La immunitat de grup queda molt lluny

La immunitat de ramat davant del coronavirus arribar¨¤ amb la vacuna o no arribar¨¤. Com a m¨ªnim no ser¨¤ en aquesta onada epid¨¨mica. Malgrat que l'estudi de seroprevalen?a del Govern espanyol, el que donar¨¤ la imatge m¨¦s real de la seroprevalen?a del SARS-CoV-2 entre la poblaci¨® espanyola, encara no t¨¦ els primers resultats preliminars, tots els treballs que s'han fet fins ara apunten en la mateixa direcci¨®: nom¨¦s una petita porci¨® de la ciutadania ha generat anticossos contra el patogen.

"Encara tenim dades molt preliminars, per¨° tot indica que ser¨¤ d'entre un 5% i un 15%, amb molta variaci¨® per zones", assegura Alberto Infante, expert en salut p¨²blica. Diverses investigacions han donat pistes sobre aquestes xifres. A Cant¨¤bria un estudi preliminar apuntava a un 6% de poblaci¨® immunitzada i un altre que s'ha fet en un barri de Barcelona, a un 5%. A Gal¨ªcia, on la Xunta est¨¤ fent la seva pr¨°pia enquesta de seroprevalen?a, els metges apunten que s'han trobat anticossos en menys de l'1% de la poblaci¨®.

Els primers estudis que s'han fet a Europa mostren en la seva majoria xifres per sota del 5%, segons el Centre Europeu de Control de Malalties: un 1,9% a Dinamarca, un 3,4% a H¨¨lsinki, un 3% a Oise (Fran?a), un 3,2% a Holanda, un 1% a Esc¨°cia, un 2,8% a Santa Clara (Calif¨°rnia). A llocs on la malaltia s'ha propagat m¨¦s, els percentatges pugen fins al 14% de la municipalitat de Gangelt (Alemanya), i fins al 21% de la poblaci¨®, segons un estudi a Nova York. En qualsevol cas, sempre molt lluny del 60% que els experts asseguren que ¨¦s el m¨ªnim perqu¨¨ hi hagi protecci¨® de grup; aix¨° ¨¦s, que hi hagi tanta gent protegida que el virus no pugui circular i no sigui una amena?a.

En hospitals s'estan trobant taxes m¨¦s altes. "S¨®n entorns molt esbiaixats, perqu¨¨ sabem que bona part de les infeccions s'estan produint all¨¤", explica Jes¨²s Molina Cabrillana, membre de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut P¨²blica i Higiene.

El centre de recerca ISGlobal i l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona van analitzar l'estat serol¨°gic de 578 professionals del centre sanitari barcelon¨ª. En total, un 11,2% mostrava traces de la infecci¨®, ja sigui a trav¨¦s de PCR o de la prova serol¨°gica. ¡°Era una xifra menor de la que esper¨¤vem. Per¨° ¨¦s veritat que el Cl¨ªnic estava m¨¦s preparat i potser no va haver-hi tanta manca d'equips de protecci¨®¡±, assenyala el microbi¨°leg Alberto Garc¨ªa-Basteiro, investigador d'ISGlobal.

En un estudi de l'Hospital d'Alcorc¨®n es va superar el 31%. ¡°Si en col¡¤lectius tan exposats s'arriba a aquests valors, ¨¦s gaireb¨¦ segur que en la poblaci¨® general seran molt m¨¦s baixos¡±, afegeix Cabrillana.

L'equip d'atenci¨® prim¨¤ria (EAP) Sardenya, situat al barri del Guinard¨®, a Barcelona, tamb¨¦ ha fet un estudi de seroprevalen?a amb 311 persones de la seva ¨¤rea de refer¨¨ncia. Despr¨¦s de sotmetre els participants a tests r¨¤pids per con¨¨ixer quin era el seu estat serol¨°gic, nom¨¦s el 5% presentaven anticossos contra la covid-19. ¡°Aquest estudi pot ser representatiu de la seroprevalen?a al barri, per¨° no es pot extrapolar a tota la ciutat de Barcelona perqu¨¨ hi ha barris molt diferents. En cas de rebrot, l'efecte de protecci¨® de les persones per anticossos no ser¨¤ alt¡±, explica el director de l'EAP Sardenya, Jaume Sellar¨¦s. Les proves serol¨°giques es van fer entre el 21 i el 27 d'abril i la majoria dels participants eren asimptom¨¤tics.

