El confinament sacseja la taula

Una de les imatges m¨¦s ic¨°niques dels dies de la pand¨¨mia ¨¦s la del rider obrint-se pas a cop de pedal pels carrers buits de la ciutat. F¨¤cilment identificables pel color cridaner de la caixa que transporten, aquests genets postmoderns desafien el vent, la pluja i tamb¨¦ el virus per fer-nos arribar a casa des d¡¯un paquet de tabac a dotze peces de sushi. Tot i ser un fenomen relativament nou, ja ens est¨¤vem acostumant a la seva pres¨¨ncia fugissera, sempre camuflada enmig del tr¨¤nsit urb¨¤. Per¨° d¡¯en?¨¤ de l¡¯entrada en vigor de l¡¯estat d¡¯alarma, aquests repartidors s¡¯han fet m¨¦s visibles que mai, volant sobre rodes per fer de lligam entre les plataformes de delivery i milers d¡¯est¨®macs confinats. Els caps de setmana representen el pic de demanda en el lliurament de menjar a domicili, i els riders malden per no despenjar-se en el sistema de punts controlat per l¡¯algoritme de l¡¯aplicaci¨®. Com m¨¦s entregues fetes ¡ªen el menor temps possible¡ª, m¨¦s punts, els quals fan possible de treballar m¨¦s hores per poder aix¨ª completar m¨¦s comandes. Aquest fren¨¨tic ritme de funcionament intern contrasta amb la m¨¤xima de ¡°llibertat i flexibilitat¡± que proclamen els defensors de la gig economy. En nom de la innovaci¨®, assistim a una generaci¨® permanent de microfeines desregulades que redefineixen les relacions entre treballador i empresa, sovint tensant-les enormement. Ja fa temps que el conflicte entre les parts ha passat de l¡¯opini¨® p¨²blica a les sales dels tribunals, on les sent¨¨ncies, de moment, no han dilucidat qui imposa el seu discurs, tot repartint raons entre riders i plataformes amb alternan?a salom¨°nica.

Si el present del delivery ¨¦s conflictiu, el futur sempre reserva noves formes de distopia. Als riders els pot sorgir en pocs anys un nou competidor, m¨¦s r¨¤pid, m¨¦s efica? i sobretot menys exigent en q¨¹estions de drets laborals. En una prova pilot feta a Londres, l¡¯empresa Just Eat ha comprovat l¡¯efic¨¤cia d¡¯uns petits robots que permeten fer arribar la comanda fins al domicili dels clients. El giny, anomenat Yape ¡ªi amb una certa retirada a Eve, la companya de Wall¡¤e¡ª, ens envia una notificaci¨® deu minuts abans i una altra quan ja el tenim a la porta, on fa entrega del paquet un cop introdu?t el codi d¡¯acc¨¦s per desbloquejar-lo. Fonts de la companyia danesa, l¨ªder del sector, asseguren que la intenci¨® de l¡¯invent no ¨¦s substituir els treballadors de carn i ossos, sin¨® servir de complement durant els pics de demanda. Malgrat l¡¯¨¨xit de la iniciativa, sembla que no veurem robots baixant Balmes fins al 2024 pel cap baix, any en qu¨¨ es preveu que la normativa ¡ªque sempre avan?a a un ritme m¨¦s hum¨¤¡ª autoritzi la circulaci¨® de vehicles aut¨°noms per la via p¨²blica.

Mentre arriben els robots, les dades d¡¯un estudi realitzat per Aecoc, l¡¯associaci¨® de fabricants i distribu?dors, indiquen que el 55% de la poblaci¨® que viu en ciutats demana menjar a domicili almenys un cop al mes, i en el 58% dels casos aquest moment va unit al consum de s¨¨ries o pel¡¤l¨ªcules en alguna plataforma de streaming. La combinaci¨® d¡¯aquestes dues formes de gratificaci¨® instant¨¤nia potencialment addictiva triomfa entre els joves de 18 a 34 anys, l¡¯objectiu principal de les plataformes de delivery. Els plats m¨¦s demanats a domicili s¨®n la pizza, l¡¯hamburguesa i el sushi, tres maneres m¨¦s o menys dissimulades de combinar hidrats, prote?na i greixos per tal de sadollar la gana i segregar opiacis end¨°gens a dojo. Amb cada mos s¡¯alliberen milers d¡¯endorfines, mentre el binge-watching (el visionat compulsiu de cap¨ªtols un rere l¡¯altre) dispara els nivells de dopamina.

