªcil canviar d'h¨¤bits, fins i tot quan est¨¤ en joc la salut: que els ho diguin als fumadors. I en aquesta pand¨¨mia, fins que no arribi la vacuna, el comportament hum¨¤ ¨¦s el que ens salva. Com diuen els experts, ara nom¨¦s podem lluitar contra el virus fent servir eines del segle XIX o fins i tot d'abans: posar-nos mascaretes correctament, no tocar la zona T de la cara (ulls, nas, boca), mantenir la dist¨¤ncia f¨ªsica fins i tot amb les persones que vinguin a casa, tossir a la part interior del colze, rentar-se les mans... Com podem convertir totes aquestes precaucions essencials en h¨¤bits, en comportaments automatitzats? Cada dia llegim sobre la ci¨¨ncia de les vacunes i els tractaments, per¨° qu¨¨ diu la ci¨¨ncia sobre aquestes eines, les que tenim tots per lliurar aquesta batalla?

¡°Hem d'augmentar l'atenci¨® que prestem als comportaments que les persones poden adoptar per protegir-se a si mateixes i als altres¡±, explica Robert West, del University College de Londres (UCL). ¡°No podem pensar que n'hi haur¨¤ prou nom¨¦s explicant-ho a la gent; necessitem anar molt m¨¦s enll¨¤ en la capacitaci¨® i el suport de les persones perqu¨¨ facin aquestes coses d'una manera efectiva¡±, afegeix aquest especialista en ci¨¨ncia del comportament aplicat a la salut. West ¨¦s el principal autor d'un estudi, publicat a Nature Human Behaviour, que detalla tot el que se sap en el seu camp per oferir una completa caixa d'eines amb taules espec¨ªfiques perqu¨¨ les autoritats sanit¨¤ries aconsegueixin que la poblaci¨® abraci aquest saludable canvi de conducta.

¡°Si ensenyes a les not¨ªcies que els joves actuen d¡¯una manera irresponsable o perillosa, amb aix¨° n¡¯hi ha prou perqu¨¨ sembli normal, fins i tot si despr¨¦s es denuncia. Ens cal posar molta m¨¦s ¨¨mfasi a mostrar les persones que fan el que ¨¦s correcte i emfatitzar que aquesta ¨¦s la nova normalitat¡±

Com quan se li proposa una alimentaci¨® saludable a una persona amb obesitat, tan important ¨¦s el men¨² com l'adher¨¨ncia, ¨¦s a dir, el grau de compliment al llarg del temps: una cosa ¨¦s saber que s'ha de menjar m¨¦s verdura i una altra ¨¦s aconseguir incorporar-ho com a h¨¤bit. Sembla una obvietat, per¨° si les condicions per complir-ho no hi s¨®n (escassetat de mascaretes, espais f¨ªsics estrets, falta de recursos per quedar-se a casa...), no es complir¨¤. Per a la prevenci¨® ¨¦s essencial que les tries m¨¦s saludables siguin les m¨¦s f¨¤cils de fer, les m¨¦s accessibles per a tothom, al marge de la classe i la condici¨®.

Per¨° hi ha comportaments que exigiran fer canvis profunds en la nostra manera de ser i de socialitzar-nos. En alguns casos al principi resultar¨¤ fins i tot groller obligar a mantenir la dist¨¤ncia o a posar-se mascareta amb un amic o familiar que vingui a casa a partir de la fase 1, per exemple. Rentar-se les mans ¨¦s una acci¨® concreta i positiva en l'actualitat, per la qual cosa ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil d'incorporar. I esternudar a la part de dins del colze es pot practicar fins a incorporar el reflex. Per¨° ¨¦s gaireb¨¦ impossible incorporar mentalment una no-acci¨®, com no tocar-se la cara, i per aix¨° es proposa utilitzar comportaments que la frenin o substitueixin. L'estudi suggereix algunes de les propostes del Behavioural Insights Team, com ara tenir sempre mocadors nets a m¨¤ o fer servir l'interior del canell per rascar-se. Tamb¨¦ pot ser ¨²til acostumar-se a dur les mans a la butxaca, entrella?ar els dits o estar-se de bra?os plegats amb les mans sota les aixelles.

Per eliminar l'h¨¤bit de tocar-se la zona T (que toquem entre 10 i 35 vegades per hora) es podrien entrenar h¨¤bits contraris, com mantenir les mans per sota del nivell de l'espatlla o crear barreres f¨ªsiques (com mascaretes i ulleres). Per¨° hi ha un problema afegit: ens costa entendre la import¨¤ncia de fer una cosa aix¨ª. Hi ha un mecanisme mental, un biaix cognitiu, que ens fa pensar que hi ha una proporcionalitat entre un problema i la seva soluci¨®: de la mateixa manera que ens sembla rid¨ªcul matar mosques a canonades, ens costa interioritzar que la soluci¨® a la pitjor crisi sanit¨¤ria en un segle ¨¦s a les nostres mans i passa en certa mesura per deixar de tocar-nos el nas.

