Els pactes que ara ens calen

Com l¡¯esclau que acompanyava l¡¯emperador per recordar-li que era mortal, tots nosaltres necessitar¨ªem una veu que ens interromp¨¦s cada cop que discutim sobre l¡¯estat d¡¯alarma per tal de recordar-nos que aix¨° ¨¦s una pand¨¨mia. Han tornat les malalties infeccioses, que havien turmentat la humanitat durant segles i fins ben entrat el segle XX no van comen?ar a ser erradicades gr¨¤cies a les vacunes i a la penicil¡¤lina. De fet, no havien marxat mai, per¨° van esdevenir menys visibles i perilloses per als pa?sos benestants durant les darrers d¨¨cades, des de meitat dels anys 50 fins ara mateix.

La il¡¤lusi¨® d¡¯un m¨®n sense malalties infeccioses ha marcat totes les generacions occidentals dels darrers 70 anys. Nom¨¦s les classes d¡¯edat m¨¦s pr¨°ximes a la centena, precisament les m¨¦s vulnerables contra els coronavirus, encara conserven el record de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ el tifus, la verola, el xarampi¨® o la p¨°lio feien estralls entre nosaltres. De cop, ara han tornat. De fet, van comen?ar a tornar fa 40 anys, de forma sigil¡¤losa o acantonada en pa?sos, condicions socials o sexuals. El resultat es que no hav¨ªem percebut la profunditat de la seva acci¨®, en el conjunt de la vida humana i en les nostres vides particulars.

Res ¨¦s clar i tot ¨¦s insegur, fora de l¡¯ordre de recloure¡¯s a casa i no acostar-se a ning¨²

Amb el coronavirus, aix¨° s¡¯ha acabat. La malaltia i la mort tornen a ser una pres¨¨ncia imprescindible en les nostres vides, com havia estat sempre a la hist¨°ria. La veu que rebaixa la nostra sup¨¨rbia i ens diu que som mortals, ara no es refereix tan sols a cadascun de nosaltres sin¨®, encara pitjor, a l¡¯esp¨¨cie. Si no f¨®ssim capa?os d¡¯acabar amb el virus que ara ens ataca la vida humana al damunt de la terra podria estar en perill.

El canvi que ens ¨¦s exigit ¨¦s absolut. No parlem encara del futur, del tipus de societat que haurem d¡¯organitzar per tal d¡¯evitar que els virus se¡¯ns mengin. Parlem d¡¯aturar aquesta pand¨¨mia. Parlem d¡¯una malaltia encara desconeguda, sobre la qual s¡¯expressen amb abundosos dubtes els que m¨¦s en saben i amb una tenebrosa seguretat els qui no en saben res. D¡¯una infecci¨® que ha corregut i infectat el m¨®n sencer a tota velocitat i ha obligat els governs a prendre decisions inimaginables fa tot just tres mesos.

Els governs ho han fet tot a les palpentes. Amb opinions contradict¨°ries del metges que els assessoren. Amb difer¨¨ncies notables en les mesures preses per pa?sos ve?ns i a vegades dins dels mateixos pa?sos entre les diferents regions i ciutats. Amb m¨¦s dubtes que certeses i m¨¦s contraordres improvisades que ordres meditades. Res ¨¦s clar i tot ¨¦s insegur, fora de l¡¯ordre de recloure¡¯s a casa i no acostar-se a ning¨², l¡¯¨²nica medecina que de moment ens ha perm¨¨s atenuar la velocitat del contagi. S¨ª, ¨¦s una pand¨¨mia. L¡¯¨²nica certesa, sobretot per a les classes m¨¦s humils, ¨¦s que podem emmalaltir i morir, i despr¨¦s empobrir i anar a parar a les cues de la fam.

La desorientaci¨® ¨¦s immensa. Fins i tot en els pa?sos m¨¦s rics i endre?ats. Enlloc com als Estats Units o a Alemanya s¡¯han vist grups extremistes organitzats amb actitud agressiva contra les ordres de les autoritats. Han aparegut governants irresponsables com Trump i Bolsonaro, nom¨¦s preocupats per aprofitar l¡¯avinentesa pels seus interessos personals, i fins i tot fascinats amb la injusta distribuci¨® de la destrossa entre les diferents classes i grups socials. Tamb¨¦ els ex¨¨rcits dels aprofitats, que sempre han existit. Amb pand¨¨mies i sense. Des dels especuladors, que trafiquen amb material m¨¨dic o surten a comprar les gangues econ¨°miques, fins els oportunistes pol¨ªtics, que intenten fer avan?ar els seus dogmes ideol¨°gics o colar-se en els passadissos del poder, gr¨¤cies a la confusi¨® instal¡¤lada entre els governants.

l Consell de Seguretat de Nacions Unides ja no es reuneix. Els tribunals no jutgen. La democr¨¤cia trontolla

Cal repetir-ho? ?s una pand¨¨mia. ?s el caos. No funciona res. Dels estats es diria que nom¨¦s queden les forces de seguretat, el personal sanitari i els serveis de neteja. La resta s¡¯ha paralitzat. Fins la diplom¨¤cia: el Consell de Seguretat de Nacions Unides ja no es reuneix. Els tribunals no jutgen. La democr¨¤cia trontolla, all¨¤ on n¡¯hi ha. El desordre pot arribar a destruir-ho tot, vides, patrimonis, institucions, pa?sos. Podem assenyalar culpables. Podem carregar-nos els morts els uns als altres com si fossin projectils. Podem dir qu¨¨ cal fer ara i com s¡¯hauria de d¡¯haver fet. Per¨° l¡¯¨²nic comportament decent contra el contagi i la mis¨¨ria que arribar¨¤ darrere seu ¨¦s aportar l¡¯esfor? de tots i cadascun per aturar-los. Tota la resta ¨¦s lluitar al costat del virus contra les vides de les persones.

La divisi¨® no ¨¦s entre dretes i esquerres, o constitucionalistes i independentistes. No, la divisi¨® ¨¦s entre els qui volen salvar les vides de les persones i els qui no tenen cap altre inter¨¨s que no siguin els seus programes, interessos i obsessions. No ¨¦s l¡¯hora doncs de l¨ªnies vermelles ni de cinturons sanitaris que no siguin els que serveixen per aturar el contagi. Tampoc d¡¯exigir condicions sense relaci¨® amb la superaci¨® de la pand¨¨mia quan es tracta de pactar l¡¯estat d¡¯alarma o la recuperaci¨® econ¨°mica.

Quan encara corre el virus ¨¦s hora de cedir, de rectificar i finalment de pactar. Tots els governs. Tots els partits. Sense altres exclusions que no siguin les que per voluntat pr¨°pia s¡¯imposin els que es vulguin excloure. Contra el virus, naturalment. Contra la mis¨¨ria. Ja vindran despr¨¦s els altres pactes.