Pantalles i soja

Segons Netflix, es calcula que al m¨®n hi ha 8,4 milions de persones que el dia que s¡¯estrena una s¨¨rie la devoren d¡¯una tirada, una xifra que s¡¯ha multiplicat per vint en els darrers cinc anys. En ocasi¨® de l¡¯estrena de la segona temporada de Stranger Things, 361.000 espectadors es van cruspir de cop els nou episodis el primer dia que estaven disponibles a la plataforma de la ena vermella. En l¡¯era prepand¨¨mia, la divisa Netflix & Chill reivindicava l¡¯escarxofament casol¨¤ com a model d¡¯oci nocturn. Pantalles, algoritmes i ficcions televisives a tot drap mentre suquem el nigiri dins la soja.

Ara que fa un temps que el confinament ja no ¨¦s voluntari, es comencen a detectar algunes alteracions en la nostra relaci¨® amb el menjar. Un rep¨¤s de les darreres publicacions compartides a les xarxes socials dona pistes del canvi de paradigma. Fins ara el color, la textura i la composici¨® vertebraven la relaci¨® visual que establim amb el menjar. Durant els dies de la pand¨¨mia, Instagram s¡¯ha anat buidant d¡¯alvocats en disposici¨® fractal, smoothies de cromatisme lis¨¨rgic o plans zenitals de pok¨¦ bowls hawaians d¡¯una pulcritud est¨¨tica que Marie Kondo beneiria. Precisament aquest pok¨¦, un artefacte alimentari originari de Honolulu que consisteix en una barreja de peix cru, verdures i condiments sobre una base d¡¯arr¨°s de sushi, ¨¦s el paradigma d¡¯all¨° que triomfa a Instagram perqu¨¨ compleix dos grans requisits de la postmodernitat foodie: ¨¦s fotog¨¨nic i ¨¦s healthy. Like.

La dictadura de la imatge aplicada a la gastronomia pot assolir nivells d¡¯excentricitat kitsch. L¡¯any 2018, la cafeteria londinenca The Tea Terrace va voler sacsejar el m¨®n del caf¨¨ amb una proposta inquietant. Pagant un suplement de dues lliures, els clients podien fer-se un selfie i al cap d¡¯uns instants gaudir del seu selfieccino: un ef¨ªmer i crem¨®s autoretrat en versi¨® latte, impr¨¨s en tinta comestible sobre el n¨²vol d¡¯escuma del cappuccino. No sabem si Ehab Shouly, director de l¡¯establiment i creador del concepte, ¨¦s lector de Nietzsche, per¨° si en mirar l¡¯abisme, l¡¯abisme ens mira a nosaltres, podria ser que en beure¡¯ns la nostra imatge, aquesta imatge acab¨¦s per absorbir-nos.

El que veiem aquests dies a les xarxes socials no s¨®n ni selfieccinos ni pok¨¦ bowls, sin¨® m¨¦s aviat videoreceptes de producci¨® desacomplexadament casolana. Ara no mostrem tant all¨° que mengem sin¨® com ho cuinem, en un canvi de papers en qu¨¨ el resultat final passa a un segon pla i el proc¨¦s d¡¯elaboraci¨® agafa el protagonisme. S¡¯esgota la farina al supermercat i reneix la recepta com a g¨¨nere: fideus a la cassola, truita de patates, pollastre al forn... la simplicitat que semblava no ser digna dels filtres d¡¯Instagram, ara hi regna. Si els v¨ªdeos de Nandu Jubany han triomfat aquestes darreres setmanes ¨¦s perqu¨¨, en veure¡¯l preparar aquell perol de macarrons, sentim un plaer genu¨ª que entronca amb la inf¨¤ncia i ens reconforta. All¨° que s¡¯intueix en aquest retrobament col¡¤lectiu amb els fogons ¨¦s l¡¯intent de fer aflorar a la superf¨ªcie aquella cuina que havia anat quedant fossilitzada sota els sediments de la nostra in¨¨rcia vital.

Sembla evident que la condici¨® de possibilitat del sofregit ¨¦s el temps, un temps del qual no dispos¨¤vem i que ara hem retrobat. Com explica Josep Pla a El que hem menjat, ¡°la cuina del pa¨ªs, la tradicional, est¨¤ basada en els guisats... la pressa ¨¦s un pretext per dissimular una falta d¡¯atenci¨® en la cuina¡± perqu¨¨ ¡°l¡¯atenci¨® requereix temps¡±. En aquesta obra m¨ªtica per entendre la nostra relaci¨® sentimental amb el menjar, Pla tamb¨¦ suggereix que ¡°la base d¡¯una cuina que pugui tenir un m¨ªnim d¡¯inter¨¨s ¨¦s un sofregit b¨¤sic¡±, en el qual ¡°s¡¯han d¡¯integrar diferents elements fins fondre¡¯s¡±.

