La pand¨¨mia del jo

?s una pand¨¨mia molt anterior a la covid-19, per¨° no sabria posar-hi data. Quan va comen?ar tot plegat? La podem descriure aix¨ª: l¡¯¨²s abusiu del pronom personal en lleng¨¹es que no necessiten fer-lo servir constantment perqu¨¨ la mateixa desin¨¨ncia verbal de la frase ja l¡¯inclou. Parlo de les lleng¨¹es ib¨¨riques, l¡¯¨¨uscar incl¨°s. No serveix dir lleng¨¹es rom¨¤niques, ja que el franc¨¨s, per esmentar-ne una que conec, s¨ª que exigeix el pronom personal en tot moment de la parla i de l¡¯escriptura. Per¨°, aqu¨ª? En catal¨¤? En castell¨¤? En gallec?

?s una q¨¹esti¨® al meu parer gens menor. Tots aquests ¡°jo crec¡±, ¡°jo penso¡±, ¡°jo he dit¡±, i les seves variants estan embrutant de mala manera l¡¯expressi¨® i, pel que fa a qui escriu aquestes l¨ªnies, allunyant a marxes for?ades de la lectura de la premsa escrita i de l¡¯escolta de r¨¤dios i teles. Em centrar¨¦ aqu¨ª en l¡¯expressi¨® escrita, que m¡¯importa de manera especial com a lectora irredempta de premsa i com a lectora molt m¨¦s selectiva de llibres. No s¨¦ com haur¨ªem de qualificar aquesta llengua que corroeix l¡¯escriptura i la lectura, per¨° la veritat ¨¦s que sovint em ve al cap Victor Klemperer i l¡¯imprescindible auscultaci¨® i el diagn¨°stic de l¡¯idioma alemany que va titular LTI. La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un fil¨®logo (edici¨® espanyola de Min¨²scula, traducci¨® d¡¯Adan Kovacsics, 2001).

Una exageraci¨®? Doncs s¨ª, per¨°, mireu, pocs exemples conec ¨Cque em dispensin els autors la ignor¨¤ncia si n¡¯hi ha¡ª d¡¯inventaris de la corrosi¨® d¡¯una llengua en les seves estructures fonamentals de moral gram¨¤tica. Hi ha, aix¨° s¨ª, una bona pila d¡¯escrits en els darrers anys sobre els efectes en l¡¯idioma de les decisions dels parlants de violentar la gram¨¤tica de manera conscient i fins i tot militant. Tot all¨° alternatiu, ja sigui feminista o okupa (amb aquesta k que s¡¯ha imposat) o simplement diferenciador de radicalitats, ha conjurat una bona colla de fil¨°legs i ling¨¹istes a favor i en contra molt en particular de la flexibilitzaci¨® gramatical de g¨¨nere, el dimoni del desdoblament i les seves fatalitats. Resulta curi¨®s, per no dir m¨¦s, que tantes energies filol¨°giques expert¨ªssimes no es preocupin en canvi de l¡¯ab¨²s del jo. Aquest escrit ¨¦s una modesta proposici¨® a abordar seriosament l¡¯afer.

?s un exc¨¦s recollit i cultivat pels mateixos mitjans de comunicaci¨® i per editorials. Sobretot en les entrevistes i els seus titulars, com si s¡¯hagu¨¦s decretat el jo per principi. Un ab¨²s que no s¨¦ si s¡¯ha d¡¯adjudicar als parlants o si ¨¦s que parlem aix¨ª perqu¨¨ els mitjans ho fan i atempten contra els nostres ulls i orelles amb aquesta pand¨¨mia. Respecte a les xarxes socials, qu¨¨ puc dir: ¨¦s el regne del narcisisme megal¨°man. Per si calgu¨¦s, aclareixo que no parlo d¡¯escriure en primera persona ni molt menys ho ataco, ho practico ara mateix. Parlo del jo gramatical invasiu.

En el meu cas, que potser no ¨¦s tan particular, aquest ab¨²s causa un rebuig instantani ¨Caix¨° dura massa¨C a qualsevol escrit que l¡¯exerciti. Si em permeto exposar-ho ¨¦s perqu¨¨ disposo d¡¯espai p¨²blic en aquest diari i puc aix¨ª oferir en paral¡¤lel a la meva reclamaci¨® una disjuntiva joiosa. Aquesta pand¨¨mia t¨¦ una cara interessant. Encara que comporti m¨¦s temps de lectura, produeix un efecte bonic: proveu a llegir qualsevol escrit o entrevista dominats pel pronom jo eliminant-lo, com si no hi fos, i comprovareu fins a quin punt la llengua ennobleix. A vegades una no est¨¤ per aquestes hist¨°ries, ¨¦s cert, per¨° val la pena.

Llavors hi ha els llibres. Un jo a la meva manera de veure innecessari fins i tot m¡¯impedeix de llegir una novel¡¤la recent ben acollida, tradu?da, multipremiada, d¡¯una autora interessant. Sense el jo, el t¨ªtol seria fant¨¤stic. Per¨° si des d¡¯all¨¤ mateix em clava el seu jo narc¨ªs a la retina, doncs...

Amb la covid-19, la cosa s¡¯ha intensificat fins al paroxisme. El ¡°jo em quedo a casa¡± ens l¡¯hem hagut d¡¯empassar a carretades i em temo que continuar¨¤ sent aix¨ª en les variants de les fases del desconfinament i el que ens quedi per rec¨®rrer en aquesta crisi-mirall del que som.

Es pot pensar que aquest jo redundant i cont¨ªnuament utilitzat ¨¦s efecte del domini angl¨°fon de l¡¯esfera p¨²blica i de la privada. Pot ser, ¨¦s clar. Per¨° l¡¯explicaci¨® no conven? ni aclareix. Massa f¨¤cil. Deixa de banda la seva ombra, l¡¯efecte en la parla i en l¡¯escriptura de l¡¯oblit i el rebuig de les formes educades de parlar d¡¯un mateix i d¡¯expressar sentiments, opinions, preguntes, declaracions privades i p¨²bliques. Una pand¨¨mia interminable?

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural