El temps de Jordi Soc¨ªas: de vendre rellotges a llegenda de la fotografia

En una ¨¨poca en qu¨¨ amb prou feines existien neveres ni televisions, a Jordi Soc¨ªas li encantava baixar al carrer. Qualsevol excusa li servia: anar a comprar el pa, la llet, apropar-se a la f¨¤brica de gel per contrarestar la xafogor implacable de l'estiu sobre les llambordes del barri de la Sagrada Fam¨ªlia, a Barcelona. All¨¤ ¨¦s on es va criar des que va n¨¦ixer, el 1945, l'any que va acabar la Segona Guerra Mundial. Despr¨¦s, com a fot¨°graf ja de llegenda, va continuar utilitzant aquest espai delimitat per les voreres per emmarcar-ho tot. ¡°El carrer com a posada en escena¡±, assegura. ?s una cosa que podem comprovar en l'exposici¨® que li dedica, fins al 31 de juliol, la galeria Fern¨¢ndez-Braso, a Madrid.

Carrers de ciutat, perqu¨¨ Soc¨ªas ¨¦s un urbanita malalt¨ªs, capa? d'agafar virus d'angoixa si li respira massa l'aire fresc del camp. Un addicte al tumult perseverant, de mirada po¨¨tica i actitud d'observador ser¨¨ cap a les cantonades on posa l'ull per atrapar el que d'altres no veuen. Aix¨ª ¨¦s com ha constru?t amb la seva c¨¤mera un estil que a ell li agrada anomenar tal com es titula l'exposici¨®: Naturalisme cosmopolita.

¡°El blanc i negre em serveix per interpretar la realitat o, millor dit, el que veig, esborrant-ne el rastre del temps, a la meva manera¡±, explica Soc¨ªas

El que emana d'imatges com una esquena de dona tatuada amb les signatures de Kafka, Voltaire, Rimbaud, Man Ray, Freud, Marcel Proust¡­ O dels seus retrats de Dal¨ª, Eduardo Arroyo, Jaume Plensa i Luis Gordillo. Dels bars a l'Havana i Sicilia, on entre les aglomeracions troba sempre un gest de car¨¤cter; d'instants en qu¨¨ ¨¦s capa? de transfigurar una espurna d'alguna cosa ignota en una process¨® d'espermatozoides; dels cavallets o els temporals on el vent sacseja palmeres com ocellots verticals; o de les aturades en f¨¤briques on bull, lluita, se sacrifica i espera aquesta classe obrera a la qual Soc¨ªas diu que pertany fins avui: ¡°Fins i tot desclassat, com em trobo ara¡±.

Imatges en color i blanc i negre, tons que li serveixen per marcar la seva pr¨°pia llei: ¡°El primer ¨¦s m¨¦s narratiu mentre que el blanc i negre em serveix per interpretar la realitat o, m¨¦s ben dit, el que veig, esborrant-ne el rastre del temps, a la meva manera". Aquest naturalisme cosmopolita amb el qual tant s'identifica Soc¨ªas s'aprecia en el revers d'una paret dins i fora d'on exposa com l'¨²nic fot¨°graf que tenen els galeristes d'aquest espai al carrer Villanueva entre els seus creadors. De cara als vianants apareix el Reichstag alemany que l'artista b¨²lgar Christo va embolicar amb una tela que en comptes d'abrigar-lo el congelava. De tornada, dins de l'espai, un mural del Raval barcelon¨ª com a part del seu ecosistema, saluda els visitants amb la for?a d'una pantalla de cinema.

Del surrealisme al neorealisme, els corrents es barregen en l'estil de Soc¨ªas amb la desimboltura que ell utilitza la c¨¤mera: una eina de la qual diu que tot just n'ent¨¦n la complexitat t¨¨cnica. No s'ha vist mai un fot¨°graf m¨¦s desprove?t d'artifici, de parafern¨¤lia. Mai ning¨² que en aquest m¨®n i envoltat de tals barreres de narcisisme entre artistes, creadors i patums, s'hagi tret m¨¦s import¨¤ncia.

Borges, Graham Greene, Umberto Eco, John le Carr¨¦, Berlanga, Almod¨®var, Coppola, Woody Allen, Bertolucci, Polanski¡­ Tots van passar davant de la seva c¨¤mera

Una actitud fonamental despr¨¦s per despullar en un retrat tot el que ell ha despullat: des de Borges a Graham Greene, Umberto Eco i John le Carr¨¦; de Berlanga i Almod¨®var a Coppola, Woody Allen, Bertolucci o Polanski¡­ Tots van passar per davant de la seva c¨¤mera. ¡°Sempre intento treure el millor de cadasc¨², encara que el que hi hagi sigui t¨¨rbol¡±, afirma.

Va comen?ar a practicar en el que seria un ofici del que ara ¨¦s mestre amb un curs per correu. Ho va fer mentre es guanyava la vida venent rellotges com a viatjant: una feina que alternava amb la seva milit¨¤ncia clandestina al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) mentre feia 2.000 quil¨°metres al mes per no deixar d'alimentar la seva mirada.

Abans que mor¨ªs Franco es va traslladar a Madrid amb el jurament ¨ªntim de no perdre el seu accent catal¨¤ i un malet¨ª on sempre hi ficava rodets i un entrep¨¤ per matar el cuc a mig mat¨ª. A la capital va fundar l'ag¨¨ncia Cover i pr¨¤cticament no es va perdre cap nit de la Movida.

Es va infiltrar en fanz¨ªns i revistes alternatives com El Europeo o Madrid me mata amb companys com ?scar Marin¨¦ o Javier Rioyo i es va consagrar despr¨¦s com a editor gr¨¤fic a Cambio 16 i El Pa¨ªs Semanal durant gaireb¨¦ 20 anys. De totes aquestes ¨¨poques daten les fotografies exposades ara a Fern¨¢ndez-Braso, un c¨°ctel d'hist¨°ria personal amb imatges en les quals poden sentir-se reflectits els espectadors.