El declivi de la tranquil¡¤litat

A En la soledad de un cielo muerto, Laury Leite relata les vicissituds d¡¯un mexic¨¤ resident a Madrid que veu com la crisi econ¨°mica del 2007 li ensorra el benestar. Perd la botiga, perd la casa i, sense diners, la relaci¨® amb la n¨°via es deteriora: la crisi col¡¤lectiva es transforma en una crisi existencial i el protagonista, de sobte, es troba perdut i desorientat. I aleshores cal recordar que Byung-Chul Han diu que, en la societat de la vigil¨¤ncia de Michel Foucault, els marginats eren els bojos i els criminals, i que ara ho s¨®n la gent amb trastorns d¡¯ansietat i amb depressions. ?s una de les conseq¨¹¨¨ncies de descobrir que la classe mitjana nom¨¦s existeix com a classe social fict¨ªcia, una especulaci¨® que Bel¨¦n Gopegui evidencia a les seves novel¡¤les anticapitalistes: a Qu¨¦date este d¨ªa y esta noche conmigo, el protagonista ja no creu que s¡¯hagi de complir cap contracte social, la disciplina laboral ¨¦s una p¨¨rdua de temps, i, com que el progr¨¦s individual ¨¦s un impossible, no veu que sigui cap dem¨¨ncia considerar que la col¡¤locaci¨® d¡¯una bomba casolana a la seu de Google pugui arreglar cap injust¨ªcia. ?s una altra manera de dur a la pr¨¤ctica el diagn¨°stic de Ricardo Piglia: ¡°El anarquismo individualista de Tolstoi es una respuesta extrema a la mentalidad capitalista, pero tambi¨¦n a la teor¨ªa de la violencia revolucionaria de Lenin¡±.

Menys combatius i m¨¦s resignats, els protagonistes de les novel¡¤les de Marta Rojals ¡ªPrimavera, estiu, etc¨¨tera i L¡¯altra¡ª o del contes de Jordi Nopca ¡ªPuja a casa¡ª constaten que no els calia estudiar tant per fer cua a les oficines de l¡¯atur i ser presoners d¡¯una estranyesa que els cala ben fondo, sense l¡¯opci¨® de comprovar la validesa de l¡¯experi¨¨ncia dels seus avantpassats: acostumats a viure a la vora de la intemp¨¨rie, busquen pisos barats i es conformen amb una feina que duri una mica m¨¦s que l¡¯anterior. D¡¯aqu¨ª a trobar-se en el m¨®n ca¨°tic de les novel¡¤les de Petros M¨¢rkaris sobre la crisi grega hi ha poca dist¨¤ncia: la f¨®rmula pol¨ªtica ¨¦s el populisme, la immigraci¨® es converteix en una soluci¨® d¡¯urg¨¨ncia falsa, i hi ha qui s¡¯alimenta del pinso d¡¯un ocell que agonitza dins d¡¯una g¨¤bia.

La tranquil¡¤litat vital que perseguia la classe mitjana s¡¯ha esva?t. Roberto Saviano, a La banda dels nanos, constata que els adolescents de N¨¤pols ja no llegeixen llibres, que s¡¯eduquen amb YouTube i Pornhub, que menyspreen els pares perqu¨¨ s¨®n uns simples treballadors que cobren un sou esc¨¤s, i que admiren els terroristes d¡¯Estat Isl¨¤mic perqu¨¨ no tenen por de morir ni cap remordiment a l¡¯hora de matar: a la cr¨°nica de Saviano, ser adult ja no ¨¦s crear una fam¨ªlia i educar uns fills, sin¨® satisfer d¡¯immediat, al preu que sigui, qualsevol desig perqu¨¨ l¡¯¨²nica certesa ¨¦s la seguretat que l¡¯endem¨¤ no existeix. ¡°Amic, enemic, vida o mort, tot ¨¦s el mateix¡±, diu un dels personatges.