Jaime Beriestain: ¡°M¡¯agradaria dissenyar la Moncloa. No t¨¦ gust, no t¨¦ ¨¤nima, no t¨¦ caliu¡±

El 20 d'abril, l'interiorista Jaime Beriestain (Santiago de Xile, 1969) anunciava a trav¨¦s d'Instagram el tancament imminent del seu caf¨¨ i concept store al carrer de Pau Claris de Barcelona. A la xarxa social se sincerava sobre la profunda tristesa que implicava la desaparici¨® d'aquest punt de trobada emblem¨¤tic de la capital catalana, despr¨¦s de set anys d'esfor?os per mantenir-lo a flotaci¨®. "Soc d'aquestes persones que quan una recepta no va b¨¦, la repeteix i la repeteix fins que surt. D'aquesta mateixa manera, he procurat portar aquest negoci durant tots aquests anys de la millor manera possible. He intentat aixecar-lo, canviar-lo i animar-lo portant coses boniques a la botiga, noves receptes, preparant cursos de cuina, tallers¡­ Una diversitat de coses per aconseguir que aquest negoci funcion¨¦s i pogu¨¦s tirar endavant".

Grans esfor?os que no han evitat que hagi acabat abaixant la persiana: despr¨¦s de viure el seu moment m¨¦s dif¨ªcil el 2017 amb la caiguda del 40% de les vendes, el tancament definitiu ha estat inevitable. Per¨° aquest interiorista xil¨¨ establert a Barcelona des de principis del nou mil¡¤lenni, demostra un ferm optimisme i no es deixa "v¨¨ncer f¨¤cilment per les adversitats". La vida continua, igual que els diversos projectes que assumeix cada any al capdavant de Jaime Beriestain Studio des del 2002.

Al seu extens portafolis de resid¨¨ncies particulars, restaurants i hotels repartits pel m¨®n (Hotel The One a Lisboa, Philosophia Book Caf¨¦ de Barcelona o el nou rostre de la Torre Gl¨°ries, antiga torre Agbar, entre d'altres), s'hi suma ara l'interiorisme del segon hotel que la cadena Radisson Blu obre al Marroc. Situat a Casablanca, al distingit barri del Boulevard Mohamed V que custodia edificis art d¨¦c¨® i l'antiga Medina, aquest monumental edifici de 120 habitacions neix amb la premissa d'integrar el costat m¨¦s contemporani del pa¨ªs i bolcar-se al seu torn en la creativitat local i en la tradici¨® de la seva artesania.

Per dissenyar l'interior, Beriestain ha ideat una paleta neutra de grisos que doni "una afable sensaci¨® de retir". Sobre aquesta, s'assentarien els colors caleidosc¨°pics de l'obra de Mohamed Melehi i la pinzellada de talents emergents en l'art marroqu¨ª. Un hotel a manera de galeria d'art amb gerros-escultura de la dissenyadora francesa Corinne Bensimon produ?ts per artesans locals, i la llum baidan¨ª com a protagonista constant del projecte.

La ciutat de Casablanca es manifesta en una gran quantitat d'elements formals per tot l'edifici. Les gelosies irregulars fetes amb llaut¨® tubular que fan de murs de separaci¨®, els paravents de mirall envellit amb aplics d'alabastre o l'¨²s de tadelakt, una mena de cal?, en el revestiment de les parets, en s¨®n alguns exemples. No hi falten detalls purament contemporanis; ¨¦s el cas del marbre Calacatta que compon els pilars o els panells retroil¡¤luminats de Honey Onyx, que fan de mostradors a la recepci¨® de l'hotel.

La seva selecta llista de mobiliari en habitacions i zones comunes es nodreix d'icones contempor¨¤nies, com la butaca Caratos de B&B Italia del vest¨ªbul, el sof¨¤ bipla?a Da Vinci de Torre 1961 i el tamboret Aleta de la firma Viccarbe per a la zona del bar. El resultat ¨¦s un espai que fusiona el disseny actual amb la tradici¨® i que Federico J. Gonz¨¢lez Tejera, CEO i president de Radisson Hotel Group, afirma que reflecteix l'ess¨¨ncia del grup hoteler: "Per a nosaltres l'hospitalitat ¨¦s la prioritat, per¨° dins del nostre ADN tamb¨¦ hi ha el disseny. Un segell que ha marcat la nostra companyia des que vam inaugurar, el 1960, el primer hotel de disseny del m¨®n a Copenhaguen. El bon interiorisme ens diferencia".

Jaime Beriestain Studio signa, a m¨¦s, algunes de les peces clau del mobiliari, com les bancades i les taules de marbre Marquina del restaurant. El dibuix de les catifes, produ?des per Cotlin, que descansen a les estances privades tamb¨¦ porten el seu segell. Per a les parets, Beriestain s'ha decantat pel model Vinyl Stingray Grey Gull de Phillip Jeffries, la firma de papers pintats de luxe que del dissenyador americ¨¤.

