La Virreina reobre amb Susan Sontag

El 1977 Susan Sontag (1933-2004) va publicar Sobre la fotografia, un llibre en el qual reflexiona sobre el fet fotogr¨¤fic en conjunt i sobre l'omnipres¨¨ncia de les imatges, el seu ritu social i el seu pes en la cultura i la societat contempor¨¤nia. Una obra que continua sent, m¨¦s de 40 anys despr¨¦s, referent en un m¨®n en qu¨¨ les imatges tenen una pres¨¨ncia massiva i gaireb¨¦ infinita. Les fotos il¡¤lustren qu¨¨ fem, on i amb qui estem, i formen part de la identitat de les persones. Quan Sontag va publicar el seu llibre, fruit d'una recopilaci¨® de textos escrits entre el 1971 i el 1977 per a la m¨ªtica revista The New York Review of Books, les c¨¤meres eren anal¨°giques i utilitzaven rodets de fotos que calia revelar en laboratoris. Ara tothom t¨¦ una o diverses c¨¤meres al m¨°bil i les imatges, en q¨¹esti¨® de segons, poden veure's i compartir-se amb tothom, sigui on sigui. Newsweek va dir quan es va publicar l'obra que ¡°despr¨¦s d'aquest llibre ja no es podr¨¤ escriure sobre la fotografia nom¨¦s com una forma d'art, sin¨® tamb¨¦ com una for?a cada vegada m¨¦s poderosa en l'¨ªndole i el dest¨ª de la nostra societat ¨ªntegrament¡±.

Per¨° l'assaig de l'escriptora, fil¨°sofa, professora, guionista i directora de cinema novaiorquesa t¨¦ molt de digital i d'internet i ¨¦s ple de refer¨¨ncies visuals que s'interrelacionen d'una manera aleat¨°ria dins del cap i de l'escriptura de Sontag. Aix¨ª ho ent¨¦n Valent¨ªn Roma, director de La Virreina Centre de la Imatge, que reobre aquest dimarts, despr¨¦s de gaireb¨¦ tres mesos de pand¨¨mia, amb quatre mostres. Una d'elles ¨¦s la mostra sobre Sontag que comissaria Roma, que ¨¦s, de fet, una traducci¨® museogr¨¤fica d'aquest llibre de la influent pensadora que entenia la fotografia ¡°abans de res, com una manera de veure el m¨®n¡±. Segons Roma, ¡°Sontag segueix una l¨°gica que s'apropa a la relaci¨® que existeix avui dia amb les imatges a trav¨¦s d'un llibre demolidor, influent i referencial, que es converteix en memorable sense ser acad¨¨mic i malgrat la seva falta de rigor va ser capa? de veure la fotografia lluny de la rigorositat acad¨¨mica¡±.

Roma ha desestructurat el llibre fent un buidatge de totes i cadascuna de les refer¨¨ncies que hi apareixen i ha constru?t una mena d'assaig en tres dimensions en qu¨¨ les fonts, les fotografies i els seus vincles es troben en un mateix nivell de lectura. A m¨¦s dels textos (extrets de la primera versi¨® al catal¨¤ que va publicar la mateixa Virreina el 2019), hi apareixen les refer¨¨ncies de llibres, autors i fot¨°grafs tan diversos com Walter Benjamin, Roland Barthes, Siegfried Kracauer, Walker Evans, Berenice Abbott, Eug¨¨ne Atget, Edward Weston, Umberto Eco, John Berger, Diane Arbus, Cartier-Bresson i Andy Warhol, entre d'altres, que van inspirar els seus comentaris, i moltes de les imatges a les quals fa refer¨¨ncia, com la de la nena cremada pel napalm al Vietnam, l'anunci d'una c¨¤mera Leica, el cartell de la pel¡¤l¨ªcula The cameraman, de Buster Keaton, o la comparaci¨® entre l'escor? del Crist mort de Mantegna, la foto del Che acabat d'assassinar el 1967 o Lli?¨® d'anatomia de Nicolas Tulp.

Dividida en sis ¨¤mbits que remeten als assajos del seu llibre, a la mostra es poden veure els seus plantejaments que tota imatge corre el risc d'embellir tot all¨° que retrata i, d'altra banda, que l'exhibici¨® repetida de l'horror anestesia la percepci¨® de qui el contempla. Tamb¨¦ queda clara la seva opini¨® sobre els fot¨°grafs: entre depredadors i vampirs de l'esperit i reporters de la cruesa de l'esp¨¨cie humana, una q¨¹esti¨® que va tornar a abordar en un dels seus ¨²ltims llibres: Davant el dolor dels altres, quan parla dels fot¨°grafs de guerra. Es pregunta si les imatges es poden jutjar des d'una perspectiva ¨¨tica, comparant fins i tot pornografia i les imatges de viol¨¨ncia; repassa la relaci¨® entre fotografia sociol¨°gica i el surrealisme i la fascinaci¨® per col¡¤leccionar imatges del passat, a m¨¦s de comparar fotografia i pintura i analitzar el seu proc¨¦s de musealitzaci¨®, que als setanta va tenir el seu moment ¨¤lgid als Estats Units.

Esperant visitants

A mitjans de febrer Roma va presentar la nova temporada de La Virreina amb la intenci¨® d'inaugurar-la el 14 de mar? amb quatre exposicions: la de Sontag, la dedicada a l'activista nord-americana Barbara Hammer, una altra sobre l'est¨¨tica de la classe treballadora de Daniel G. And¨²jar i una quarta amb fotografies de Rafel Bernis. Per¨° no va poder ser i les obres han estat esperant que la desescalada ho permet¨¦s. Ahir, durant la presentaci¨® de l'exposici¨® de Sontag, en una de les quatre sales que t¨¦ un enorme finestral a la Rambla, aquesta art¨¨ria es veia buida, gaireb¨¦ sense vianants, quan abans de la pand¨¨mia la recorrien unes 200.000 persones al dia.