Nalini Malani dona veu als silenciats a la Fundaci¨® Joan Mir¨®

L'artista Nalini Malani (Karachi, a l'actual Pakistan, 74 anys) ultimava el 13 de mar? el muntatge de la seva primera mostra a Espanya pintant amb grafiti uns enormes murals en una de les sales de la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona. Tenia temps, perqu¨¨ la mostra No em sents, que recull 50 anys dels seus treballs, no s'havia d'inaugurar fins al cap d'uns dies despr¨¦s. Per¨° l'avan? del coronavirus va fer que hagu¨¦s de pujar corrents a un avi¨® i tornar a Amsterdam, cam¨ª del seu pa¨ªs natal, abans del tancament de fronteres.

Malani va marxar i la Fundaci¨®, com tots els equipaments culturals, va tancar durant tres mesos. Les seves obres van quedar en silenci. Fins a aquest dissabte, quan finalment podran veure la llum aquestes peces immersives que naveguen entre la mitologia grega i ¨ªndia i que ella fa servir per parlar del passat, amb missatges de den¨²ncia de la viol¨¨ncia, la guerra, el fonamentalisme, l'opressi¨® de la dona, la globalitzaci¨® i el medi ambient. Malani va obtenir el 2019 el VII Premi Joan Mir¨®, dotat amb 70.000 euros i que implica protagonitzar una mostra.

¡°El silenci d'una exposici¨® ¨¦s un moment meravell¨®s, dins de la trag¨¨dia, perqu¨¨ sovint muntes una exposici¨® i no tens temps de digerir-la¡±, explica Martina Mill¨¤, cap d'exposicions de la Mir¨® i comiss¨¤ria de la mostra, que assegura que ¨¦s la mateixa que estava previst inaugurar fa tres mesos, en la qual Malani ja va fer alguna reflexi¨® sobre la pand¨¨mia. ¡°Per aix¨° alguna de les figures que es projecten apareixen amb una mascareta que impedeix contagiar-te, per¨° tamb¨¦ parlar¡±, puntualitza.

Tot comen?a amb la Cassandra, filla dels reis de Troia que tenia el do de la profecia, per¨° que Apol¡¤lo va castigar, despr¨¦s de ser rebutjat, amb la maledicci¨® que ning¨² la creuria. Malani s¨ª que se la creu i, de la m¨¤ de Martina Mill¨¤, la utilitza de fil conductor per mostrar algunes de les seves creacions en qu¨¨ tracta els seus temes a trav¨¦s d'ombres xineses, teatre, cinema, colorides pintures fetes amb acetats, metacrilats i curts d'animaci¨® que publica al seu compte d'Instagram (@malaninotebooks) projectades a les parets de la Fundaci¨®, que ha perdut el seu virginal color blanc per tenyir les parets de colors de tons foscos. ¡°La Cassandra simbolitza encara avui els coneixements profunds i intu?tius dels individus, als quals no es para esment perqu¨¨ la humanitat s'allunya cada vegada m¨¦s dels models de societat progressistes i no violents; aix¨ª com la manera de pensar i sentir de les dones, sovint silenciada i menyspreada¡±, explica Malani des d'Amsterdam, on est¨¤ confinada i retinguda despr¨¦s que li caduqu¨¦s el visat. No pot volar a l'?ndia ni a Barcelona, on la mostra estar¨¤ oberta fins al 29 de novembre.

Una paret de 30 metres

La Cassandra apareix en un dels dibuixos que Malani ha fet a la paret, que desapareixeran durant una performance que es far¨¤ per sorpresa, i a les 42 pintures d'Escoltar les ombres, que ocupen 30 metres de paret com si fossin un storyboard amb avions de combat que surten del cap de la princesa troiana. Les seves profecies s¨®n visibles a les sales, en qu¨¨ ha instal¡¤lat panells retroil¡¤luminats, com Tot el que imaginem com a llum, una mena de vidriera laica en qu¨¨ no hi ha sants sin¨® homes; en aquest cas, indis i pakistanesos, que lluiten pel Caixmir, un territori que consideren seu des de la independ¨¨ncia brit¨¤nica i la seva separaci¨® el 1947, un any despr¨¦s que nasqu¨¦s Malani.

Amb aquesta exposici¨®, la Mir¨® fa un pas m¨¦s en el seu retorn a la normalitat despr¨¦s de reobrir el 12 de juny, de moment de divendres a diumenge. El tancament, com a la resta de museus, ha passat factura a aquest centre, que ha vist com els turistes (el 75% dels seus visitants) deixaven de venir i posaven en perill la seva principal font d'ingressos, ja que financen el 80% del centre. ¡°Estem pendents d'una reuni¨® amb el Ministeri, la Generalitat i l'Ajuntament perqu¨¨ tinguin clar que aquesta col¡¤lecci¨® ¨¦s fruit d'un acte de generositat de Mir¨® amb Barcelona el 1975¡±, va dir el director, Marko Daniel, content per poder inaugurar la mostra i esperan?at amb superar aquesta crisi que ha portat a fer un ERTO per a tota la plantilla durant la pand¨¨mia. ¡°Deixarem d'ingressar 2,2 milions d'euros de mar? a desembre, que podrien ser 3,4 si no hagu¨¦ssim aplicat mesures d'estalvi que sumen 1,2 milions. No podem esperar fins a finals d'any per solucionar-ho, cal fer-ho ja¡±, va exhortar.