A Gal¨ªcia, la Xunta tamb¨¦ ha engegat un controvertit estudi de seroprevalen?a amb 100.000 persones. Ja s'han fet proves a 50.925 persones. Encara no han transcendit els resultats preliminars, per¨°, segons l'Associaci¨® Gallega de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria (Agamfec), la immunitat ronda l'1%. ¡°Aix¨° et fa sospitar que la freq¨¹¨¨ncia ¨¦s baixa o els tests no detecten el que haurien de detectar¡±, apunta Carlos Eirea, metge a Bueu (Pontevedra) i vicepresident d'Agamfec.

L'organitzaci¨® ha reclamat que es paralitzi l'estudi de seroprevalen?a iniciat per la Xunta de Gal¨ªcia perqu¨¨ els professionals ni tan sols coneixen el plantejament de la recerca. ¡°?s un estudi fantasma. No hi ha informaci¨® de l'estudi, ni del plantejament, ni del disseny de la mostra, ni de la seva pot¨¨ncia estad¨ªstica¡±, protesta el vicepresident de l'entitat, Carlos Eirea. El facultatiu denuncia la c¨¤rrega de treball per als equips d'infermeria i critica la ¡°frivolitat¡± de l'estudi: ¡°Mobilitzen ciutadans, els fan sortir de casa i destinen recursos a un estudi del qual no poden extreure conclusions¡±. Agamfec reclama que es destinin els tests als centres de salut per poder fer les proves segons criteris cl¨ªnics. ¡°Mentre es fan servir tests en abund¨¤ncia per a l'estudi, a atenci¨® prim¨¤ria no disposem de la possibilitat de sol¡¤licitar i fer proves diagn¨°stiques¡±.

Els experts consultats ja descarten la immunitat de grup a curt termini. ¡°Jo aspiraria a aconseguir-la amb la vacuna o amb la tranquil¡¤litat de tenir un tractament antiviral que eviti que la gent es posi molt malalta i hagi d'ingressar. Per¨° mentrestant cal seguir vigilants¡±, apunta l'epidemi¨°leg Joan Ramon Villalb¨ª. No es pot abaixar la gu¨¤rdia: ¡°Cal ser conscient del desastre que hi ha hagut amb el 5% de seroprevalen?a. Si s'arriba a infectar el 60% seria catastr¨°fic", afegeix Villalb¨ª. Garc¨ªa-Basteiro aposta per un ¡°augment gradual lent¡± de casos, que no col¡¤lapsi els hospitals ni paralitzi l'economia, a l'espera d'una vacuna de la qual es pugui beneficiar molta gent.

Marcos L¨®pez Hoyos, president de la Societat Espanyola d'Immunologia, ¨¦s de la mateixa opini¨® i demana molta cautela en la desescalada: ¡°Caldr¨¤ seguir mantenint la dist¨¤ncia interpersonal, ja que molt poca gent estar¨¤ immunitzada¡±. El que tampoc queda clar ¨¦s quin tipus d'immunitzaci¨® es generar¨¤. L¨®pez Hoyos explica que no ¨¦s igual entre els que han passat la malaltia d'una manera m¨¦s severa i els que ho han fet de manera m¨¦s lleu o, fins i tot asimptom¨¤tica. Aquests ¨²ltims poden generar una protecci¨® m¨¦s feble. Per esbrinar-ho cal analitzar quin tipus d'anticossos tenen els pacients mitjan?ant an¨¤lisis de sang (les m¨¦s exactes s¨®n les que es coneixen com a ELISA). L¨®pez Hoyos creu que en el millor dels casos, la immunitat pot durar entre dos i quatre anys. ¡°?s impossible saber-ho perqu¨¨ no ha passat prou temps des que aquesta malaltia va comen?ar, per¨° ¨¦s el que ens indiquen els virus similars que causen SARS i MERS¡±, afegeix.