Apologia del punt i coma

Hi va haver un moment en qu¨¨ els signes de puntuaci¨® semblaven adquirir una vida auda?, divertida, quan els afeg¨ªem en correus electr¨°nics i missatges SMS per expressar l¡¯estat d¡¯¨¤nim i aix¨ª acolorir la lletra escrita. Escriv¨ªem :( si est¨¤vem tristos o :) si est¨¤vem contents, f¨¨iem :_( si ens queia una llagrimeta, o :-p si tr¨¨iem la llengua. No cal dir que els famosos emojis del WhatsApp han escombrat tota aquesta segona vida dels signes de puntuaci¨®, ara que les presses els extingeixen tamb¨¦ de la primera i s¨®n cada cop m¨¦s cars de veure en textos urgents.

Una d¡¯aquelles combinacions m¨¦s reeixides la facilitava el m¨¦s desconegut i incompr¨¨s dels signes, el punt i coma, que en comandita amb el par¨¨ntesi aportava el mat¨ªs suficient de complicitat entre els interlocutors: ;). Tota una fant¨¤stica picada d¡¯ullet. Encara se¡¯l pot trobar en correus electr¨°nics, no tant perqu¨¨ no s¡¯hi puguin posar emojis, sin¨® perqu¨¨ per a l¡¯emissor continua sent m¨¦s f¨¤cil teclejar dos car¨¤cters que no pas cercar en el cat¨¤leg de dibuixets, i possiblement sigui aquest l¡¯¨²nic cas en qu¨¨ hi trobarem el punt i coma. Si ja ¨¦s estrany que els escriptors en facin un ¨²s sistem¨¤tic, conscient i adequat, m¨¦s ho ser¨¤ que s¡¯hi apliqui l¡¯usuari normal de la llengua.

El punt i coma va apar¨¨ixer amb l¡¯humanisme i la impremta, ¨¦s a dir amb la modernitat. Se¡¯l van empescar els italians per introduir un per¨ªode que, essent una frase sint¨¤cticament lliure, fos una continuaci¨® sem¨¤ntica del per¨ªode precedent. Una mena de frase independent-dependent, valgui la contradicci¨®. D¡¯aqu¨ª la seva designaci¨® inicial, semicolon ¡ªdel grec colon, per¨ªode¡ª, que avui dia es conserva per exemple en angl¨¨s. Tamb¨¦ va servir de seguida per delimitar les enumeracions llargues, sobretot si dins els components hi quedaven inclosos altres signes de puntuaci¨® menors. Per exemple, podem dir que en la fase 1 de desconfinament podrem visitar parents, amics i coneguts; fer la cervesa en alguna terrassa, tot mantenint la dist¨¤ncia de seguretat; i visitar museus i exposicions, que hauran de tenir l¡¯aforament limitat.

El punt i coma va apar¨¨ixer amb l¡¯humanisme i la impremta, ¨¦s a dir amb la modernitat

La dificultat per fer servir el punt i coma ha tingut sempre molt a veure amb el didactisme amb qu¨¨ se l¡¯ha volgut explicar. Se l¡¯ha pret¨¨s fer f¨¤cil situant-lo a mig cam¨ª de la coma i el punt, en una mena de gradaci¨® de les pauses textuals que reclama de l¡¯usuari una per¨ªcia que t¨¦ poc d¡¯intu?tiva. Diuen per exemple Josep M. Pujol i Joan Sol¨¤ a Ortotipografia: ¡°El punt i coma marca una pausa m¨¦s llarga que la coma i m¨¦s curta que el punt¡±, en una definici¨® que no ajuda gaire. Mentre que el diccionari de l¡¯IEC al¡¤ludeix a la relaci¨® entre els elements, per¨° de manera massa vaga: ¡°Signe gr¨¤fic que separa dues parts del discurs amb una relaci¨® sint¨¤ctica menor entre si¡±, sense dir menor que qu¨¨.

Podria servir d¡¯estrat¨¨gia per explicar i col¡¤locar el punt i coma buscar l¡¯analogia amb la coma i la juxtaposici¨®. Aix¨ª com la frase En Pere balla, la Maria canta es considera una oraci¨® coordinada juxtaposada, ¨¦s a dir sense conjunci¨®, caldria veure les oracions amb punt i coma de la mateixa manera, per¨° per a les oracions compostes subordinades. El punt i coma serviria doncs per juxtaposar l¡¯oraci¨® subordinada respecte de la principal i garantir la depend¨¨ncia sem¨¤ntica en abs¨¨ncia de nexe: De moment encara som a la fase 0; ja veurem quan passem a la seg¨¹ent. Amb el confinament m¡¯estic tot el dia davant la tele; no em queden s¨¨ries per veure. La mascareta no se¡¯m sost¨¦ a les orelles; n¡¯estic ben tip.

Malauradament, el punt i coma carrega amb tot de desprestigi i el seu ¨²s cada cop ¨¦s m¨¦s esc¨¤s, per¨° cal aplaudir la seva revifada en termes simb¨°lics. Justament per aquesta cesura que comporta, circula com a tatuatge per representar la superaci¨® d¡¯un tr¨¤ngol (una depressi¨®, un intent de su?cidi, una addicci¨®), en qu¨¨ la vida fa una pausa per¨° repr¨¨n el seu transcurs; de fet, ¨¦s s¨ªmbol i origen del Project Semicolon, entitat dedicada a les cures d¡¯aquests sotracs vitals. I tamb¨¦, aquesta vegada merc¨¨s a una oportuna homofonia, ¨¦s el s¨ªmbol emprat pels malalts de Crohn, que a causa de l¡¯afecci¨® sovint els extirpen part de l¡¯intest¨ª gros i es queden amb un semic¨°lon.