?xtasi

L¡¯Alfred ¨¦s un confinat afortunat. La seva sort ha estat una finestra d¡¯una de les cases de l¡¯Onyar, aquelles cases ¡°de totes mides i midetes¡± que deia Rusi?ol. Aquests dies estranys, tamb¨¦ les seves finestres s¨®n plenes de nassos contra els vidres. De ditades petites, de marques de fronts. L¡¯afortunat Alfred, per¨°, ja fa temps que hi ha trobat el gust, a aix¨° de mirar per la finestra. Abans que el m¨®n comenc¨¦s a acabar-se, ell ja hi era. A principis de febrer un accident li va esmicolar les dues cames i, des d¡¯aleshores, s¡¯ha hagut de quedar a casa avant la lettre.

Pobre, va enguixat fins a la pebrotera i una assistent li ha de fer tot. Per¨° no li falta dignitat ni ocupaci¨®. Ha procurat per totes dues mentre els f¨¨murs se li solden lentament. Per aix¨° s¡¯ha muntat un despatx vora la finestra. Butaca, puret i prism¨¤tics. No necessita res m¨¦s per viure. Tan sols una mica de gomina per pentinar-se com en James Stewart, perqu¨¨ es pensa que ¨¦s en James Stewart, sabeu? Porta el control del que passa a les cases de l¡¯altra banda a trav¨¦s de les finestres: un matrimoni que s¡¯esbronca cada dos per tres; una parella jove tan unida que ja no en discerneix les parts; una artista que fa figures impossibles i que, quan no li agraden, les llen?a al riu.

?ltimament ha observat que el matrimoni que s¡¯esbronca ha augmentat la teatralitat de les gesticulacions. Potser s¨®n italians, pensa. S¨®n italians, definitivament. Per¨° l¡¯Alfred pateix per la dona. Les dones, en general, el fan patir. Un dia, ella desapareix i una cortina cau com un tel¨® sobre l¡¯escena. El mascle treu el cap entre el vellut i li clava els ulls als binocles, travessen el riu. Sap que ho sap. L¡¯Alfred est¨¤ realment nervi¨®s i tem el pitjor. Per¨° s¡¯ha de tranquil¡¤litzar, aix¨ª que mira l¡¯aigua que sempre el calma, per¨° aquell cop no: entre el fang del fons i el llom de dues carpes veu amb horror una cara humana. Una cara de dona, tocada pel rigor que nom¨¦s la mort pot deixar. Ara s¨ª, truca a la policia.

Finalment, no es tractava de mort sin¨® d¡¯¨¨xtasi, de l¡¯?xtasi de santa Teresa, l¡¯escultura de Bernini. Cap cad¨¤ver. Tan sols un rostre d¡¯un material encara per determinar abandonat al fons del riu, reproducci¨® de la famosa pe?a barroca. Per no ser no ¨¦s ni antiga. Ha sortit a les not¨ªcies. Ha vingut la Teletr¨¨s. ¡°Es pensaven que era un mort i al final, res¡±. Entre l¡¯enrenou han tocat les vuit i les finestres s¡¯han obert, la dels italians tamb¨¦. L¡¯Alfred ha respirat en veure-la viva, en veure¡¯ls feli?os tots dos, entregats als aplaudiments de cada vespre. Diuen bravo, bravissimo al municipal que aixeca la troballa. I s¡¯uneixen a l¡¯¨¨xtasi fet claca, a l¡¯ovaci¨® que tot s¡¯ho empassa, la por i els mals pensaments.