La cultura menystinguda

Fa alguns dies hi va haver un gran enrenou en el m¨®n de la cultura per les declaracions del fins llavors poc visible ministre de Cultura, Jos¨¦ Manuel Rodr¨ªguez Uribes, a qui davant de les mesures que prenien altres ministres per pal¡¤liar els efectes de la pand¨¨mia nom¨¦s se li va acudir dir que primer venia la vida i despr¨¦s l¡¯art. Malgrat tot, si la pand¨¨mia mata, la situaci¨® dram¨¤tica dels agents de la cultura durant i despr¨¦s d¡¯aquesta pand¨¨mia tamb¨¦ matar¨¤... de gana. Si les seves condicions ja eren prec¨¤ries abans de la infecci¨®, ara seran dram¨¤tiques. Llavors, el dia 5 de maig el ministre va aprovar unes mesures econ¨°miques urgents per al sector cultural. Va anunciar l¨ªnies de cr¨¨dit a les empreses culturals per¨° va afegir que la liquiditat encara no havia arribat. Com acostuma a passar, s¨®n el sector de les arts esc¨¨niques i el sector audiovisual els que reben m¨¦s ajudes. En el de les arts visuals hi haur¨¤ ajudes a les galeries, els artistes, cr¨ªtics i comissaris, va afirmar, per¨° sense especificar cap quantitat. M¨¦s tard es va parlar d¡¯una ajuda d¡¯un mili¨® d¡¯euros per a la compra d¡¯art contemporani, tot i que ¨¦s poca cosa per a tot un pa¨ªs. Em pregunto qu¨¨ faran els artistes pl¨¤stics que no tenen una galeria o els dissenyadors gr¨¤fics. A Fran?a ja s¡¯han proposat una gran quantitat d¡¯idees, com l¡¯anul¡¤laci¨® dels lloguers dels tallers, la compra directa d¡¯art i un gran programa d¡¯enc¨¤rrecs p¨²blics.

Per¨° el que a mi em va xocar m¨¦s d¡¯aquella compareixen?a va ser la frase de la ministra d¡¯Hisenda, la Sra. Mar¨ªa Jes¨²s Montero, que semblava destinada a tapar l'espifiada del seu col¡¤lega: ¡°La cultura ¨¦s llibertat i la llibertat ¨¦s democr¨¤cia¡±, va afirmar amb molta vehem¨¨ncia, com si amb aquesta proclama, m¨¦s pr¨°pia d¡¯una pancarta en una manifestaci¨® que una veritable definici¨® de la cultura, s¡¯hagu¨¦s resolt el problema. No em desagrada aquest Govern respecte a altres alternatives actuals, per¨° em va tornar a fer la sensaci¨® que la cultura ¨¦s l¡¯¨²ltim que els preocupa, i que no sembla ni que l¡¯entenguin, ni que en gaudeixin i encara menys que hi donin suport. Que no ha anat la nostra ministra a un concert on es commogu¨¦s o s¡¯exalt¨¦s? Que no ha vist una pel¡¤l¨ªcula amb un desenlla? moral que la fes reflexionar sobre el seu propi comportament o que li revel¨¦s els costums incre?bles d¡¯un pa¨ªs allunyat? Que no ha llegit cap llibre en qu¨¨, com afirmava l¡¯altre dia quan la van entrevistar, ¡°una sola frase et pot canviar la vida¡±? Que no s¡¯ha emocionat d¡¯una manera gaireb¨¦ f¨ªsica contemplant una pintura?

Aquests dies a les xarxes socials hi ha hagut molts jocs i cadenes perqu¨¨ t¡¯arribessin llibres o poemes. Nom¨¦s vaig participar en la dels llibres perqu¨¨ no m¡¯agraden aquesta mena d¡¯entreteniments, per¨° com que era sobre literatura vaig dir que s¨ª: havies de dir 10 llibres que t¡¯haguessin impressionat o agradat molt al llarg de la vida, excloent-ne les obres mestres com la Il¨ªada o el Quixot, entre d¡¯altres.

Hi vaig posar Solitud, de V¨ªctor Catal¨¤ (Caterina Albert), perqu¨¨ el que jo pensava que era un drama rural era en realitat la recerca d¡¯identitat de la Mila, la protagonista, immersa en un matrimoni decebedor. La seva ascensi¨® a l¡¯ermita per una muntanya que es converteix tamb¨¦ en protagonista del llibre ¨¦s, de fet, un viatge interior al final del qual, a la baixada, decidir¨¤ ser ella mateixa, sola per¨° independent.

Hi vaig posar la magn¨ªfica Autobiograf¨ªa d¡¯Arthur Koestler, en la qual descriu la seva milit¨¤ncia comunista i la seva fe cega en la Revoluci¨® del 1917 fins que en un viatge a R¨²ssia, recorrent el Caucas i el Turquestan, comprova la fam, la burocr¨¤cia i la repressi¨® del nou Estat. El seu quadre ¨¦s viu i pat¨¨tic i s¡¯afegeix a la decepci¨® de tots aquells intel¡¤lectuals que hi van viatjar als anys trenta i es van desencantar d¡¯un ideal que en la realitat quotidiana era il¡¤lusori.

Hi vaig posar tamb¨¦ els contes de Dorothy Parker, la periodista de llengua esmolada que en aquests breus relats expressa, amb una subtilesa inaudita, la incomunicaci¨® de les parelles o la recerca desesperada de l¡¯amor.

I hi vaig posar l¡¯Educaci¨® sentimental, de Flaubert, perqu¨¨ sintetitza d¡¯una manera magistral els canvis al Par¨ªs de la segona meitat del segle XIX i la vida d¡¯un jove de prov¨ªncies que va a fer-se una carrera a la capital. ?s el final de les aspiracions rom¨¤ntiques i l¡¯inici d¡¯una nova burgesia, amb la seva vida espiritualment mediocre, les seves ambicions materials, la seva hipocresia i la seva especulaci¨®. La novel¡¤la es va considerar una de les millors del seu segle i George Sand, que va escriure un article sobre el text, va afirmar: ¡°Qu¨¨ prova aquest llibre? Prova que aquest estat social ha arribat a la seva descomposici¨® i que caldr¨¤ canviar-lo radicalment¡±. Paraules que es podrien haver escrit en aquests moments.