La rectificaci¨® d¡¯Esquerra

Les sorolloses cassolades amb bandera espanyola al barri madrileny de Salamanca han tornat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'¨°rbita de la majoria parlament¨¤ria que sost¨¦ el Govern de Pedro S¨¢nchez, de la qual incautament es va allunyar el 21 de maig en la votaci¨® de la cinquena pr¨°rroga de l¡¯estat d¡¯alarma per l¡¯epid¨¨mia del coronavirus.

Han estat dues setmanes de f¨²ria, durant les quals els enemics del Govern d¡¯esquerres s¡¯han llan?at a explotar la fragilitat mostrada per la informal coalici¨® de la investidura de S¨¢nchez. Les dretes han interpretat aquests dies a Espanya el que podria ser l¡¯assaig general, amb gaireb¨¦ tot, per tombar un Govern progressista als cinc mesos de la seva formaci¨®. Des de la r¨¨plica espanyola al cop d¡¯Estat judicial model Brasil, amb demandes davant del Tribunal Suprem presentades per Vox i els seus entorns ultradretans, fins a propostes de governs alternatius, ja siguin de concentraci¨® o t¨¨cnics (sense Pablo Iglesias, per descomptat), o un Executiu PSOE-PP presidit per Nadia Calvi?o.

La furiosa escomesa contra el ministre de l¡¯Interior, Fernando Grande-Marlaska, a prop¨°sit de la destituci¨® del coronel Diego P¨¦rez de los Cobos, ha situat en l¡¯escena d¡¯aquest assalt personatges que recorden una pe?a de Valle-Incl¨¢n: sobre el fons tr¨¤gic d¡¯una epid¨¨mia letal, la Gu¨¤rdia Civil, una jutgessa que hi est¨¤ emparentada i el masclisme que acusa de criminals el Govern progressista i les manifestacions del 8 de mar?, el Dia de la Dona. Apocal¨ªptic.

A la vista d¡¯aquest panorama al partit d¡¯Oriol Junqueras li ha faltat temps per corregir l¡¯error. Esquerra havia deixat el Govern de S¨¢nchez en mans del grup parlamentari d¡¯In¨¦s Arrimadas i del PNB, com si aix¨° pogu¨¦s ser un de tants driblatges de t¨¤ctica pol¨ªtica, sense adonar-se que els tigres ensumarien la sang del c¨¦rvol ferit. De fet, va ser com obrir la veda. I ha rectificat.

Aix¨ª ha estat com a la jove generaci¨® que est¨¤ a c¨¤rrec d¡¯ERC li ha tocat aprendre un altre parell de lli?ons de realisme, que suma a les que ja ha anat encaixant no sense dolor en els darrers tres anys. Disposar de la clau de la majoria parlament¨¤ria a Espanya ofereix grans oportunitats, certament, per¨° comporta tamb¨¦ ineludibles responsabilitats i una d¡¯elles ¨¦s que el garant de l¡¯estabilitat parlament¨¤ria d¡¯un Govern no se'n pot desentendre sense pagar el preu del descr¨¨dit absolut. Aquesta ¨¦s una lli?¨® que per a alguns pot semblar molt elemental, per¨° per a la cultura pol¨ªtica dels republicans no ho ¨¦s tant. La seva ¨¦s una cultura del sentimentalisme rom¨¤ntic sorgida del ¡°nosaltres sols!¡± pr¨°pia dels nacionalismes de fa un segle, contagiada pel ¡°totoresisme¡±, la cultura del tot o res, una antiga constant de la psicologia catalana que apareix de tant en tant com va passar, sense anar m¨¦s lluny, l¡¯octubre del 2017. ?s, a m¨¦s, un partit amb velles resson¨¤ncies llibert¨¤ries, assembleari, al qual li est¨¤ costant molt adaptar-se a si mateix com a garant d¡¯un govern d¡¯Espanya mentre t¨¦ els seus l¨ªders a la pres¨® o refugiats a Ginebra.

L¡¯altra lli?¨® l¡¯ha verbalitzat el mateix coordinador del partit, Pere Aragon¨¨s, i va d¡¯una cosa que hauria de ser molt cara per als republicans. Es tracta de la seva particular independ¨¨ncia pol¨ªtica com a partit. El que els altres defineixen com l¡¯autonomia del projecte. Es resumeix en la frase, que es dona com a resposta a les pressions del president Quim Torra i de Junts per Catalunya sobre el paper dels republicans al Congr¨¦s dels Diputats en la pr¨°rroga de l¡¯estat d¡¯alarma: ¡°No acceptar¨¦ que em diguin qu¨¨ ha de votar ERC¡±.

No ¨¦s un tema menor, ja que en ¨²ltima instancia es refereix al paper que el catalanisme i els seus partits volen jugar a Espanya. En la conjuntura actual, la dreta nacionalista ha decidit jugar a la contra, arrossegada per la in¨¨rcia de l¡¯octubre del 2017 i les seves conseq¨¹¨¨ncies penals per al que va ser el Govern de Carles Puigdemont. Esquerra, en canvi, intenta no quedar presonera d¡¯aquest desgraciat passat recent i ha apostat per tornar a l¡¯intervencionisme donant suport al bloc progressista espanyol.

Quim Torra, Junts per Catalunya i el nou independentisme neoliberal volen lligar ERC a la seva deriva rupturista. La necessiten per donar una m¨ªnima credibilitat a la cerca d¡¯un nou intent independentista. La contradicci¨® entre totes dues posicions ¨¦s un obstacle insalvable per a l¡¯actual Govern de la Generalitat, que el mateix Torra va donar per esgotat el 29 de gener. L¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria li ha donat uns mesos m¨¦s de vida. Per¨° aix¨° s¡¯acabar¨¤ aviat.