Reicher, assessor de les autoritats del Regne Unit, insisteix que ¡°la poblaci¨® no ¨¦s el problema en una crisi, sin¨® la soluci¨®¡±. I afegeix: ¡°La nostra for?a i resist¨¨ncia es troben en la nostra col¡¤lectivitat¡±

L'estudi, signat tamb¨¦ per l'especialista Susan Michie (UCL) i Richard Aml?t, cap de Ci¨¨ncia del Comportament en la Salut P¨²blica anglesa, explica que la capacitat d'aplicar comportaments de protecci¨® personal requereix que les persones entenguin qu¨¨ s'ha de fer, en quines circumst¨¤ncies espec¨ªfiques cal fer-ho, com s'ha de fer i per qu¨¨ ¨¦s important. Tamb¨¦ requereix el desenvolupament d'habilitats i t¨¨cniques adequades, que en alguns casos s'hauran d'entrenar, com determinades neteges o la col¡¤locaci¨® de mascaretes: les autoritats haurien de difondre tota mena de tutorials, clars i detallats. Per¨°, a m¨¦s, ¨¦s fonamental la motivaci¨®: les persones han de sentir una forta necessitat de fer-ho, i aqu¨ª entra en joc el factor social. El rebuig social. La imitaci¨®. ¡°S¨ª, ¨¦s la teva vida, fes el que vulguis, per¨° ara tamb¨¦ ets responsable de la meva. Tens una responsabilitat cap a mi¡±, repeteix el governador de Nova York, Andrew Cuomo. La ciutadania ha de percebre que el comportament es premia dins del grup amb el qual s'identifiquen, i ha de veure la gent d'aquest grup fent-ho.

¡°Si mostres a les not¨ªcies que els joves actuen d'una manera irresponsable o perillosa, amb aix¨° n'hi ha prou perqu¨¨ sembli normal, fins i tot si despr¨¦s es denuncia. Ens cal posar molta m¨¦s ¨¨mfasi a mostrar les persones que fan el correcte i emfatitzar que aquesta ¨¦s la nova normalitat¡±, indica l'expert del University College. ¡°Les persones som greg¨¤ries¡±, admet. ¡°Els humans tenen mecanismes incorporats per imitar-se els uns als altres. Aix¨° vol dir que com m¨¦s mostrem les persones que fan comportaments que volem promoure, m¨¦s persones seguiran autom¨¤ticament aquest lideratge¡±, apunta West.

L'estudi assenyala que diferents comportaments de protecci¨® personal sembla que demanen diferents tipus d'intervenci¨®. La persuasi¨® ser¨¤ crucial a l'hora de motivar, tamb¨¦ per mitj¨¤ d'ajudes, incentius i c¨¤stigs. Un altre estudi recent mostrava que la confian?a i la credibilitat de l'autoritat que recomana aquestes accions s¨®n fonamentals, i que la polaritzaci¨® i la desinformaci¨® poden perjudicar aquesta resposta responsable de la poblaci¨®. Durant la crisi de l'ebola, les recomanacions sanit¨¤ries es van posar en mans dels l¨ªders religiosos de les comunitats de Sierra Leone, despr¨¦s que els experts estrangers ho intentessin sense ¨¨xit.

¡°No podem pensar que n¡¯hi haur¨¤ prou nom¨¦s amb explicar-ho a la gent; necessitem anar molt m¨¦s enll¨¤ en la capacitaci¨® i el suport de les persones perqu¨¨ facin aquestes coses de manera efectiva¡±

Ara encara hi ha gent a qui li fa cosa dur mascareta o semblar un fan¨¤tic de la higiene. ?s possible que passem de la vergonya de dur-ne a la vergonya de no dur-ne? ¡°Nom¨¦s cal fixar-nos en la moda per veure que les coses poden canvair molt depressa: la roba i els pentinats que un dia semblen absurds s¨®n normals i atractius al cap d'unes setmanes. El que ¨¦s crucial de les mascaretes ¨¦s que, at¨¨s que el benefici nom¨¦s sorgir¨¤ si les persones les fan servir en situacions adequades, hem d'evitar arribar a una situaci¨® en la qual les persones estiguin estigmatitzades per no dur-ne en els contextos on no proporcionen cap benefici¡±, adverteix West.

El psic¨°leg social Stephen Reicher, assessor de les autoritats del Regne Unit, destaca de l'informe que l'adhesi¨® a les mesures restrictives ¡°no es tracta nom¨¦s de motivaci¨®, sin¨® de claredat i oportunitat¡±. ¡°En general, les persones estan molt motivades avalar pol¨ªtiques com el bloqueig. Si surten, ¨¦s generalment perqu¨¨ no es poden permetre quedar-se a casa i posar menjar a la taula¡±, assegura Reicher, de la Universitat de Saint Andrews. Segons aquest expert, les campanyes s'han de plantejar comptant que ¡°la poblaci¨® no ¨¦s el problema en una crisi, sin¨® la soluci¨®¡±. S'ha vist en totes les estad¨ªstiques: els ciutadans de tot el planeta estan acatant molt majorit¨¤riament mesuren tan costoses i sacrificades com aquestes. ¡°La nostra for?a i resist¨¨ncia es troben en la nostra col¡¤lectivitat¡±, insisteix Reicher, que critica que es plantegi la desescalada com un alliberament: ¡°No ens deslliurem de restriccions, les canviem per unes altres¡±.

Aquesta for?a de la col¡¤lectivitat tamb¨¦ es pot notar en cada comportament de protecci¨®, assegura Reicher: ¡°La clau amb les mascaretes ¨¦s que no et protegeixen a tu dels altres, protegeixen els altres de tu. Per tant, fer-les servir, que enfarfega, ¨¦s un acte prosocial¡±. I posa com a exemple: ¡°Nosaltres els espanyols som persones compassives, ens preocupem pels altres, especialment els m¨¦s vulnerables, i per aix¨° fem servir mascaretes¡±.

Fa 100 anys i 11 mesos, la revista Science va publicar un article sobre les lli?ons de la pand¨¨mia de grip, assenyalant tres factors que van frenar la prevenci¨®: la gent no era conscient dels riscos que corrien, el distanciament f¨ªsic va en contra de la naturalesa humana, i les persones de vegades actuen com un perill, de manera inconscient, cap a elles mateixes i cap als altres. La ci¨¨ncia, tamb¨¦ la del comportament hum¨¤, ha avan?at molt durant aquest temps per proporcionar eines que ens ajudin a no cometre aquests tres errors.