La hist¨°ria i els endevins

¡°La Xina vendr¨¤ el seu estat de vigil¨¤ncia autocr¨¤tica com a model d¡¯¨¨xit contra l¡¯epid¨¨mia. Exhibir¨¤ per tot el m¨®n encara amb m¨¦s orgull la superioritat del seu sistema. La covid-19 far¨¤ que el poder mundial es desplaci una mica m¨¦s cap a l¡¯?sia¡±, declarava el 12 de maig a l¡¯ag¨¨ncia EFE Byung-Chul Han en la presentaci¨® del seu nou assaig La desaparici¨®n de los rituales.

El fil¨°sof es mostrava contundent, per¨° ¨¦s dif¨ªcil estar d¡¯acord amb la seva tesi despr¨¦s de llegir el reportatge de Macarena Vidal, ¡°Retorno a Wuhan¡±, a El Pa¨ªs Semanal o les primeres ressenyes de Wuhan Diary. Dispatches from a Quarantined City (El diari de Wuhan. Missatges des d¡¯una ciutat en quarantena), que s¡¯acaba de publicar a partir dels posts que l¡¯escriptora xinesa Fang Fang escrivia en el seu confinament.

¡°La crisi del coronavirus s'ha carregat totalment els rituals. Ni tan sols est¨¤ perm¨¨s donar-se la m¨¤¡±, deia Han a C¨¦sar Rendueles dissabte a Babelia. No sabem si hagu¨¦s viscut a Ohio el 1920 i vist el candidat republic¨¤ i futur inquil¨ª de la Casa Blanca, Warren G. Harding, fent la seva campanya presidencial ¡ªamb el lema ¡°tornar a la normalitat¡±¡ª gaireb¨¦ sense moure¡¯s del jard¨ª de casa, el fil¨°sof hauria afirmat que les caravanes electorals tenien els dies comptats.

Estem envoltats de tanta pressa que la pressa se¡¯ns ha ficat a dins. Fins i tot aquells que parteixen d¡¯un ofici assossegat i que amb el seu pensament han d¡¯il¡¤luminar el que s¡¯esdev¨¦ es veuen, potser aclaparats per necessitats editorials, pels mitjans o pel propi ego (del qual se sost¨¦ que hem de fugir) a arriscar judicis, que poden caure m¨¦s a prop de l¡¯endevinaci¨® que no pas de la reflexi¨®.

Slavoj Zizek ¨¦s l¡¯altre gran exemple d¡¯aquesta tend¨¨ncia, m¨¦s interessat a conduir la societat en una direcci¨® en lloc de disseccionar, com mostra el seu assaig d¡¯urg¨¨ncia, Pand¨¨mia, amb la proposta d¡¯una reformulaci¨® moderna del comunisme. Els mitjans els han convertit a tots dos en els ¨²ltims mesos en els Beatles i els Rolling del pensament, encara que els seus plantejaments es puguin entendre com dues cares de la mateixa moneda: la constataci¨® que tot anir¨¤ molt malament si les societats occidentals no donen un tomb al capitalisme.

Com que el gruix d¡¯aquestes societats ha viscut uns anys amb la falsa sensaci¨® que el futur era m¨¦s o menys previsible, la sobtada situaci¨® actual les duu a buscar certeses, per m¨¦s fosques que siguin. Tot i tenir en consideraci¨® totes les interessants aportacions de Han i Zizek, i sense menysprear-ne cap, cal estar atents perqu¨¨ els diagn¨°stics precipitats no converteixin la filosofia en un manual d¡¯autoajuda.

Per superar la por a qu¨¨ ens subsumeix la incertesa, en comptes d¡¯agafar-nos a prediccions, podem mirar enrere. Com escriu la historiadora Margaret MacMillan aquest mes en un extens article a la revista Prospect, ¡°mai ¨¦s aviat en una crisi per buscar en el passat el que podem estar fent b¨¦ o malament¡±. Ni som els primers a viure una cosa similar, ni els canvis derivats de moment han de ser necess¨¤riament negatius.

Podem exemplificar-ho amb l¡¯educaci¨®, avui una preocupaci¨® transversal. Els historiadors dedicats al seu estudi Anne Marie Ryan i Charles Tocci van explicar el 26 d¡¯abril a The Washington Post com les crisis han canviat l¡¯escola p¨²blica americana al segle XX. Despr¨¦s d¡¯establir-se un sistema escolar integral no centrat ¨²nicament en el desenvolupament intel¡¤lectual dels nens al comen?ament de la cent¨²ria, la pand¨¨mia de grip del 1918 va comportar la creaci¨® d¡¯escoles a l¡¯aire lliure i a incrementar-hi el nombre de personal m¨¨dic. El curr¨ªculum va canviar i es va donar m¨¦s ¨¨mfasi a la salut. Durant la Gran Depressi¨® molts mestres van fer classe sense cobrar. Arribada la Segona Guerra Mundial a causa de l¡¯enrolament dels homes, moltes dones van passar a exercir de mestres i es va fomentar l¡¯etapa d¡¯assist¨¨ncia preescolar.

Mirant enrere podem entendre que despr¨¦s del confinament no arribarem a una ¡°nova normalitat¡± com una cosa estable perqu¨¨ la ¡°normalitat¡± en qu¨¨ viv¨ªem abans de confinar-nos, i que avui ja hem idealitzat, tampoc ho era. La hist¨°ria no permet endevinar el futur, per¨° llegir el passat obre perspectives sobre el present sense que calgui tirar els daus. D¡¯aqu¨ª la seva import¨¤ncia.