P. Aquest ¨¦s el primer projecte seu que es coneix despr¨¦s de comunicar el tancament definitiu del Jaime Beriestain Caf¨¦ a Barcelona. ?s una v¨ªctima de la crisi de la covid-19?

R. El tancament pel coronavirus ha estat la gota que ha fet vessar el got. Els problemes van comen?ar l'octubre del 2017, amb la declaraci¨® d'independ¨¨ncia a Catalunya. El meu negoci es va veure terriblement afectat. Des del refer¨¨ndum les vendes van caure un 40%. Els turistes no venien i els habitants de la ciutat moltes vegades no podien accedir a la botiga perqu¨¨ els carrers estaven tallats. Quan semblava que ens est¨¤vem recuperant, una cosa que va costar m¨¦s de dos anys, llavors va arribar la pand¨¨mia i ha estat insostenible.

¡°Els problemes van comen?ar amb la declaraci¨® d'independ¨¨ncia a Catalunya. Les vendes van caure un 40%. Els turistes no venien i els ve?ns moltes vegades no podien accedir a la botiga perqu¨¨ els carrers estaven tallats¡±

P. Com afecten les mesures de distanciament social que s'han d'adoptar arran de la pand¨¨mia en el concepte d'interiorisme d'un hotel o un restaurant?

R. Ja estem dissenyant projectes amb els nous criteris d'higiene que s'han imposat, en qu¨¨ el manteniment ha de ser f¨¤cil i s'ha de fomentar tot el que sigui touchless (poder fer gestions sense que calgui tocar superf¨ªcies). El nou client postcovid estar¨¤ molt atent a la seguretat que oferiran els nous establiments i aix¨° ha de ser una prioritat.

P. El 2010 va engegar el shoowroom amb una selecci¨® de mobles restaurats de mitjans del segle XX, llibres i altres objectes decoratius que donarien lloc a la concept store que acompanyava el caf¨¨. Qu¨¨ en far¨¤, de tot aix¨°?

R. He fet un trasp¨¤s amb tot el contingut i ara est¨¤ en unes altres mans en forma d'outlet de liquidaci¨®. Per¨° no ho gestionem nosaltres.

P. Sempre ha dit que va descobrir la seva passi¨® per l'interiorisme de seguida, per¨° sabria dir-nos quin ¨¦s el primer record que t¨¦ associat a la decoraci¨®?

¡°Els mobles de mitjans del segle XX i els objectes de la botiga els he traspassat amb l'espai. El nou propietari els t¨¦ en liquidaci¨®¡±

R. De petit jugava a transformar l'espai, sense saber encara que m'hi dedicaria. Volia canviar casa meva, no m'agradaven els llocs on vivia. Llavors m'imaginava a trav¨¦s dels llibres, especialment de la literatura del segle XIX, perqu¨¨ ¨¦s molt descriptiva, com havien de ser els espais¡­ M'adormia pensant "qu¨¨ puc fer per canviar aquesta habitaci¨®?, i si moc la taula o canvio la prestatgeria?". Al final, descobreixes que la decoraci¨® i l'interiorisme s¨®n aix¨°, tenir la capacitat d'imaginar-te els espais tridimensionalment tan bon punt hi entres i veure'ls d'una altra manera. Si pots fer aix¨°, ser¨¤s un gran dissenyador.

P. Despr¨¦s d'una d¨¨cada en actiu a Santiago de Xile, la seva ciutat natal, va decidir anar a viure a Barcelona. Per qu¨¨?

R. Vaig venir aqu¨ª l'any 2000 per estudiar disseny a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona). Quan vaig acabar el curs, vaig participar en un concurs per al disseny de l'hotel Hilton de Barcelona i aquesta experi¨¨ncia em va motivar per obrir el meu propi estudi el 2002 i quedar-me a la ciutat. Des de llavors, he signat molts treballs d'interiorisme i hem crescut com a estudi, la qual cosa ens permet estar treballant en diversos projectes d'¨¤mbit internacional a ciutats com Roma, Viena o Santiago de Xile. Paral¡¤lelament, hem continuat treballant en territori nacional, sobretot a Barcelona i a Madrid.

P. La versatilitat i l'eclecticisme s¨®n dos trets d'identitat del seu treball. Tot i aix¨ª, sent predilecci¨® per algun per¨ªode decoratiu?

