Somiar c¨®rrer sense p¨²blic

Des que ens v¨¤rem tancar a casa a primers de mar?, des que s¡¯acabaren les sortides, les festes i els concerts, des que la competici¨® es va aturar i es pos¨¤ fi als partits i les curses, ens hem fet (i ens seguim fent) moltes preguntes. Quan tornarem a sortir lliurement al carrer, quan veurem els nostres amics, quan tornaran els nens als col¡¤les i nosaltres a les oficines? Quan tornarem a veure jugar el Bar?a? On correr¨¤ Marc M¨¢rquez per primer cop el 2020? I aix¨ª, fins a afartar-se¡¯n.

Hem passat mesos tractant d¡¯esbrinar qu¨¨ sensaci¨® tindr¨ªem quan torn¨¦ssim al carrer sense guants ni mascareta, com ens cauria aquella primera cervesa en una terrassa, com ho far¨ªem per no abra?ar-nos amb els nostres o fer-nos petons quan ens vei¨¦ssim. I tamb¨¦ li hem fet moltes voltes a com seria all¨° de viure un partit sense p¨²blic al camp o una cursa sense aficionats a la graderia.

De cam¨ª a la nova normalitat, que no ¨¦s normal per¨° si bastant novedosa, anem trobant algunes respostes. I mentrestant, hem seguit especulant sobre com ser¨¤, per exemple, el Sevilla-Betis amb qu¨¨ arrancar¨¤ la Lliga. O la primera cursa del mundial de MotoGP, a Jerez. Un gran premi a porta tancada, sense p¨²blic i pr¨¤cticament sense periodistes. El somni de molts dels pilots del mundial, si m¡¯ho permeten.

No s¡¯ofenguin. Els explicar¨¦ per qu¨¨ ho dic.

Fa poques setmanes haur¨ªem d¡¯haver estat a Jerez pel popular gran premi d¡¯Espanya, que se celebra sempre al mes de maig i inaugura la temporada a Europa. Es va posposar. I ara tots els implicats confien a tornar-hi al mes de juliol. Per¨° ser¨¤ tot molt diferent de com ho hem viscut abans.

Si tanque els ulls, puc recordar perfectament aquell p¨¤doc, aquella calor sufocant, aquella gentada amb la birra a la m¨¤. Una sensaci¨® semblant a la que es pot viure a Montmel¨® o Mugello: m¨¤niga curta, ulleres de sol i el so dels motors de fons. Atropelles els dem¨¦s i els dem¨¦s t¡¯atropellen a tu. Tot un festival moter. No ¨¦s fa tan divertit quan tens pressa, quan se t¡¯acumula la feina, quan no pots accedir al box d¡¯Honda o no arribes a xerrar amb ning¨² de Yamaha, de tants aficionats que es queden all¨¤, hores i hores, esperant per veure, tocar i fer-se una foto amb M¨¢rquez o Rossi.

Puc entendre que no sigui divertit tampoc per als pilots, o que, com a alguns se¡¯ls ha passat pel cap exigir, que es limiti molt m¨¦s l¡¯acc¨¦s al p¨¤doc. Ha de ser molt estressant tenir sempre gent esperant-te a la porta de casa quan en deu minuts t¡¯estar¨¤s jugant la vida a 300 km/h. Deu ser molt inc¨°mode estar sopant un filet a l¡¯hospitality del teu equip i que t¡¯interrompin amb els crits de ?Vale, Vale!? ¡ªaix¨ª demanen per Rossi els seus seguidors¡ª cada cop que s¡¯obre la porta, corredissa i autom¨¤tica. I aix¨° passa cada nit de gran premi a It¨¤lia, on l¡¯afici¨® per Rossi esdev¨¦ religi¨®.

?Si pogu¨¦s correria en circuits completament buits?, va dir un cop Casey Stoner, un dels pilots m¨¦s talentosos que s¡¯han vist al Mundial. L¡¯australi¨¤ ha estat un dels pocs que ho ha dit en veu alta, per¨° no ¨¦s l¡¯¨²nic que pensa que les curses serien molt millors i m¨¦s tranquil¡¤les, i ells m¨¦s feli?os, sense tanta gent al voltant. Un gran premi no ¨¦s un partit de futbol, que dura dues hores. Un gran premi dura quatre dies, i molts dels competidors dormen al mateix circuit, motiu suficient per acabar-ne tip, de tant moter.

Per aix¨° c¨®rrer sense p¨²blic ha estat el somni de molts pilots en algun moment de les seves carreres. O almenys, c¨®rrer sense p¨²blic al p¨¤doc. Val a dir que, un cop es posen el casc, els pilots es fixen ben poc en les tribunes on hi ha els seguidors. Per¨° el cas ¨¦s que aquells que passegen amunt i avall amb l¡¯esperan?a que el seu pilot preferit pari una estona a xerrar amb ells o accedeixi a fer-se un selfie donen tant d¡¯ambient a les curses com els milers de seguidors que passen calor a les grades i es mullen els dies de pluja.

La vida ha canviat amb aquesta crisi sanit¨¤ria. I potser la crisi tamb¨¦ ens ha canviat a nosaltres. Despr¨¦s de tants dies sols i allunyats dels dem¨¦s, ves a saber, potser Rossi t¨¦ unes ganes boges de tornar-se a abra?ar amb els seus fans, fins i tot amb aquells que no el deixen sopar a gust les nits de gran premi.