?scar Tusquets: ¡°Si em donen tres anys i tres milions, acabo la Sagrada Fam¨ªlia¡±

Abans que tothom hagu¨¦s de sumar diverses feines perqu¨¨ juntes en semblessin una ¨Cfood curator, dj i consultor de marques, posem per cas¨C, ?scar Tusquets (Barcelona, 1941) ja feia molt b¨¦ quatre coses molt dif¨ªcils: dissenyar mobles, projectar edificis, pintar quadres i escriure llibres. El seu ¨²ltim quadern d'opinions i provocacions intel¡¤lectuals, Pasando a limpio (Acantilado), va per la segona edici¨®. I els seus "amics joves" d'Apartamento l'han animat a publicar Sketchbook, un quadern que reuneix dibuixos dels seus dissenys, replicats dels m¨¦s de 60 que guarda a casa seva, Villa Andrea, una imponent construcci¨® palladiana a la part alta de Barcelona. Aquest mes, a m¨¦s, s'ha reobert a la ciutat, despr¨¦s de tres mesos de tancament per la quarantena, l'exposici¨® Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020 al CaixaForum. Tusquets va mantenir una llarga relaci¨® creativa i d'amistat amb Salvador Dal¨ª, de la qual van sorgir diversos dissenys per a espais, mobiliari i objectes, i l'arquitecte en parlar¨¤ en una confer¨¨ncia paral¡¤lela a la mostra.

A Tusquets un sempre se l'imagina xerrant en una terrassa amb una copa a la m¨¤. Aquesta entrevista no es va poder fer aix¨ª, sin¨® que va ser per Skype, un mat¨ª de la interminable fase zero. Presumit, va preparar l'espai col¡¤locant com a fons un quadre recent del Pante¨® de Roma. Durant una hora i escaig vam decidir interrompre'l el menys possible:

"El coronavirus? Els ¨²nics que ho estan fent b¨¦ s¨®n els suecs. Obrir les escoles, fer vida normal. No podem col¡¤lapsar la sanitat per¨°, superat aix¨°, hi haur¨¤ morts. Els vells ens morim. Ho dic jo, que tinc 78 anys, i si em toca, em toca.

Aix¨° de l'aprovat general a l'escola em recorda als aprovats pol¨ªtics de la meva ¨¨poca. Els meus fills segueixen les classes per internet. Tenen 15 anys. No he jugat a futbol amb ells, per¨° s¨ª que he navegat, he anat a vela, hem fet altres coses. Soc conscient que podria ser el seu avi, per aix¨° soc m¨¦s transigent. L'hi dic sempre a la meva dona, que ¨¦s m¨¦s dura: 'No veus que jo soc com el seu avi?'.

Aix¨ª i tot, no desobeeixo les normes del confinament, ¨¦s clar. Com que escric i pinto, ho puc fer a casa. Ja no tinc el despatx a la planta de dalt. Ara el llogo a uns economistes. Treballo al semisoterrani. Estic escrivint un llibre sobre el fet d'envellir i sobre la mort. ?s un pamflet. El t¨ªtol provisional ¨¦s: Vivir no es tan divertido y envejecer, un co?azo. Ho ¨¦s per una s¨¨rie de motius. T'abandona la bellesa, t'abandona l'excitaci¨®, els amics¡­ Jo cada vegada que refaig la llista al tel¨¨fon n'he d'esborrar dos o tres. Racionero, Wagensberg¡­ ¨¦s un cony¨¤s.

Jo no vaig a funerals. S¨®n molt antiest¨¨tics i no compensa com de malament ho passes. Tinc clar¨ªssim que vull que m'incinerin i que facin una festa amb alcohol i tot tipus d'afrodis¨ªacs. Que riguin recordant com de b¨¦ s'ho van passar amb mi. Cap dels meus pares est¨¤ enterrat. El meu pare va donar el cos a la investigaci¨®, ara diuen que n'hi ha massa.

Quan vaig revisar els blocs per publicar aquest llibre amb els nois d'Apartamento vaig pensar: 'Aix¨° ara no ho sabria fer'. Em passa molt. No nom¨¦s no em penedeixo del que he fet, sin¨® que penso que ara no en seria capa?. Al final, ¨¦s un recull de la feina de 50 anys, des que vaig comen?ar a guardar els blocs. Abans treball¨¤vem en fulls individuals, ¨¦rem uns inconscients.

No tinc mobles meus a casa, no m'agrada. En conservo un de cada, apilats al garatge, per a la fundaci¨®. Excepte una cadira Lucas, un parell de Stradivarius i la taula del menjador. Al menjador tinc cadires Thonet de diferents ¨¨poques, comprades a brocanters. Tots vivim d'ella, d'Eames i de Jacobsen. Com deia Eugeni d¡¯Ors: el que no ¨¦s tradici¨® ¨¦s plagi. Innovar, compte. Miguel Mil¨¢ sempre diu: 'Qu¨¨ els ha agafat amb aix¨° d'innovar?'. Ell ¨¦s un cas extrem.

Quan jo era jove, Gaud¨ª estava molt mal vist. Jo em vaig atrevir a defensar-lo, fins i tot la Sagrada Fam¨ªlia. Una amiga em va dir: 'Nom¨¦s una persona amb el teu mal gust pot defensar aquest esperpent'. Em passa com amb la Setmana Santa andalusa: quan hi entro, em converteixo. Per¨° em dura nom¨¦s 20 minuts.