R. M'encanta l'arquitectura cl¨¤ssica, per¨° aix¨° no vol dir que vulgui posar columnes en un espai dissenyat per mi. Els anys quaranta, des del punt de vista arquitect¨°nic, i els cinquanta pel que fa al disseny, amb l'estil midcentury, van aportar tantes coses noves que gr¨¤cies a aix¨° avui som on som. Per aix¨°, sempre mirem aquestes ¨¨poques.

P. Qu¨¨ no veurem mai en un disseny de Jaime Beriestain?

R. El kitsch. Jo no soc gens aix¨ª i crec que, tot i que respecti molt aquest moviment, probablement no utilitzaria mai aquest estil en els meus projectes. M'encanta l'eleg¨¤ncia de qualsevol tipus, ja sigui barrejant un estil esport o sent molt sofisticat i elegant alhora. Per¨° el kitsch mai ser¨¤ elegant.

P. Ha dissenyat una gran quantitat d'hotels i resid¨¨ncies privades, per¨° si ha d'imaginar-se un projecte completament diferent, amb qu¨¨ li agradaria atrevir-se?

¡°De petit volia canviar casa meva, no m'agradaven els llocs on vivia. M'adormia pensant ¡®i si moc la taula?¡±

R. La Moncloa. Crec que realment li fa falta un canvi d'estil contemporani. Una mica m¨¦s adequat per al pa¨ªs, perqu¨¨ ens representi a tots. No t¨¦ gust, no t¨¦ ¨¤nima, no t¨¦ caliu.

P. En el proc¨¦s creatiu, com canalitza les necessitats i els gustos del client cap al seu propi estil?

R. La meva carrera i els meus dissenys tendeixen sempre a la calidesa de l'espai com a fil conductor. S¨®n llocs per viure-hi, llocs on la gent vol estar. Cadascun ¨¦s diferent perqu¨¨ els fem per a un client en particular. No faig el que m'agrada a mi, sin¨® que ideo per als altres. Soc un professional a qui li agrada escoltar el seu client perqu¨¨ a trav¨¦s de la seva manera de viure aconsegueixo entendre'l. Aqu¨ª ¨¦s on comen?o a posar el meu segell en una identitat aliena. L'estil de l'estudi es basa en la manera de crear i desenvolupar els projectes, pensant en els clients i no en la satisfacci¨® d'egos.

¡°No hi haur¨¤ mai elements kitsch en un projecte meu. M'encanta l'eleg¨¤ncia de qualsevol tipus, ja sigui barrejant un estil esport amb alguna cosa m¨¦s sofisticad. Per¨° el kitsch mai ser¨¤ elegant¡±

P. Com ¨¦s un client exemplar?

R. El que ¨¦s un llibre obert i ens aporta molts detalls. El m¨¦s complex d'un client, i de qualsevol projecte en general, ¨¦s que no s¨¤piga comunicar o expressar el que vol i sent. Aquesta incapacitat per a la comunicaci¨® ¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨ al final no som mags, no tenim una bola m¨¤gica que ens permeti endevinar les seves prefer¨¨ncies. A mi m'interessa saber-ho tot del client. Com viu, quines s¨®n les coses que m¨¦s li agraden. Si el projecte ¨¦s una casa vull assabentar-me de si rep gent o no, de si t¨¦ molta roba, si la plega o si penja les camises. Farem un treball per a ell i s'ha d'obrir.

P. De qu¨¨ creu que peca la professi¨® avui dia?

R. De poca originalitat. Tot s'assembla. I crec que ¨¦s perqu¨¨ hi ha massa informaci¨®. El m¨¦s dif¨ªcil en aquesta professi¨® ¨¦s tenir una veu pr¨°pia i fer les coses diferents sent el que t'agrada.

P. Ha vist disminu?da la seva llibertat creativa al capdavant d'un gran projecte, com pot ser un hotel?

R. Sempre hi ha restriccions quan es treballa per a un lloc comercial, sobretot pel que fa a normatives de seguretat o de durabilitat. Aix¨° fa que tot sigui m¨¦s complex, per¨° no a costa de la meva llibertat creativa. Simplement cal saber adaptar-se.

P. En quins projectes es troba immers ara mateix?

R. Actualment el meu estudi est¨¤ dissenyant un hotel de quatre estrelles a Roma, un de cinc estrelles a Viena i un altre de molt interessant a Marbella. Pel costat privat, tenim una gran casa a Xile per a un col¡¤leccionista d'art i hem engegat un grup d'edificis residencials a Moscou, amb un client que ha apostat per una manera m¨¦s europea i exquisida d'entendre els acabats, els materials i els colors.

