Els flamencs aprofiten la quarantena i s¡¯instal¡¤len a l¡¯Empord¨¤

Les intenses pluges d¡¯aquesta primavera i l¡¯abs¨¨ncia humana ¨Ca causa del confinament obligatori despr¨¦s de decretar-se l'estat d'alarma¨C han afavorit que proliferi molta fauna a diferents zones rurals de Catalunya. Les maresmes recuperades de la Pletera, a l'Estartit (Baix Empord¨¤), han sigut el lloc triat per una vintena de flamencs per passar-hi la primavera. No ¨¦s la primera vegada que s'observen aquestes aus a la zona per¨°, a difer¨¨ncia d'altres cops, ara s¨®n flamencs adults.

Una vintena de flamencs s'han vist en les ¨²ltimes setmanes a les maresmes recuperades de la Pletera. ¡°Estan redescobrint aquest espai diverses esp¨¨cies d'aus¡±, indica Boris Weizmann, bi¨°leg col¡¤laborador del Parc Natural del Montgr¨ª, les Illes Medes i el Baix Ter. N¡¯hi ha algunes que no s'havien detectat en d¨¨cades o havien aparegut poc en aquest sistema de llacunes recuperat gr¨¤cies al projecte Life Pletera.

Malgrat tot, no ¨¦s la primera vegada que s'observen flamencs en aquesta zona. Com explica el bi¨°leg i director cient¨ªfic del projecte Life Pletera, Xavier Quintana, ¡°la particularitat ¨¦s que els individus abans eren joves divagants i aquesta vegada s¨®n adults¡±. Encara que cient¨ªficament no es pot confirmar, podria ser un indicatiu de qualitat del lloc i fins i tot els flamencs podrien escollir-lo per establir-s'hi. ¡°La tranquil¡¤litat que est¨¤ donant el confinament tamb¨¦ hi ha ajudat, ¨¦s un espai petit molt afectat per la pres¨¨ncia humana¡±, apunta Quintana.

A part d'una vintena d'esvelts flamencs, tamb¨¦ estan de pas en aquestes 60 hect¨¤rees d'aiguamolls alguns exemplars de cap¨® reial, camallarg com¨², ¨¤nec blau, abellerol com¨² i bernat pescaire. Tamb¨¦ hi ¨¦s nombr¨®s el fartet ¨Cun peix en perill d'extinci¨®¨C, de nom¨¦s cinc cent¨ªmetres, que es troba nom¨¦s en algunes parts de la costa mediterr¨¤nia.

¡°El que ha augmentat molt la seva poblaci¨® ¨¦s el corriol camanegre¡±, apunta Quintana. Es tracta d'una petita au de potes negres i moviments nerviosos. ?s un habitant caracter¨ªstic de platges, arenals i llacunes que ha patit la transformaci¨® de les platges fins que ha disminu?t considerablement en nombre. Aquesta primavera ha passat de tres a 18 femelles que, aprofitant la tranquil¡¤litat, han post ous a la sorra de dunes i platges.

Tamb¨¦ al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord¨¤ el corriol camanegre ha aparegut en escena. El director del parc, Sergio Romero de Tejada, assegura que aquest any ¡°hi haur¨¤ un boom¡±. ¡°Es donen unes condicions bones, han estat beneficiats pel temporal Gl¨°ria, que ha modificat la l¨ªnia de costa i ha deixat grans espais de sorra sense vegetaci¨® on ponen els ous. D'altra banda, la falta de gent els ha donat la tranquil¡¤litat que necessiten perqu¨¨ neixin els pollets¡±, afegeix.

Tot i que no est¨¤ confirmat, podria ser la primera vegada que cri? en aquest espai protegit el bernat pescaire, que tot i ser molt com¨² ¡°no havia criat mai abans al parc¡±, assegura el seu director. Tamb¨¦ s'hi ha vist el martinet com¨², una mena d'agr¨® d'h¨¤bits nocturns.

El pla general aprovat el 1983 va declarar terra urbanitzable el sector de la Pletera i tres anys despr¨¦s va comen?ar la construcci¨® del passeig, que va eliminar les llacunes de primera l¨ªnia de mar. Es preveia edificar-hi sis illes per¨° nom¨¦s se'n va completar una. La revisi¨® del pla general del 2002 va fer marxa enrere i el 2006 el Ministeri de Medi Ambient va encarregar el projecte de restauraci¨® ambiental per desurbanitzar la zona. La crisi va impedir de dotar-lo de pressupost i nom¨¦s es va fer realitat mitjan?ant un projecte Life. El 2014 es va iniciar el Life Pletera, que, amb 2,7 milions d'euros, va demostrar que en una zona amb tanta pressi¨® urban¨ªstica era possible restaurar zones alterades i recuperar-ne la funcionalitat ecol¨°gica.