Les llistes d¡¯espera a Catalunya s¡¯allarguen un mes m¨¦s per l¡¯aturada de la crisi

La pand¨¨mia va aturar en sec el gruix de l¡¯activitat quotidiana dels hospitals. Operacions, proves diagn¨°stiques i visites a l¡¯especialista es van quedar en l¡¯aire, endarrerides o suspeses, mentre els hospitals es transformaven per atendre la covid-19. Aquests dos mesos d¡¯aturada a causa de la crisi sanit¨¤ria ja s¡¯han traslladat a les dilatades llistes d¡¯espera, que continuen creixent sense parar: els temps d¡¯espera han crescut entre 30 i 40 dies m¨¦s en tot just dos mesos. La demora mitjana per a l¡¯ur¨°leg s¨®n 216 dies, i una colonosc¨°pia tarda uns cinc mesos. El Govern admet que caldr¨¤ reprogramar 70.000 intervencions retardades.

M¨¢s informaci¨®n

Un hospital capgirat per contenir el virus

¡°A la guerra no hi ha horaris. Aqu¨ª, tampoc¡±

La crisi de la covid-19 va posar potes enlaire el sistema sanitari, amb els hospitals abocats en atendre els pacients m¨¦s greus. Nom¨¦s urg¨¨ncies, emerg¨¨ncies i procediments que no es podien retardar es van mantenir en temps i forma. Totes les altres coses van ser suspeses fins a nou av¨ªs. Les prioritats eren les que eren i calia contenir la pand¨¨mia que colpejava el m¨®n.

Els hospitals, a punt del col¡¤lapse, van trampejar el temporal. Per¨° ara que el pic de l¡¯epid¨¨mia va de baixada i l¡¯adrenalina del moment s¡¯atenua, afloren les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯abocar tot un hospital a una sola malaltia. S¡¯han realitzat 34.000 intervencions des que va comen?ar la pand¨¨mia al mar?, cosa que suposa la meitat de l¡¯activitat que es va realitzar en el mateix per¨ªode del 2019. Les proves diagn¨°stiques s¡¯han mantingut al 36% del que ¨¦s habitual i les visites a l¡¯especialista (195.000) suposen el 53% de les realitzades l¡¯any passat en aquestes dates.

¡°La recuperaci¨® d¡¯aquesta activitat assistencial ¨¦s un dels reptes importants que cal revertir i no podrem fer-ho en dos dies, tenint en compte, a m¨¦s, que la pand¨¨mia no s¡¯ha acabat¡±, va admetre la setmana passada la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s, durant la comissi¨® de Salut del Parlament. El Govern estima que caldr¨¤ reprogramar 70.000 operacions que han quedat retardades per la pand¨¨mia.

Tot el que ha quedat per fer a causa de la covid-19 ho expliquen b¨¦ les dades de les llistes d¡¯espera en la sanitat catalana. Amb les ¨²ltimes xifres disponibles, que corresponen a l¡¯abril (l¡¯¨²nic mes complet de confinament), les demores s¡¯han disparat. Un mes m¨¦s d¡¯espera ¡ªquan no 40 dies¡ª en la immensa majoria d¡¯intervencions, proves diagn¨°stiques i visites a l¡¯especialista.

L¡¯aturada de l¡¯activitat s¡¯ha cristal¡¤litzat en els cronogrames d¡¯unes llistes d¡¯espera ja molt dilatades. Si b¨¦ ¨¦s cert que s¡¯han at¨¨s les urg¨¨ncies ¡ªVerg¨¦s va assegurar que es van assistir 1.800 situacions greus, com infarts i ictus¡ª, els retards en l¡¯accessibilitat al sistema afecten, fins i tot, les intervencions oncol¨°giques i de cirurgia card¨ªaca. Aquests procediments especialment delicats se solien operar en menys d¡¯un mes i la llista d¡¯espera era m¨ªnima. Per¨° tamb¨¦ aqu¨ª els temps de demora s¡¯han incrementat: Un total de 1.893 persones esperen 42 dies ¡ªal febrer eren 19¡ª per operar-se d¡¯un tumor i 314 malalts esperen gaireb¨¦ dos mesos per una cirurgia card¨ªaca que no tenia retards de m¨¦s de 26 dies, de mitjana, abans de la crisi sanit¨¤ria.

Set mesos d¡¯espera

Les operacions de cataractes, pr¨°tesi de maluc i genoll tenen una espera mitjana de 131 dies, un mes i mig m¨¦s que al febrer. La resta d¡¯intervencions, un calaix de sastre on hi ha des de galindons fins a vasectomies o cirurgies per a obesitat m¨°rbida, tenen demores de set mesos i 150.880 persones en cua.

El mateix passa amb les proves diagn¨°stiques als hospitals de la xarxa p¨²blica: la majoria superen els 100 dies d¡¯espera mitjana. Hi ha 15.286 persones que ara esperen quatre mesos en lloc de tres per una ecografia. Els TAC i les mamografies tamb¨¦ ronden o superen els tres mesos de demora. En total, 162.151 persones esperaven, a finals d¡¯abril, per sotmetre¡¯s a una prova diagn¨°stica i l¡¯espera mitjana per a aquests malalts era de quatre mesos.

En les visites a l¡¯especialista, els retards m¨¦s grans s¡¯acumulen en la consulta de l¡¯ur¨°leg: m¨¦s de set mesos, cinc setmanes m¨¦s que les que s¡¯esperaven a finals de febrer. Les visites amb l¡¯al¡¤lerg¨°leg o el traumat¨°leg tamb¨¦ tarden cinc mesos i per a la consulta de cirurgia cal esperar quatre mesos.

Els experts adverteixen que es necessitaran recursos addicionals per afrontar aquestes llistes d¡¯espera, per¨° no hi ha solucions a curt termini. ¡°El sistema est¨¤ exhaust. ?s un moment d¡¯oportunitat per a l¡¯hospital, perqu¨¨ es plantegi, per exemple, la consulta telem¨¤tica amb l¡¯atenci¨® prim¨¤ria, i que pugui servir per descarregar l¡¯activitat¡± i que no hi hagi tantes derivacions, proposa Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria. El metge adverteix que el sistema funciona com un efecte d¨°mino: ¡°Si l¡¯hospital va malament, es carrega m¨¦s l¡¯atenci¨® prim¨¤ria i tamb¨¦ aquesta va malament¡±.