Dos sistemes que s¡¯ignoraven

Recentment s¡¯han al?at moltes veus dient que l¡¯elevada i desgraciada mortalitat de persones grans a les resid¨¨ncies es deu a les retallades i a la privatitzaci¨®. Res m¨¦s lluny de la realitat. Quan es va iniciar la crisi financera i econ¨°mica del 2008, bona part de les resid¨¨ncies de Catalunya que oferien serveis per a la xarxa p¨²blica de Serveis Socials ja eren privades, la immensa majoria gestionades per entitats d¡¯iniciativa mercantil amb afany de lucre, i una part menys significativa per entitats del tercer sector d¡¯iniciativa social sense afany de lucre. La prestaci¨® p¨²blica de serveis residencials per a les persones grans sempre ha estat minorit¨¤ria, abans, durant i despr¨¦s de la crisi econ¨°mica.

Tamb¨¦ s¡¯est¨¤ dient que la vigil¨¤ncia sanit¨¤ria als geri¨¤trics havia de dependre del sistema p¨²blic de salut i que aix¨° no est¨¤ passant. Res m¨¦s allunyat de la realitat. Almenys sobre el paper, els residents d¡¯aquests centres formen part dels pacients dels centres d¡¯atenci¨® prim¨¤ria del territori on estan ubicats els centres residencials on habiten.

No ens equivoquem: el que hem viscut aquests dies a les resid¨¨ncies, l'oblit inicial i la descoordinaci¨®, ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia directa que els dos sistemes, el de Salut i el de Serveis Socials, han viscut hist¨°ricament d¡¯esquena un de l¡¯altre.

Ben poc hi t¨¦ a veure el tema de la titularitat de les resid¨¨ncies. Aquest debat recurrent i esgotador sobre l'¨¤mbit p¨²blic i el privat no fa m¨¦s que desenfocar la q¨¹esti¨® i no permet fer una bona diagnosi, que hauria de ser la base per adoptar solucions que ens ajudin a superar en el futur els problemes de coordinaci¨® i atenci¨® que s¡¯han produ?t.

Encara que totes les resid¨¨ncies per a gent gran haguessin estat de titularitat p¨²blica, les conseq¨¹¨¨ncies que s'han viscut pel que fa al nombre de morts i contagis haurien estat les mateixes o molt similars, perqu¨¨ es tracta d¡¯un problema sist¨¨mic i no pas derivat de qui t¨¦ la propietat dels centres.

No podem negar que s¡¯han produ?t determinades actuacions nefastes, poques, d¡¯alguns propietaris que s¡¯hauran de perseguir, fins i tot penalment. Una mala gesti¨® que ha obligat a la intervenci¨® d¡¯alguns centres per part de la Generalitat de Catalunya; per¨° tampoc podem oblidar l¡¯exemple heroic d¡¯algunes resid¨¨ncies privades, moltes m¨¦s, que per evitar el contagi de les persones residents als centres es van autoconfinar amb una part del personal.

La crisi sanit¨¤ria ha fet evident, a m¨¦s de la insufici¨¨ncia de recursos materials i professionals per prestar l¡¯atenci¨® prim¨¤ria que es requeria i les mancances en la resposta r¨¤pida i coordinada amb Salut, la necessitat de replantejar el model cl¨¤ssic institucional que dificulta la personalitzaci¨® de l¡¯atenci¨®, limita la capacitat de decisi¨® de les persones i no garanteix prou la privacitat dels residents perqu¨¨ est¨¤ m¨¦s centrat en els serveis, les prestacions i les tasques que no pas en les persones.

L¡¯objectiu no ha de ser ara la medicalitzaci¨® permanent de les resid¨¨ncies per estar m¨¦s ben preparades davant d¡¯una futura emerg¨¨ncia sanit¨¤ria, sin¨® establir els mecanismes de coordinaci¨® o integraci¨® entre Salut i Serveis Socials que assegurin una actuaci¨® r¨¤pida i coordinada. Sense oblidar la formaci¨® cont¨ªnua del personal que treballa a les resid¨¨ncies i el seu reconeixement social.

En els darrers anys, almenys des del 2013, el Govern de la Generalitat s¡¯ha esfor?at a impulsar programes transversals per promoure la interacci¨® dels serveis sanitaris i socials per aix¨ª generar un model d¡¯atenci¨® global centrat en la persona que superi la segmentaci¨® entre els sistemes de salut i els serveis socials. Un model que permeti una resposta integral als residents que es troben en una situaci¨® de vulnerabilitat i amb unes necessitats complexes d¡¯atenci¨® sanit¨¤ria i social a causa de la seva fragilitat, derivada de l¡¯envelliment, la pluripatologia cr¨°nica i la situaci¨® de depend¨¨ncia i/o discapacitat. Tot i els esfor?os que s'hi han destinat, la planificaci¨® interdepartamental i una teoria d¡¯atenci¨® centrada en la persona que tenim ben apresa, la crua realitat ¨¦s que s¡¯ha avan?at molt poc en la pr¨¤ctica. Els dos sistemes continuaven ignorant-se quan va esclatar la pand¨¨mia de la covid-19.

Francesc Jos¨¦ Mar¨ªa S¨¢nchez ¨¦s advocat i membre del Comit¨¨ d¡¯?tica dels Serveis Socials de Catalunya