Gay Talese, cosidor de detalls

Ning¨² sap com va sorgir, potser el 1965, l¡¯etiqueta del Nou Periodisme, per¨° Tom Wolfe s¨ª que recordaria sempre amb qui es va adonar del naixement d¡¯aquella revoluci¨® liter¨¤ria-period¨ªstica: hi havia Jimmy Breslin, ning¨² com ell per mirar diferent i fer reportatges en la curta estretor d¡¯una columna, per¨°, ¡°sobretot¡±, hi havia un tal Gay Talese, de qui, deia, va aprendre a construir textos cosint detalls, amb all¨° que molts creiem insubstancial o, pitjor encara, ni veiem.

SINATRA EST? REFREDAT I ALTRES ESCRITS

Gay Talese

Navona

Traducci¨® de Toni Cardona Navona

270 p¨¤g.

19 euros

Talese (Ocean City, Nova Jersey, 1932) ¨¦s una llegenda de l¡¯ofici i, sense discussi¨®, un dels millors escriptors nord-americans de la segona meitat del XX. Honrar¨¢s a tu padre (espectacular mena de Los Soprano, rebotiga de la vida ordin¨¤ria d¡¯un mafi¨®s extraordinari, 1971) ¨¦s el seu gran treball. Per¨° una manera de veure totes les acolorides plomes d¡¯aquest irrepetible gall dindi del Nou Periodisme es troba a Portraits and Encounters (2003), perfils i reportatges enlluernadors que, disset anys despr¨¦s, arriben en catal¨¤. A sobre, ¨¦s el primer cop que es pot llegir Talese en la llengua de Pompeu Fabra, en¨¨sima demostraci¨® de l¡¯ast¨¨nic estat de l¡¯assaig en aquest idioma.

Entre els nou textos hi ha Sinatra est¨¤ refredat, el reportatge m¨¦s fam¨®s de Talese, pe?a de museu del periodisme, del nou i del vell, publicat a la revista Esquire (1966), i que l¡¯editor catal¨¤ ha posat de t¨ªtol del volum com a comprensible esquer perqu¨¨ la lectura d¡¯aquest llibre no quedi al gremi. A difer¨¨ncia de les edicions en castell¨¤ (n¡¯hi ha 14 almenys des de 2008), aqu¨ª estan endre?ats cronol¨°gicament (de 1961 a 1997 i amb pr¨°leg de l¡¯escriptor i periodista Toni Iturbe), cosa que permet apreciar com Talese, a la manera de les perles, va arrodonint t¨¨cniques i estil.

Per descripcions com l¡¯embruix dels discos de Sinatra (¡°Era, com tants dels seus cl¨¤ssics, una can?¨® que evocava solitud i sensualisme, i que, combinada amb la llum t¨¨nue i l¡¯alcohol i la nicotina i les necessitats de la nit, esdevenia una mena d¡¯afrodis¨ªac eteri¡±), en els perfils de Talese es pot assaborir de seguida el dring dels Cheever, Carver, Carol Oates, McCullers o Tennessee Williams, que tan b¨¦ descriuen detalls personals, espais ¨ªntims intransferibles, converses que nom¨¦s es poden tenir amb un mateix.

Talese es fica tan a dins dels personatges que el lector, que ho viu amb passi¨®, no pot deixar de preguntar-se com ha arribat a saber tant de la psicologia de, per exemple, l¡¯actor Peter O¡¯Toole, com mostra una enumeraci¨® ca¨°tica de f¨ªlies i f¨°bies del perfilat: ¡°...participar en les manifestacions contra la bomba at¨°mica, d¡¯acabar obsedint-se amb Lawrence d¡¯Arabia; d¡¯odiar la b¨°fia, el filferro espin¨®s i les noies que es depilen les aixelles, de comprar sempre el mateix llibre (¡®la meva vida ¨¦s plena d¡¯exemplars de Moby Dick¡¯), on hi rellegeix sempre el mateix serm¨® (¡®i si obe?m D¨¦u, hem de desobeir-nos a nosaltres¡¯)...¡±. ?s fruit de mesos de documentaci¨® (Sinatra t¨¦ 60 perruquins i la dona que els fa cobra 400 d¨°lars; sempre una dada o una data reveladora: seran gaireb¨¦ un centenar d¡¯entrevistes i 200 fulls de notes) i de setmanes de trobades amb els protagonistes; i, si no es deixen, amb el seu entorn, a partir de cercles conc¨¨ntrics: no hi ha font petita per escanyar el perfilat, el hang out, tal com bateja Talese.

El festival de recursos ¨¦s infinit; alguns seran manaments del Nou Periodisme: el salt d¡¯escena a escena, sense obligat fil cronol¨°gic; el pas de la veu narradora de tercera persona a primera en format de mon¨°leg del protagonista; finals circulars que enllacen amb el principi per tem¨¤tica o forma... No hi ha secrets: ¨¦s l¡¯aplicaci¨® d¡¯estrat¨¨gies de la millor narrativa de ficci¨® al periodisme. I d¡¯aix¨° en gaudeix qualsevol lector sensible. A m¨¦s, a Talese tot ¨¦s amanit pel regust de personatges que surt a buscar quan la gl¨°ria ja es pon, com en els casos, colpidors i tendres, dels boxejadors Floyd Patterson o Joe Louis, per no parlar de Muhammad Ali, als 54 anys i molt tocat pel Parkinson, que visita un Fidel Castro de 70; una trobada sense malbarat per la descripci¨® de l¡¯atmosfera, el ritme i el que s¡¯hi diu.

Aquest Talese convida a una reflexi¨®. En catal¨¤ no hi ha els referents d¡¯aquesta escola avui revaloritzada amb el Nou Nou Periodisme i, com que no s¡¯¨¦s prou humil per beure de l¡¯exercici en castell¨¤ que m¨¦s s¡¯hi apropa (Mart¨ªn Caparr¨®s, Leila Guerriero...), la llacuna ¨¦s preocupant, pensant en les noves fornades de nostrats notaris de la realitat. Talese et fa millor periodista. I fer millors periodistes tamb¨¦ vol dir, en la cadena de valor cultural i c¨ªvic, fer millors lectors, o sigui, millors ciutadans. Que prou ens cal.