I el virus disposa

La for?a de la covid-19 ho pot tot. ?s com si el seu poder omnipresent domin¨¦s el m¨®n i res no es mogu¨¦s sense el seu perm¨ªs. I ja veiem que la pand¨¨mia concedeix poques llic¨¨ncies. Tot i aix¨ª, quan ens despertem ens adonarem que el dinosaure encara hi ¨¦s. Com en el conte de Monterroso.

Continuen les guerres de S¨ªria i el Iemen, per¨° amb prou feines hi parem atenci¨®. La immigraci¨® pugna per fer-se un lloc, i que sigui humanitari, per¨° l'hem tapat. Nicol¨¢s Maduro ha emmudit per¨° no ha desaparegut i les tend¨¨ncies totalit¨¤ries a Hongria i Pol¨°nia ni tan sols requereixen els advertiments de la Uni¨® Europea. I com assenyala Bernard-Henri L¨¦vy sobre el mes d¡¯abril robat per la por i l¡¯estad¨ªstica, la deforestaci¨® de l¡¯Amazones mant¨¦ la seva amena?a i la lluita contra el canvi clim¨¤tic, tot i que beneficiada localment i puntualment per la baixa intensitat de la contaminaci¨® a causa de l¡¯aturada de l¡¯activitat, encara ¨¦s una prioritat per m¨¦s que l¡¯haguem aparcat. Un buit, aquest, que serveix perqu¨¨ les posicions m¨¦s radicals aprofitin per promocionar les seves propostes de cara al m¨®n de l¡¯endem¨¤, que a vegades s¡¯assembla massa al m¨®n d¡¯ahir. Aquell que Stefan Zweig va rememorar relatant els seus records perqu¨¨ ¡°nom¨¦s all¨° que jo vull conservar t¨¦ dret a ser conservat pels altres¡±.

Era temps d¡¯entreguerres. Etapa en la qual els qui havien d¡¯advertir del perill que es gestava a Europa van optar per relativitzar-lo, mirar cap a una altra banda, divertir-se i aprofitar fins a l¡¯¨²ltim glop de la seva exigua llibertat. Tot plegat va acabar en una hecatombe, i de fet ara haur¨ªem d¡¯estar commemorant el 75¨¨ aniversari del seu final. Per¨° el coronavirus tamb¨¦ ho ha silenciat. Ll¨¤stima. Perqu¨¨ si b¨¦ ¨¦s cert que no ha passat res en tot aquest temps tan important, dram¨¤tic, torbador i transcendent com l¡¯actual sacsejada, i que la paraula m¨¦s repetida ha tornat a ser ¡°guerra¡±, haur¨ªem albirar l¡¯horitz¨® aprenent la lli?¨® del que va suposar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯economia de mercat i de l¡¯Estat del benestar que tant van contribuir al triomf i a la consolidaci¨® de la democr¨¤cia. Ara que un male?t virus ens insta a repensar-la. Ja es veur¨¤ si en serem capa?os o si, com en anteriors ocasions, tot quedar¨¤ en un brindis per les bones intencions. O sigui, foc d'encenalls.

?s indiscutible que els qui van construir el model de societat que tant ha afavorit a tants durant tant de temps s¡¯havien treballat una autoritat moral que els va facilitar l¡¯ascendent que els nostres actuals governants no tenen. Un aspecte que t¨¦ el seu revers. Les seves ¨¤nsies de poder, canalitzades a trav¨¦s de permanents t¨¤ctiques electorals i constants martingales pol¨ªtiques, els indueixen a pensar que tampoc han de respectar-nos. Al final, amb qualsevol explicaci¨® que passi per responsabilitzar el contrari creuen que n'hi ha prou per sortir del fangar on s¡¯han ficat. Ja hi haur¨¤ els assessors per trobar-los una frase apropiada, un estirabot o un esl¨°gan impactant que els companys de partit repetiran com una lletania fins que se l¡¯acabin creient. En els freq¨¹ents discursos p¨²blics d¡¯aquestes setmanes tenim la creu de la moneda. En el comportament ciutad¨¤, la cara. Exemplar com pocs podien sospitar perqu¨¨ la por ha dominat la situaci¨®. Un temor f¨ªsic que ha coartat qualsevol reacci¨® ps¨ªquica. Un acriticisme galopant que ha perm¨¨s controls de legitimitat dubtosa, l¡¯acatament d¡¯un marc legal discutit i algun indici d¡¯ab¨²s de poder de condici¨® uniformada. Perqu¨¨ per sobre de tot aix¨° es projectava el p¨¤nic cap a all¨° desconegut afavorit per la sinceritat cient¨ªfica que emulava aquell "nom¨¦s s¨¦ que no s¨¦ res".

Per aix¨°, oberta l'aixeta del desconfinament, en alguns casos les ¨¤nsies de llibertat despr¨¦s de dos mesos de tancament han pogut m¨¦s que el control de les reaccions. I les imatges han quedat per a la preocupaci¨® i la den¨²ncia. Ens haur¨ªem de preguntar, malgrat tot, si no han estat tamb¨¦ el resultat de les m¨²ltiples contradiccions que durant aquestes setmanes han sorgit en experts, pol¨ªtics i aficionats. Alteracions constants de criteris que han arribat a la ciutadania amb la immediatesa de la not¨ªcia i l¡¯estupor del desconcert. Des de l¡¯efic¨¤cia real de guants i mascaretes als possibles remeis provisionals, estudis per detectar-los i investigacions per aconseguir-los. I tot plegat, passant per les permanents revisions de diagn¨°stics, les mesures adoptades i les constants rectificacions. Han arribat fins a tal punt que l¡¯imaginari col¡¤lectiu ha optat per establir els seus propis codis a partir dels quals s¡¯han censurat conductes i denunciat accions que cap norma havia prohibit. A aquestes altures ja tant se val que l¡¯¨²nic que no s¡¯ha discutit hagi estat la necessitat de mantenir la dist¨¤ncia f¨ªsica i la higiene personal. I que tota la resta estigui q¨¹estionada. Fins que arribi el dia que continuar a casa sigui inassumible i ens instin a c¨®rrer el risc del qual fins ara ens han volgut preservar. A vegades, infantilment.