Hip¨°tesis de comunicaci¨® alien¨ªgena

Tantes estones de confinament permeten de posar-se al dia quant a lectures i visionats pendents, cosa que hem pogut fer amb una pel¡¤l¨ªcula que s¡¯atreveix a plantejar q¨¹estions ling¨¹¨ªstiques de fons que poques vegades ¡ªper no dir mai¡ª s¨®n tocades amb un m¨ªnim d¡¯inter¨¨s. Es tracta d¡¯Arrival, producci¨® del 2016 estrenada en castell¨¤ com La llegada, que s¡¯incorpora a l¡¯innumerable cabal de pel¡¤l¨ªcules de ci¨¨ncia-ficci¨® que versen de l¡¯arribada d¡¯extraterrestres per¨° que ¨¦s l¡¯¨²nica que es pregunta de manera expl¨ªcita i seriosa pels problemes de comunicar-s¡¯hi. Al cap i a la fi, entendre-s¡¯hi tamb¨¦ ha de ser versemblant.

El plantejament de la pel¡¤l¨ªcula t¨¦ la seva l¨°gica. Dotze naus gegantines arriben a la Terra i es distribueixen per tot el planeta amb unes intencions desconegudes que, d¡¯entrada, no semblen bel¡¤ligerants. Llavors els militars ¡ªsempre al capdavant quan a les pel¡¤lis passa una cosa aix¨ª¡ª van a buscar una ling¨¹ista (interpretada per Amy Adams) que tindr¨¤ l¡¯enc¨¤rrec immediat d¡¯entendre¡¯s amb els extraterrestres i saber tant d¡¯on venen com quines s¨®n les seves intencions, malgrat que ella dilatar¨¤ els encontres a fi de tenir temps d¡¯elaborar un petit diccionari. El m¨¦s destacable d¡¯aquest plantejament, en tot cas, ¨¦s veure com s¡¯atura un moment l¡¯esperada trama de la interacci¨® amb les criatures, o qui sap si de salvar el m¨®n, per assegurar-hi primer la comunicaci¨®. O b¨¦, millor encara, convertir aquesta comunicaci¨® en la mateixa trama.

De produccions cinematogr¨¤fiques de contactes alien¨ªgenes n¡¯hi ha moltes, i en general els problemes de comunicaci¨® s¡¯han deixat de banda o s¡¯han resolt amb estrat¨¨gies infantils, o simplement s¡¯han sotm¨¨s a mecanismes que pel b¨¦ de la perip¨¨cia argumental cauen en la inversemblan?a ling¨¹¨ªstica. ?s el que passa per exemple a Star Wars, on resulta molt normal que un personatge entengui un altre que parla una altra cosa, com passa en els di¨¤legs biling¨¹es entre Han Solo i Jabba the Hutt o Luke Skywalker i R2D2. Una mica m¨¦s cre?ble ¨¦s el plantejament d¡¯Avatar, en qu¨¨ un col¡¤laborador de Sigourney Weaver li diu que ha estat cinc anys estudiant na¡¯vi, la llengua del planeta Pandora, i ella li retreu l¡¯¨²s d¡¯un registre massa formal. La mateixa Sigourney Weaver ¨¦s la protagonista d¡¯Alien, amb un antagonista que tanmateix no era especialment parlador.

Steven Spielberg hi t¨¦ la m¨¤ trencada a trobar solucions f¨¤cils i ling¨¹¨ªsticament banals. A Encontres a la tercera fase la comunicaci¨® primera es redueix a una musiqueta de cinc tons que els extraterrestres emeten i que els humans, per interactuar-hi, miren de repetir. Un mecanisme extremament senzill que va fascinar milions d¡¯espectadors per¨° que no va trobar expressi¨® ling¨¹¨ªstica fins a la irrupci¨® d¡¯ET, on la repetici¨® l¡¯executa l¡¯alien¨ªgena en una successi¨® entranyable de casa, tel¨¨fon, casa, etc. Tamb¨¦ hi ha qui tira pel dret i, com d¨¨iem, anteposa l¡¯artifici argumental a qualsevol mena de coher¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. A Superman II els tres malvats de Kripton arriben a la Terra per passar comptes amb el noi meravelles, i directament ja parlen angl¨¨s. A Contact, en canvi, ¨¦s Jodie Foster qui viatja, per¨° els extraterrestres es manifesten tramposament com una visi¨® del seu pare, amb qui ella conversa amb normalitat, mentre que a Independence Day les criatures parlen a trav¨¦s d¡¯un dels cient¨ªfics com si fos el ninot d¡¯un ventr¨ªloc. Almenys a Mars Attacks la par¨°dia argumental s¡¯expressa tamb¨¦ ling¨¹¨ªsticament per mitj¨¤ d¡¯un d¡¯aparell de traducci¨® autom¨¤tica que els humans ja tenen.

A Arrival, per contra, el plantejament suposa una reflexi¨® molt m¨¦s fonda, no tan sols sobre la possibilitat que hi hagi lleng¨¹es extraterrestres, sin¨® fins i tot maneres diferents d¡¯articular el llenguatge i, seguint les tesis cl¨¤ssiques de Sapir i Whorf, maneres diferents de veure el m¨®n. Dotats de mans tentaculars, els alien¨ªgenes expulsen una mena de tinta de calamar que tra?a en l¡¯aire unes figures anulars que s¨®n, tal com anir¨¤ descobrint la ling¨¹ista, oracions formades a trav¨¦s d¡¯ideogrames. Cada taca de tinta al voltant de l¡¯anella representa un concepte, els quals s¡¯enllacen circularment en una successi¨® que no t¨¦ principi ni final i que, en conseq¨¹¨¨ncia, manca tamb¨¦ de la noci¨® de temps. Si escrius linealment, ¨¦s l¨°gic que hi hagi passat, present i futur, per¨° si ho fas circularment, aquestes divisions es dilueixen o tot just esdevenen simult¨¤nies...

B¨¦, deixem-ho aqu¨ª, que no voldr¨ªem fer-ne l¡¯esp¨°lier.