Un dibuixant al camp de concentraci¨®

Als camps de concentraci¨® de la Catalunya francesa ¡ªBram, Argel¨¨s-sur-Mer, Barcar¨¨s, Saint-Cyprien, Agde, Rivesaltes¡­¡ª, en el ferotge 1939, es va complir a la perfecci¨® el triple lema de la R¨¦publique: llibertat, igualtat, fraternitat. La te¨°rica llibertat, per als refugiats republicans espanyols que aix¨ª ho desitgessin, de tornar al seu pa¨ªs (on els esperaria, aix¨° s¨ª, un dif¨ªcil context de persecuci¨® i menyspreu, i qui sap qu¨¨ m¨¦s). La igualtat de condicions entre tots els presoners en aquelles platges envoltades de tanques de filferro: fam, mis¨¨ria, malaltia i mort. I la fraternitat obligada entre els qui compartien aquest horitz¨®. Aix¨ª que a la Fran?a del 1939, que el 25 de febrer ja havia reconegut el Govern de Franco i el 2 de mar? havia nomenat P¨¦tain ambaixador a Espanya, tot era d'una coher¨¨ncia absoluta i no hi havia res a objectar.

Per¨° un jove dibuixant catal¨¤ que s'havia passat la Guerra Civil batallant al b¨¤ndol republic¨¤ des de les files comunistes va prendre una decisi¨®. Abandonat el fusell per causa de for?a major, agafaria el llapis i reprendria la lluita. De disparar trets a la batalla de l'Ebre, Josep Bartoli (Barcelona, 1910) passava a plasmar en un quadern el que tenia davant dels ulls: la manera en qu¨¨ la Rep¨²blica francesa del president Lebrun i el primer ministre Daladier, absolutament desbordada pels esdeveniments, havia acollit els m¨¦s de 400.000 espanyols, entre els quals ell mateix: tancant-los a molts entre reixes. Bona part d'aquests dibuixos integren La retirada. ?xodo y exilio de los republicanos espa?oles (editorial El Mono Libre), el llibre en el qual el seu nebot, el fot¨°graf Georges Bartoli, i la periodista Laurence Garcia relaten aquell viacrucis dels exiliats republicans a la Fran?a de les llibertats, una Fran?a que ja estava m¨¦s prop de la col¡¤laboraci¨® amb els nazis que no pas del Front Popular. Aquesta edici¨® en castell¨¤, amb 85 il¡¤lustracions i 30 fotografies del mateix Georges Bartoli reconstruint el periple del seu oncle, arriba a les llibreries amb un retard d'11 anys respecte a l'edici¨® francesa (La retirada, editorial Actes Sud, 2009).

Despr¨¦s de la caiguda de Barcelona a les mans de les tropes franquistes, Josep Bartoli, un catalanista d'esquerres, simpaties llibert¨¤ries i vocaci¨® anticlerical que mai va arribar a militar en res, va creuar a peu la frontera el 14 de febrer del 1939. Va ser enviat directament al camp de concentraci¨® de Barcar¨¨s, prop de Perpiny¨¤. All¨¤, com tants altres, tenint en compte les condicions sanit¨¤ries, va agafar el tifus. El van enviar a un altre camp, el de Bram, on comen?aria a plasmar l'horror: els nens morts, les mares desesperades, els combatents derrotats i malalts, la mis¨¨ria i la crueltat dels gendarmes francesos i els tiradors senegalesos que vigilaven el recinte (els gendarmes s¨®n retratats amb cara i cua de porc o com a gossos de presa).

Bartoli va acabar fugint i aqu¨ª va comen?ar una aut¨¨ntica vida de pel¡¤l¨ªcula. Primer a Par¨ªs, on va treballar com a escenarista a clubs com el Moulin Rouge i el Folies Berg¨¨re. Despr¨¦s, successivament, a Chartres, Bourdeus i Vichy, on va ser capturat pels nazis, que ja havien ocupat Fran?a. A punt de ser traslladat a Dachau cap a una mort segura, va aconseguir tornar a fugir amb la col¡¤laboraci¨® d'una xarxa d'ajuda a refugiats jueus i arribar a Marsella, on va embarcar al vaixell Lyautey cap a Tun¨ªsia. Des d'all¨¤ va viatjar a Or¨¤ i despr¨¦s a Casablanca, des d'on va salpar en un altre vaixell cap a M¨¨xic, reunint-se amb els prop de 20.000 exiliats espanyols que s'hi havien instal¡¤lat sota la protecci¨® del president L¨¢zaro C¨¢rdenas.

