Les dones prenen la paraula en el cinema

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona t¨¦ una l¨ªnia molt marcada ¡°contra el model capitalista, extractivista, racista i masclista¡±, segons resa el seu programa. Aix¨ª ha estat des de la seva primera edici¨®, fa 28 anys. ¡°I continuem lluitant. Encara no hem aconseguit els nostres objectius¡±, recalca Marta Nieto, codirectora de l'esdeveniment juntament amb Marga Almirall. Des d'aquest dilluns fins al 14 de juny, en format virtual per exig¨¨ncies de la crisi sanit¨¤ria i de la m¨¤ de Filmin, la Mostra celebra la seva 28a edici¨® amb 16 pel¡¤l¨ªcules en la seva secci¨® Panor¨¢mica, una retrospectiva de la colombiana Marta Rodr¨ªguez, una programaci¨® infantil i els seus cl¨¤ssics v¨ªdeos encapsulats en 1 minut, a m¨¦s del documental dedicat a Ursula K. Le Guin, que obrir¨¤ l'esdeveniment.

La decisi¨® de celebrar la Mostra virtualment ha estat complicada. ¡°Som una mostra molt carnal¡±, comenta Nieto. ¡°Som un lloc de trobada, per a nosaltres ¨¦s important crear comunitat, a les espectadores i als espectadors els agrada venir a les classes magistrals¡±. La part positiva ¨¦s que s'eixamplen horitzons: ¡°Ara arribarem a p¨²blics que no venien fins a Barcelona¡±, reconeix Nieto, que tamb¨¦ admet que aquesta virtualitat no far¨¤ disminuir la participaci¨® de les directores en presentacions, xerrades i formacions. Tanmateix, Nieto, tamb¨¦ fundadora de la Mostra, deixa les reflexions sobre el nou format per despr¨¦s de l'atrafegament que els cau a sobre: ¡°Una vegada celebrada aquesta edici¨® ja tindrem temps per pensar quins elements del nou format es poden quedar en un futur¡±, diu, per¨° est¨¤ clar que la Mostra tornar¨¤ a ser ¡°cos a cos¡± l'any que ve.

La crisi actual no fa m¨¦s que accentuar la necessitat d'imaginar nous mons, com proposava l'escriptora nord-americana Ursula K. Leguin (morta el gener del 2018), precursora de la ci¨¨ncia-ficci¨® feminista, a qui aquest any la Mostra dedica una p¨¤gina important amb la projecci¨® del documental Worlds of Ursula K. Le Guin, un viatge ¨ªntim per la vida de l'autora d'obres com La m¨¤ esquerra de la foscor i pels seus mons, reals i fant¨¤stics, que s'articulen a trav¨¦s d'animacions i de reflexions de figures com Margaret Atwood. La pel¡¤l¨ªcula obre el festival aquest dilluns.

Una altra gran protagonista ser¨¤ la colombiana Marta Rodr¨ªguez, pionera del documental llatinoameric¨¤, a qui la Mostra, amb la col¡¤laboraci¨® de Casa Am¨¨rica, dedica una retrospectivacentrada en la primera etapa de la seva carrera, entre 1966 i 1990, en la qual explica el fort comprom¨ªs de la directora amb la resist¨¨ncia ind¨ªgena. A Chircales denuncia l'explotaci¨® a qu¨¨ es veu sotmesa una fam¨ªlia d'aquest barri del sud de Bogot¨¤ per part de terratinents. Tamb¨¦ podrem veure Campesinos, Nuestra voz de tierra, memoria y futuro, Nacer de nuevo i Amor, mujeres y flores.

Les pel¡¤l¨ªcules de la Mostra s¨®n una selecci¨® de la creaci¨® contempor¨¤nia representativa de la dissid¨¨ncia femenina. L'argentina Andrea Testa denuncia les lleis antiavortistes a Ni?a mam¨¢, sobre els casos d'adolescents embarassades. A Queen Lear, la turca Pelin Esmer q¨¹estiona els mandats de g¨¨nere a trav¨¦s d'una companyia de teatre rural de dones que fan un gir al cl¨¤ssic de Shakespeare. In the name of Sheherezade or The first beergarden in Teheran, de Narges Kalhor, ¨¦s un viatge surrealista per Les mil i una nits. Megan Roosman rescata la col¡¤lecci¨® sobre materials i entorn de lesbianes m¨¦s gran del m¨®n a The Archivettes.

La nord-americana Lara Lin, a qui van diagnosticar c¨¤ncer de mama l¡¯any 2010, fa en The Cancer Journals Revisited una adaptaci¨® cinematogr¨¤fica de les mem¨°ries del c¨¤ncer de l'escriptora Aude Lorde, Els diaris del c¨¤ncer. Amb Laatash, d'Elena Molina, entenem el lideratge de les dones saharianes amb les seves comunitats. La brasilera Caru Alves de Souza fa una fabulaci¨® d'una autodefensa feminista, solid¨¤ria i alhora divertida a Meu nome ¨¦ Bagd¨¢. El curtmetratge Una dedicatoria a lo bestia, del Colectivo Nucbeade, ¨¦s un assaig especulatiu entorn de la repressi¨® de les lesbianes en l'Espanya franquista i de la transici¨®...

La programaci¨® infantil comptar¨¤ amb dues preestrenes: Les vides de Marona (Anca Damian), film d'animaci¨® multipremiat en diferents festivals internacionals i Binti (Frederike Migom), guardonat aquest 2020 com a millor film infantil per l'European Children's Film Association.

P¨ªndoles d'un minut

Una de les senyes d'identitat de la Mostra ¨¦s el seu V¨ªdeo del minut, una finestra des de la qual qualsevol dona es pot gravar opinant, criticant, construint... ¡°Vam comen?ar amb aquests v¨ªdeos el 1997, juntament amb TRAMA [la coordinadora de mostres i festivals de cinema, v¨ªdeo i multim¨¨dia realitzat per dones], quan el que ten¨ªem era el v¨ªdeo dom¨¨stic¡±, explica Marta Nieto. ¡°Les dones disposaven d¡¯aquesta eina tecnol¨°gica i podien utilitzar-la per expressar-se¡±. En cada edici¨® s'ha proposat un tema en el qual centrar el minut de gl¨°ria: s'ha fet sobre l'espai dominant, la revoluci¨®, el cos, el tr¨¤fic...

Aquest any el tema s¨®n les utopies. ¡°Utopies que caben en un balc¨®, en una escola, en una vall... Utopies que es planten o creixen als marges dels camins. Utopies en plural, lluny d'un model total i totalitari¡±, es llegeix en el programa de la Mostra. ¡°En gaireb¨¦ 25 anys hem aconseguit un aut¨¨ntic arxiu de cinema experimental que aporta una mirada poli¨¨drica a cada tema¡±, remarca la codirectora.