P. De quina manera ha influ?t l'entorn del nou Radisson Blu a Casablanca en el disseny dels seus interiors?

R. L'hotel es troba en un enclavament idoni, envoltat d'edificis art d¨¦c¨®. Quan vam plantejar el projecte, la meva idea central era traslladar aquest estil dels anys trenta a un de m¨¦s contemporani. Per a les zones comunes i les habitacions, m'he decantat per colors clars i un toc en metall daurat, tan caracter¨ªstic d'aquesta ¨¨poca. He tingut molt en compte el gran nombre de zones comunes que t¨¦ l'edifici, com un vest¨ªbul de grans dimensions, l'spa, la terrassa, dos restaurants, les sales de reunions¡­ Per aix¨° he intentat que fos el m¨¦s c¨¤lid i confortable possible. El resultat ¨¦s un hotel boutique internacional, d'estil sofisticat i atemporal.

P. El Marroc experimenta una doble cara en q¨¹esti¨® d'allotjament. D'una banda, els models m¨¦s tradicionals com els riads; de l'altra, els country clubs als afores de les grans urbs. On situaria el Radisson Blu?

R. Casablanca ¨¦s una ciutat enfocada al negoci i no tan tur¨ªstica com la seva ve?na Marr¨¤queix. El client no volia que el seu hotel fos com els altres de la ciutat, d'una clara tem¨¤tica marroquina i ¨²nicament per a turistes. Buscaven una cosa molt diferent, un hotel internacional per a un p¨²blic marroqu¨ª que visiti la ciutat, ja sigui per oci o per negocis, afegint un toc local per a la clientela internacional. En aquesta ciutat s'hi trobava a faltar un hotel contemporani, i per aix¨° vaig voler aportar una visi¨® m¨¦s europea i sofisticada.

P. I, no obstant aix¨°, en el projecte no hi falten cer¨¤miques i gerros de fang de terrissaires locals, gelosies artesanals o fins i tot l'¨²s de la cal? a les parets.

R. Cada dia resulta m¨¦s essencial l'¨²s de materials nobles i naturals. Per a mi, la calidesa i l'envelliment l¨°gic del material enriqueixen tot el projecte. El recobriment de les parets s'ha fet amb una t¨¨cnica que es diu tadelakt, una mena de revestiment obtingut a partir de la cal? que es fa servir des de fa segles al Marroc. No nom¨¦s aporta una est¨¨tica concreta de gran personalitat als espais, tamb¨¦ ¨¦s un element durador i resistent malgrat el seu tacte suau.

P. I si a la cal? s'hi suma la lluminositat caracter¨ªstica de Casablanca, l'interiorisme no abandona cert regust local. El joc de les llums s'ha traslladat tamb¨¦ a la decoraci¨®?

R. En pa?sos com el Marroc, la llum ¨¦s essencial. He intentat treballar amb la mateixa metodologia amb qu¨¨ ells tracten la llum, ja sigui a trav¨¦s de gelosies o, per exemple, de llums que provenen d'una zona posterior i generen aquest efecte de llum i ombra. En aquest projecte, hem lluitat per conv¨¨ncer el client sobre la necessitat que hi hagu¨¦s un vest¨ªbul precedit d'un gran espai per a la recepci¨® i l'¨¤rea del bar. No podem estar m¨¦s satisfets amb el resultat.

La doble altura, tant a la fa?ana com a la part posterior, genera una sensaci¨® als hostes de ser en un espai totalment obert, sense barreres visuals des del carrer. A trav¨¦s dels grans finestrals que coronen l'espai entra tota aquesta llum tan caracter¨ªstica de la ciutat de Casablanca.

P. Com es trien els artistes i les peces per a un hotel que ¨¦s, al seu torn, una galeria?

R. D'una banda, hem apostat per Mohamed Melehi, que ¨¦s una de les grans figures de l'art marroqu¨ª reconegut internacionalment, amb un estil que simbolitza la uni¨® de la Bauhaus amb l'art isl¨¤mic. Les seves obres s'exhibeixen a les zones comunes; s¨®n plenes de color i aconsegueixen canviar del tot l'atmosfera de l'espai.

Per¨°, a m¨¦s, m'encanta apostar per l'art emergent que desenvolupen els joves de les ciutats on treballo. Per a les habitacions, els propietaris van convocar un concurs en una escola d'art propera. Es va proposar una tem¨¤tica als alumnes d'¨²ltim any i ells van desenvolupar la seva proposta. Les obres dels artistes guanyadors del concurs s'han penjat a les parets de les estances privades.

P. Entre els seus plans de futur hi ha el d'obrir un nou espai propi?

R. Des que vaig obrir el meu despatx a Barcelona ja fa m¨¦s de 20 anys hem estat al capdavant de diversos enc¨¤rrecs d'¨¤mbit nacional i internacional. El meu estudi em necessita avui m¨¦s que mai. A m¨¦s, aquests anys he deixat de banda la meva vida personal per aix¨°. Ara penso donar-me el temps que necessito per ser feli?.