El museu dels 150 dispensadors d¡¯hidrogel

A les 10 del mat¨ª una trentena de persones esperaven que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) reobr¨ªs les portes despr¨¦s de 90 dies tancat. Eren els Amics del Museu, que hi acudien per celebrar que el seu centre tornava a l'activitat i aix¨ª poder retrobar-se amb els seus milers d'obres. Els esperava, entre el primer dels 150 dispensadors d'hidrogel repartits per tot el museu i la catifeta desinfectant, el president del Patronat i pare de la Constituci¨®, Miquel Roca, radiant de felicitat: ¡°?s un dia molt important, perqu¨¨ una manera de reactivar el pa¨ªs passa per la cultura¡±, explicava, mentre assegurava que el MNAC no ¡°estalviar¨¤, per a tots els ciutadans que hi vagin, temps, imaginaci¨® i dedicaci¨®¡±.

El museu va obrir al 100% el seu espai visitable?¨Ctret de les terrasses i els miradors¨C, per la qual cosa es podr¨¤ veure tota la col¡¤lecci¨® exposada. Amb un aforament redu?t a les 800 persones alhora, tot i que els 50.000 metres quadrats de l'edifici del Palau Nacional que acull el MNAC fan la falsa sensaci¨® que no hi ha gaire gent. En la seva reobertura es podien veure avis amb els nets, parelles amb fals aspecte d'estrangers, algun grup redu?t i persones soles a les diferents zones de l'edifici, com ara com davant de les pintures rom¨¤niques dels absis del Pirineu; les sales dels retaules i les escultures g¨°tiques, l'enorme Batalla de Tetuan de Fortuny o davant les obres modernistes de Gaud¨ª. Tots amb les seves mascaretes i guardant les dist¨¤ncies de seguretat i seguint la nova senyalitzaci¨® que s'ha desplegat per tot el museu per evitar que els visitants es creuin o es concentrin en una zona. Al final de la jornada l'havien visitat 565 persones, tot un ¨¨xit per ser un dia laborable, tot i que l'any passat el van visitar una mitjana de 2.000 persones al dia durant el mes de juny.

No ho tenien f¨¤cil. L'acc¨¦s des de la pla?a d'Espanya fins al museu ¨¦s, com la majoria de les vegades, un continu esquivar obstacles, entre els quals el pavell¨® que acull durant aquests dies sensesostre de la ciutat i que gestiona l'ex¨¨rcit. Fins a aquest dijous al mat¨ª no funcionaven les escales mec¨¤niques que permeten superar el desnivell. El museu obrir¨¤ de dimecres a diumenge, i els caps de setmana s'ha habilitat una llan?adora des de la pla?a d'Espanya que pujar¨¤ els visitants gratis cada 20 minuts, un nou servei que pagaran juntament amb la Fundaci¨® Mir¨® i el Museu Arqueol¨°gic.

Al vest¨ªbul hi havia tamb¨¦ part dels 150 treballadors de la plantilla i el seu director, Pepe Serra, que, demostrant que la pand¨¨mia no havia alterat el que ja reivindicaba abans, va tornar a posar de manifest les dificultats en qu¨¨ es troben el MNAC i els museus barcelonins. ¡°?s imprescindible una pol¨ªtica cultural ¨²nica; un sistema de governan?a cultural ¨²nic, perqu¨¨ el sistema, els museus, els artistes i el teixit cultural s¨®n nom¨¦s un, encara que hi hagi una gran diversitat, cal la governan?a pol¨ªtica cultural ¨²nica. Hem de deixar de parlar de sector cultural per fer-ho de societat cultura¡±.

Es referia, entre altres coses, al fet que els museus de Barcelona, malgrat negociar-ho els seus directors entre ells durant setmanes, no hagin pogut mostrar una imatge d'unitat a l'hora de reobrir. Fins i tot es treballava en la lectura d'un manifest per fer que els museus ocupessin un lloc central en la ciutadania, "i una foto conjunta a la terrassa de la Mir¨®¡±, ha explicat Serra. Al final, les pressions de les diferents administracions que hi ha al darrere dels centres ho han impedit: el CaixaForum va obrir el dia 1, el Macba el 4 i el divendres, dos dies despr¨¦s del MNAC, reobriran les fundacions Mir¨® i T¨¤pies, el CCCB i el Museu Picasso.

Serra tamb¨¦ va tornar a reivindicar la gratu?tat dels museus p¨²blics; el fet que siguin ¡°una pla?a p¨²blica on poder entrar sempre que es vulgui¡±, mentre que, va llan?ar, es pugui seguir cobrant per entrar a veure les exposicions temporals. Al seu parer, el problema ¨¦s que ¡°mai hem tingut model¡± i que el ¡°sistema t¨¦ els peus de fang, amb una base social fr¨¤gil¡±. Per aix¨° va demanar ¡°valentia¡± a l'hora d'¡°afrontar el debat sobre el model cultural que es vol per al futur¡±.

Pel que fa a la programaci¨®, el MNAC reobre amb Son. Empremtes i figuracions a les Valls d'?neu, d'Oriol Vilapuig, que es va poder veure nom¨¦s un dia, i Nuar l'espai. Donaci¨® d'Aur¨¨lia Mu?oz, les dues temporals en marxa. Serra ha explicat, que l'¨²nic projecte previst que es desenvolupar¨¤ ser¨¤ el d'¡°Intrusions, amb la Fundaci¨® Su?ol. Ahir va acabar la selecci¨® de les 15 o 20 obres que s'exposaran per tot el museu a partir de l'octubre¡±. Pel que fa al fet de poder exposar la capella de Carracci: ¡°Hem arribat a un acord amb el Prado per poder fer-la durant la primavera del 2022 i aix¨ª no perdre Roma, que ser¨¤ la tercera etapa. Per¨° el que s'ha descartat finalment ¨¦s la mostra sobre Nonell, ni aquest any ni el que ve¡±, ha explicat Serra. ¡°Preferim un impacte fort i no arrossegar. Fer net. I el 2021 est¨¤ molt enfocat. La primera meitat est¨¤ molt vinculada amb la Guerra Civil i la segona amb Gaud¨ª i una reflexi¨® sobre Barcelona i com s'ha constru?t la mem¨°ria en aquesta ciutat. ?s un projecte molt potent. Ara es presentar¨¤ la publicaci¨® sobre Nonell, on hi haur¨¤ molts avan?os d'investigaci¨®, per¨° l'exposici¨® de Nonell no es far¨¤¡±.

Segons Serra, el dia 15 es reuneix el Patronat, que haur¨¤ d'aprovar la reestructuraci¨® de la temporada. Tamb¨¦ que en els propers mesos el museu se centrar¨¤ en el seu Pla comunitari, accelerant tot el discurs d'impacte social que estava previst en el Pla estrat¨¨gic. Tamb¨¦ explicar¨¤ que han calculat unes p¨¨rdues, entre el mar? i el desembre, de 2,1 milions d'ingressos, per¨° que amb el canvi de programa s'estalviaran 900.000 euros. ¡°El museu t¨¦ uns actius i la situaci¨® real ¨¦s una altra¡±, ha concl¨°s.