Les plantes ens parlen

Fa pocs dies, al suplement Verne d¡¯aquest diari, Aina S. Erice ens mostrava una de les dimensions m¨¦s inspiradores i reconciliadores d¡¯aquesta crisi, l¡¯explosi¨® vegetal que est¨¤ tenint lloc a les nostres ciutats. El seu passeig desconfinat servia per anar enumerant les plantes rebels que s¡¯han atrevit a sortir de l¡¯escocell, dels vorals o de les clavegueres. Per¨° despr¨¦s d¡¯aquest comportament ¡°organitzat¡± (qui sap) de les plantes a les nostres ciutats, hi ha una ocasi¨® per repensar els espais urbans. Qu¨¨ farem quan tot comenci a funcionar una altra vegada? Fins ara hem respost als problemes produ?ts pels vehicles amb les mateixes armes, ¨¦s a dir, responem als artefactes responsables del soroll, la contaminaci¨® i el consum d¡¯espai p¨²blic, amb previsibles elements ¡°fabricats¡±, com ara palets reciclats, bancs de formig¨®, tanques de seguretat, cubetes galvanitzades, travesses de fusta tractada i grans quantitats de pintura de color ¡°groc carterpillar¡±, el color de la maquin¨¤ria d¡¯obres p¨²bliques. La nostra resposta a all¨° que t¨¦ un origen industrial es fa amb la mateixa munici¨® i les mateixes regles. Les plantes no fan m¨¦s que reclamar el seu lloc i no seguir confinades, la seva sortida a la llum, de manera inusual a causa que l¡¯activitat de control i manteniment ha disminu?t, i aix¨° mereix una reflexi¨® per part de les autoritats municipals. Deuen pensar que parlar-ne aix¨ª ¨¦s nom¨¦s una manera liter¨¤ria de referir-se a les plantes, per¨° ara, gr¨¤cies a Stefano Mancuso (va ser al CCCB a l¡¯inici del confinament), sabem que es comuniquen entre elles, es mouen i ¡°hi veuen¡± literalment. Quin ser¨¤ ara el nostre comportament amb elles? I elles qu¨¨ ¡°pensaran¡± de nosaltres, si em permeten l¡¯expressi¨®?

Si pensem a recuperar despr¨¦s d¡¯aquesta crisi una ciutat millor... Les plantes no hi tindran un lloc? O en qu¨¨ pensem quan diem saludable en referir-nos a la ciutat? Aix¨° ¨¦s important perqu¨¨ senzillament parla de nosaltres, i diu que estem obligats a pensar en altres llocs comuns per reformular l¡¯espai p¨²blic. Resulta malalt¨ªs pensar en la ciutat nom¨¦s des de la ciutat, com ho ¨¦s pensar en l¡¯arquitectura nom¨¦s des de l¡¯arquitectura. Conv¨¦ canviar el punt de vista, posar-se en un altre lloc. L¡¯ordre dels nostres jardins, encara que actualment sigui aparentment desordenat, s¡¯aconsegueix amb herbicides, teles drenants d¡¯origen pl¨¤stic, segadores i tisores podadores. Hi ha alguna altra manera? Podr¨ªem buscar ¨¤rees de la ciutat on es dugu¨¦s a terme un experiment per a una lliure expressi¨® de les plantes i que elles fossin les que manessin. Podr¨ªem imaginar llocs perqu¨¨ les males herbes ¨Cah, les males herbes, s¨ª!¨C tinguessin un espai perqu¨¨ en pogu¨¦ssim aprendre. Abans que una legi¨® de podadors comenci a actuar, ara la pla?a de les Gl¨°ries i el seu entorn ha brotat d¡¯una manera salvatge, en termes pr¨°xims a la jardineria m¨¦s interessant, com un jard¨ª perdut despr¨¦s d¡¯aquestes pluges de primavera. Alg¨² podria anar a buscar Gilles Cl¨¦ment i demanar-li que ajud¨¦s a configurar ara, despr¨¦s d¡¯aquest confinament primaveral, una relaci¨® amb les nostres afligides plantes urbanes que fos diferent? Encara que de moment nom¨¦s fos en alguns llocs, com el que pretenia per als oceans la bi¨°loga marina nord-americana Sylvia Earle, ja seria un gran pas. No nom¨¦s per a les plantes, sin¨® per a nosaltres mateixos, i comen?ar a pensar la ciutat com jardiners, en lloc de continuar pintant demag¨°gicament l¡¯asfalt. Crec que no cal dir que la proposta d¡¯enviar-nos als terrats a plantar, com defensen alguns, est¨¤ fora de lloc des d¡¯aquest punt de vista, ja que el lloc de les plantes i el nostre ¨¦s a peu de carrer.

Com diu el mateix Cl¨¦ment, el futur dels jardins ¨¦s la naturalesa, saltar el seu confinament i anar a la recerca d'all¨° salvatge, espontani, del que no ha estat sembrat; i alhora ens recorda que el futur de l¡¯arquitectura ¨¦s la ru?na. No nom¨¦s ¨¦s important el que passi en aquests jardins desencadenats, ¨¦s important el que aquests poden fer per nosaltres, servint-nos de model per pensar altres coses. El desordre incompr¨¨s dels jardins salvatges ens desperta. Confio que l¡¯afirmaci¨® de Saint-Just que presideix cisellada en pedra i envoltada d¡¯arbustos al mirador de l¡¯arquitecte Ignacio de Lecea al Carmel, ¡°L¡¯ordre d¡¯avui ¨¦s el desordre de dem¨¤¡±, sigui aviat veritat, i aquest desordre sigui un bonic ordre. Les plantes ens estan parlant, espero que les sapiguem escoltar