El fet d¡¯estar tancats fa venir gana. Un confinament a base d¡¯amanides seria massa cruel i les expedicions furtives a la nevera no s¨®n precisament per abastir-nos de pometes. Aquesta ¨¤nsia golafre t¨¦ una explicaci¨® l¨°gica. Un estudi, realitzat per l¡¯auditora KPMG i publicat al seu anuari de la restauraci¨® organitzada, revela que en temps de bonan?a econ¨°mica atorguem m¨¦s import¨¤ncia a mantenir una dieta sana, mentre que en moments de crisi aquesta variable no es t¨¦ tan en compte. Seguint aquesta l¨°gica, tot indica que seguirem tallant fuet per fer m¨¦s suportable l¡¯angoixa existencial del desconfinament per fases.

Per¨°, amb qu¨¨ ens trobarem quan tot aix¨° acabi? Atabula ¡ªun dels blogs gastron¨°mics m¨¦s influents a Fran?a¡ª plantejava fa uns dies una pregunta als seus lectors: en quin restaurant li agradaria confinar-se? Enmig d¡¯una situaci¨® catastr¨°fica per al sector de la restauraci¨®, pensar en la resposta a aquesta q¨¹esti¨® ens fa somiar desperts. En silenci, repassem mentalment els nostres llocs preferits provant d¡¯establir una jerarquia entre ells, o en aquells que encara tenim pendents, i els ordenem en un futur proper per¨° encara inconcret.

De cop, baixem a la terra i ens preguntem si aquests llocs sobreviuran a la pand¨¨mia. I si ho fan, s¡¯assemblaran al que record¨¤vem? En un present i un futur immediats marcats per la norma del distanciament social i l¡¯extrema vigil¨¤ncia en la higiene, es preveu dif¨ªcil recuperar com si res l¡¯enrenou d¡¯un esmorzar al mercat o la pugna per un pintxo de truita a l¡¯hora del vermut en un bar de la Barceloneta. L¡¯horitz¨® de l¡¯alta gastronomia sembla especialment incert si tenim en compte la pol¨ªtica d¡¯aforaments redu?ts i la desaparici¨® temporal del turisme. Costa d¡¯imaginar de quina manera els restaurants de petites dimensions, on l¡¯espai entre taules ¨¦s gaireb¨¦ inexistent, podran adaptar-se a l¡¯exig¨¨ncia de les noves normes, concebudes per transmetre una seguretat que fa nom¨¦s unes quantes setmanes obvi¨¤vem.

¡°La festa s¡¯ha acabat?¡±, es pregunta el cr¨ªtic gastron¨°mic Philippe Regol en un llarg article on exposa el seu punt de vista sobre el futur de la restauraci¨®. Conscient de la fragilitat i de les qualitats ef¨ªmeres del que mengem als restaurants, Regol proposa que els xefs amb talent ¡ªque en molts casos veuen perillar la viabilitat dels seus negocis¡ª s¡¯obrin al mercat del delivery, tot oferint una cuina de qualitat, repensada en clau d¡¯elaboracions que resisteixin els trajectes take away i amb un nivell de distribuci¨® a escala de barri. Una alternativa de qualitat al menjar r¨¤pid ¡ªtan vinculat a la idea de menjar a domicili¡ª que s¡¯est¨¤ posant en pr¨¤ctica gradualment i que ens far¨¤ m¨¦s suportables els dies de transici¨® cap al desconfinament total, sobretot per a aquells que de tant en tant som feli?os delegant la utilitzaci¨® dels fogons en mans m¨¦s expertes.

El cor dels restaurants, que ¨¦s la cuina, ha de tornar a bategar. Poder-los tornar a visitar, ni que sigui quedant-nos a l¡¯entrada mentre esperem el paquet que ens endurem a casa, seria una bona not¨ªcia. En el moment de marxar ¡ªjust abans que es tanqu¨¦s la porta¡ª llan?ar¨ªem una mirada cap al menjador mig a les fosques, per entreveure-hi el contorn d¡¯unes taules que, en silenci, ens esperen.