Al DF, Bartoli va establir relaci¨® amb els cercles art¨ªstics i es va fer amic de Diego Rivera i Frida Kahlo, amb qui va arribar a mantenir una intensa relaci¨® sentimental (les cartes d'amor entre tots dos van ser subhastades el 2015 per la galeria Doyle de Nova York). Va ser a M¨¨xic on, el 1944, va publicar la seva primera recopilaci¨® de dibuixos sota el t¨ªtol Campos de concentraci¨®n 1939-19¡­ Dos anys m¨¦s tard, el dibuixant es va instal¡¤lar a Nova York, on es va relacionar amb artistes com Rothko, Pollock o De Kooning. La veritat ¨¦s que va arribar a ser una cosa semblant a una estrella en la seva faceta d'escenarista i de col¡¤laborador de publicacions com la revista Holiday o el suplement Reporter de The Saturday Evening Post. Fins al 1977 no va tornar a trepitjar Espanya, amb motiu d'un viatge a Barcelona. Josep Bartoli va morir a Nova York el 1995.

All¨° d'¡°una vida de pel¡¤l¨ªcula¡± no ¨¦s en sentit figurat. L'il¡¤lustrador franc¨¨s Aur¨¦lien Froment, Aurel, una de les estrelles de la tira c¨°mica i la s¨¤tira pol¨ªtica en publicacions com Le Monde, Politis o Le Canard Encha?n¨¦, t¨¦ ja acabat Josep, el seu llargmetratge d'animaci¨® sobre l'apassionant viatge vital de Bartoli. La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s una coproducci¨® francoespanyola (Les Films d¡¯Ici M¨¦diterran¨¦e / Imagic TV) i compta amb les veus de Sergi L¨®pez i S¨ªlvia P¨¦rez Cruz (que tamb¨¦ n'ha compost la banda sonora). La seva estrena comercial est¨¤ prevista per a finals de setembre, per¨° Aurel i el productor Jordi Oliva van rebre el dia 3 una gran not¨ªcia: els responsables del Festival de Canes els van informar que l'acabaven de seleccionar per a la seva edici¨® d'aquest any, que es far¨¤ molt probablement mitjan?ant la f¨®rmula de films amb el segell ¡°Canes 2020¡±, per¨° projectats en altres cert¨¤mens (ja que el mateix Festival de Canes ha estat susp¨¨s per la covid-19). ¡°En certa manera ¨¦s una biografia de Josep Bartoli, per¨° en realitat ¨¦s una ficci¨® explicada a partir d'aquesta vida, i en el fons ¨¦s un homenatge als dibuixants i al dibuix en general. ?s la meva manera de relacionar-me amb ell, alg¨² que no vaig con¨¨ixer i que podria ser el meu avi, per¨° de qui crec que puc entendre el que li passava pel cap¡±, explica Aurel.

Una altra de les pres¨¨ncies en aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s la de Berenice Bromberg, la v¨ªdua de Josep Bartoli. Es van con¨¨ixer el 1958, durant una festa d'aniversari. Naixia una hist¨°ria d'amor que duraria gaireb¨¦ 40 anys. Des de casa seva, a Nova York, Berenice Bromberg evoca aix¨ª el dibuixant: ¡°Quan vaig veure per primera vegada els dibuixos del llibre Campos de concentraci¨®n em vaig sentir commoguda. Era evident en aquelles p¨¤gines el grau de patiment que el Josep havia viscut durant la guerra i l'exili, tot i que mai va parlar ni es va comportar com a v¨ªctima. En lloc d'aix¨°, va canalitzar la seva energia en la creaci¨® d'un document perdurable sobre els horrors i actes inhumans comesos pel feixisme¡±. Bromberg avalua aix¨ª aquells dibuixos dels camps de concentraci¨®: ¡°Retraten els vicis, les afliccions, l'arrog¨¤ncia, la corrupci¨®, la pompositat i el patiment de l'¨¦sser hum¨¤. S¨®n imatges boniques, perqu¨¨ intenten explicar la veritat, per m¨¦s dolorosa que sigui contemplar-la¡±.