De les obres que estan fent ara, tots els detalls estan equivocats. Si em donen tres anys i tres milions d'euros, jo ho arreglo. Hi ha un repte per al qual no veig soluci¨®, que ¨¦s la llum artificial. Si fos viu Ingo Maurer, ho podria fer. Jo hi vaig treballar. Gaud¨ª creia que l'escultura havia d'estar tota a fora i explicar la hist¨°ria sagrada, com a les esgl¨¦sies rom¨¤niques. Pobre Subirachs, que va fer les escultures de la fa?ana de la Passi¨®, hi va posar bona fe, per¨° ¨¦s un error maj¨²scul. Falta el P¨°rtic de la Gl¨°ria, que aqu¨ª hi han d'anar unes 150 escultures. Jo he parlat moltes vegades amb Antonio L¨®pez: 'Anto?ito, t'ho haurien d'encarregar a tu, per¨° al cap de 10 anys, hauries fet mig pastoret'. Ell em va contestar: 'Haurien d'encarregar-l'hi a Barcel¨®'. ?s molt llest.

Aix¨° de l'Antonio ¨¦s molt curi¨®s perqu¨¨ ell ha pintat de meravella la mis¨¨ria de la postguerra, el plat de Duralex, els seus fills abrigad¨ªssims perqu¨¨ estan passant un fred terrible, aquells barris dels suburbis de Madrid¡­ I, com que ¨¦s molt coherent, encara que vengui quadres per milions d'euros, ell continua anant amb una samarreta, i tenint gots de Duralex, i amb una gorra de ca?ador, i amb unes sabatilles velles. Jo ja s¨¦ que aix¨° ¨¦s molt pict¨°ric per¨° jo no visc aix¨ª, per aix¨° quan faig quadres, haig de pintar la cadira d'Aalto que tenim a casa.

De pintors, vaig ser m¨¦s amic de la gent de l'Escola de Madrid: Maribel Quintanilla, Paco L¨®pez. Per¨° he tingut sobretot amics fot¨°grafs. Oriol Maspons, amic ¨ªntim. Vaig tenir una gran amistat amb Catal¨¤ Roca, que m'ha ensenyat una cosa important¨ªssima: il¡¤luminar, que no s'ensenya prou.

Escriptors tamb¨¦. Quan vam crear Tusquets Editores amb Beatriz de Moura ¨¦rem amics de Vargas Llosa, de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, de Carlos Barral, de Juan Mars¨¦, de Vila-Matas, que llavors era joven¨ªssim. Estic una mica cansat de parlar de la Gauche Divine i de Bocaccio. Va ser molt divertit, jo crec que s¨ª que va tenir la seva import¨¤ncia, igual que la Movida madrilenya, per¨° que en facin una exposici¨®, doncs no ho s¨¦. Prefereixo no anar a aquestes coses. Per a la gent que no ho va viure, ¨¦s tot molt fantasmag¨°ric.

Primer an¨¤vem al restaurant La Mariona, que tenia una taula comunit¨¤ria al fons, i t'hi trobaves l'escultor Corber¨®, Catal¨¤ Roca, Oriol Maspons i Leopoldo Pom¨¦s amb Peki d¡¯Oslo, que despr¨¦s va ser Amanda Lear. Feia uns striptease fant¨¤stics. I despr¨¦s ja an¨¤vem a Bocaccio, que tenia uns horaris molt raonables. Hi arribaves a les onze i a les tres ja eres a casa.

Crec que els finals dels seixanta i principis dels setanta a Barcelona van ser fant¨¤stics. Fins i tot amb el coronavirus he tingut molta sort. Amb el meu amic Llu¨ªs Clotet diem que som la primera generaci¨® europea que no tenia cap possibilitat que els cridessin per anar a la guerra. Vaig fer el servei militar i pensava: 'Ai, si em criden', per¨° no hi havia possibilitat. Viure de jove els Beatles, els Rolling, el festival de Bath, hi vaig anar, Zeleste, Pau Riba, la Barcelona dels escriptors llatinoamericans¡­

¡°Port¨¤vem la llibertat sexual a uns extrems absolutament manicomials. No es podia tenir gelosia perqu¨¨ la propietat privada estava malament. Si es ficaven al llit amb la teva n¨°via, havies d'estar absolutament obert a aquesta possibilitat¡±

Aquesta cosa tan francesa de dir que el 75 de sobte tot va canviar ¨¦s absolutament ignorant de la realitat. Els ¨²ltims cinc anys de la dictadura van ser diferents. Si tu eres un obrer sindicalista segurament ho passaves malament, per¨° a la universitat no hi havia ni un franquista, era ple de tios del PSUC, tots eren comunistes. El que va dir V¨¢zquez Montalb¨¢n ¨¦s veritat: contra Franco viv¨ªem millor.

Com era Cadaqu¨¦s llavors, quina meravella. La llibertat sexual la port¨¤vem a uns extrems absolutament manicomials. No es podia tenir gelosia perqu¨¨ la propietat privada estava malament. Si es ficaven al llit amb la teva n¨°via, havies d'estar absolutament obert a aquesta possibilitat. La defensa que tenia aquesta actitud ¨¦s que era sincera. Era ing¨¨nua, per¨° era sincera.

Com era Londres. Com era Amsterdam. I tot aix¨° ho vaig viure amb 25 anys. Una era magn¨ªfica.

I aix¨° que ve ara¡­ dir que ens passa per ser massa moderns, per ser massa sofisticats¡­ a veure, de deb¨°?, menjar ratpenats vius ¨¦s bastant medieval. Que en sortirem millors? Jo crec que no, en sortirem m¨¦s pobres. La crisi econ¨°mica ser¨¤ terrible. Tot aix¨° ¨¦s tan terrible que amb els amics ja no parlem del proc¨¦s. Qui ens anava a dir que ja no ens importaria el Torra! Jo crec que els meus fills quan siguin grans diran: als 15 anys vam viure una cosa que no us la creur¨ªeu."