Un altre comentari sobre els dibuixos que esquitxen les p¨¤gines de La retirada: ¡°En ells no hi ha lloc per a la tendresa, senzillament perqu¨¨ no n'hi havia en aquella ¨¨poca, encara que s¨ª que hi ha espai per a l'humor, un humor molt ¨¤cid, fins i tot en les coses m¨¦s terribles, perqu¨¨ el meu oncle es reia de tot i de tothom¡­, fins i tot d'ell mateix¡±. S¨®n paraules de Georges Bartoli, el nebot del dibuixant i coautor del llibre. Amb experi¨¨ncia en mil batalles period¨ªstiques en llocs com B¨°snia, el Iemen, Am¨¨rica Llatina, Palestina o el Kurdistan, aquest fotoreporter nascut a Fran?a (B¨¦ziers, 1957) ¨¦s fill d'exiliats al si d'una fam¨ªlia amb components comunistes, socialistes i anarquistes. T¨¦ especial inter¨¨s a defensar el comprom¨ªs moral i art¨ªstic de l'oncle Josep, per¨° tamb¨¦ la seva absoluta independ¨¨ncia: ¡°Va combatre tota la Guerra Civil a les files del Partit Comunista, per¨° era un electr¨® lliure, un llibertari, un catalanista gens antiespanyolista i alhora un universalista a qui no li agradaven ni les nacions ni les fronteres. I sobretot, un home d'esquerres. Per¨° sempre lliure¡±.

Georges Bartoli explica les raons per les quals ha volgut evocar en un llibre la figura del seu oncle: ¡°El que he volgut reflectir ha estat, a partir de la personalitat novel¡¤lesca del meu oncle, parlar de nosaltres, dels fills i nets de l'exili¡±. Mai va voler adquirir la doble nacionalitat. No ho va fer per raons pol¨ªtiques i sobretot, diu, morals: ¡°Jo abans que franc¨¨s, espanyol o catal¨¤ soc republic¨¤, i per a mi la idea de ser subjecte d'una monarquia heretada del franquisme ¨¦s insuportable. I tamb¨¦ perqu¨¨ Espanya ha esborrat de la seva hist¨°ria tota una generaci¨®, que era la dels meus pares, no ha saldat els comptes amb els seus avantpassats¡±.

Els seus textos al llibre traspuen un sentiment ambivalent cap al seu pa¨ªs de naixement: ¡°D'una banda, Fran?a va protegir els meus pares i m'ha protegit a mi. Per¨°, d'altra banda, a Fran?a hi ha hagut una llarga conspiraci¨® de silenci sobre aquest tema dels refugiats espanyols, que no es va trencar fins als anys noranta. Com es va comportar Fran?a amb els republicans espanyols refugiats que van creuar la frontera ¨¦s una taca terrible per a la hist¨°ria del meu pa¨ªs. Va ser una amn¨¨sia col¡¤lectiva i conscient, un revisionisme per omissi¨®¡±. Ell ho anomena ¡°la gran trag¨¨dia de Fran?a amb Espanya¡± i consisteix en tres tra?cions: ¡°La primera, els acords de no intervenci¨® en la Guerra Civil; la segona, com es va acollir els refugiats ficant-los en camps de concentraci¨®, com va passar amb el meu oncle; i tercera, Fran?a es va oblidar dels espanyols que van formar els primers maquis de la Resist¨¨ncia contra els nazis¡±.

A Espanya eren rojos de merda, i a Fran?a, espanyols de merda. ¡°Si no haguessin estat rojos, la cosa hauria estat m¨¦s f¨¤cil¡­ Per¨° no. Molts francesos pensaven que els republicans espanyols es menjaven els nens crus. Ara b¨¦, tamb¨¦ va haver-hi molts francesos que van anar als camps de concentraci¨® on hi havia els refugiats espanyols per portar mantes i menjar, fins i tot s'inventaven hist¨°ries per poder treure'n alguns¡­ S¨ª, tamb¨¦ va existir aquesta Fran?a¡±.?