¡®L¡¯ombra del vent¡¯: un inesperat i imparable ¡®boom¡¯ internacional

Un best-seller internacional. Un cl¨¤ssic modern. Aix¨ª defineixen molts L'ombra del vent avui, 19 anys despr¨¦s que inici¨¦s, gaireb¨¦ per atzar, la seva marxa. Perqu¨¨ L'ombra del vent podria no haver arribat mai a publicar-se. Carlos Ruiz Zaf¨®n, mort avui divendres als 55 anys, en tenia llavors 37 i una petita per¨° reeixida carrera com a escriptor de novel¡¤la juvenil. Havia presentat la seva primera obra ¡°per a adults¡± al Premi Fernando Lara. No el va guanyar. Per¨°, al jurat, un Terenci Moix entusiasmat per la visi¨® renovadora de Barcelona, aquest g¨°tic fant¨¤stic que bevia del cinema cl¨¤ssic que tant li agradava, va defensar-ne la publicaci¨®. L'editorial s'ho va pensar. Al final, hi va accedir. El llibre, no obstant aix¨°, va sortir passat Sant Jordi perqu¨¨, tal com recorda el periodista Sergi Doria, ¡°no es confiava en el seu ¨¨xit¡±. Al cap i a la fi, era l'obra d'un debutant. I havia estat descartada per a un premi. Si no hagu¨¦s estat per la insist¨¨ncia de Moix, potser el m¨®n no sabria avui qui ¨¦s Daniel Sempere.

En qualsevol cas, la novel¡¤la, de la qual s'han venut m¨¦s de 10 milions d'exemplars a tot el m¨®n, finalment es va publicar, recorda Doria, el primer a lloar-la, i amic del seu esquiu i solitari autor des de llavors, ¡°per aquella ¨¨poca de l'any¡±, passada fins i tot la Feria del Libro de Madrid, el gran aparador, a m¨¦s de Sant Jordi, de qualsevol obra que aspir¨¦s al que L'ombra del vent no sabia que podia aspirar llavors: a vendre centenars de milers d'exemplars. ¡°Recordo que el primer que em va cridar l'atenci¨® va ser la coberta, la fotografia de Francesc Catal¨¤ Roca¡±, diu Doria. Li havia arribat a la redacci¨®, i se la va emportar a casa per fer-hi un cop d'ull. No la va poder deixar. Aquell mateix cap de setmana, en va escriure una elogiosa ressenya a l'Abc. Al cap de pocs dies, es va trobar amb un altre periodista apassionat per la literatura i la ciutat, Sergio Vila-Sanjuan, que va fer el mateix a La Vanguardia. Se'n van comen?ar a vendre els primers exemplars.

M¨¢s informaci¨®n

?ltima visita amb Zaf¨®n al cementiri dels llibres oblidats

Carlos Ruiz Zaf¨®n publicar¨¤ el desenlla? de la saga d¡¯El cementiri dels llibres oblidats

Mor amb 55 anys l¡¯escriptor Carlos Ruiz Zaf¨®n

La metxa no va prendre de cop. Va ser cosa del boca-orella. Un boca-orella que va crear fins i tot un tipus de lector, ja que s¨®n inexplicables ¨¨xits posteriors com els de L'esgl¨¦sia del mar (2006), d'Ildefonso Falcones, o El codi Da Vinci (2003), de Dan Brown, sense el precedent que va establir Zaf¨®n. Podria dir-se que L'ombra del vent va situar a Barcelona en un mapa on no havia estat mai: el del supervendes internacional que llavors monopolitzaven t¨ªtols de Ken Follett i Noah Gordon, i va permetre, d'una banda, que la ciutat es convert¨ªs en centre d'inter¨¨s literari per a una hist¨°ria d'abast global ¡ªcom la de Falcones¡ª i, de l'altra, que l'element sobrenatural jugu¨¦s amb l'hist¨°ric ¡ªguant que recolliria Dan Brown. Sigui quin sigui el cas, tot just un any despr¨¦s, i nom¨¦s a Espanya, se n'havien venut 300.000 c¨°pies de l'original, en castell¨¤. La signatura de Zaf¨®n era la m¨¦s buscada per Sant Jordi. Se'n van comprar els drets en catal¨¤. El mercat internacional va comen?ar a interessar-s'hi. El 2003 va arribar a Alemanya, i all¨¤ va comen?ar la veritable febre.

La Fira de Frankfurt d'aquell any va marcar un abans i un despr¨¦s. All¨¤ es van iniciar els tractes per a les traduccions en fins a 50 idiomes, que arribarien a tancar-se durant els anys seg¨¹ents. Per aquest motiu quan s'hi referien la consideraven ¡°la novel¡¤la espanyola de m¨¦s ¨¨xit des d'El Quijote¡±. O que Penguin Classics, en escollir 26 cl¨¤ssics de la hist¨°ria de la literatura universal per a una col¡¤lecci¨® commemorativa el 2014, la inclogu¨¦s, situant Zaf¨®n entre Charles Dickens, Jane Austen, Marcel Proust i James Joyce. Una anotaci¨®: poc abans del fenomen aquell any a Frankfurt, el llavors ministre d'Exteriors alemany, Joschka Fischer, la va elogiar desmesuradament davant la premsa, una cosa que per a Doria, bon coneixedor de la hist¨°ria del llibre, va ser clau, ja que en aquell moment el conegut pol¨ªtic d'Els Verds gaudia d'una considerable popularitat. ¡°En dos mesos se'n van vendre 200.000 exemplars despr¨¦s d'aquella declaraci¨®¡±, recorda. Per¨° encara quedava per conquerir el mercat anglosax¨®.

La novel¡¤la es va publicar en angl¨¨s el 2004, i va iniciar una t¨ªmida conquesta que es va precipitar quan Stephen King la va lloar en un article per a Entertainment Weekly. Deia King que ¡°si alg¨² pensava que la novel¡¤la g¨°tica havia mort al XIX¡±, el llibre de Zaf¨®n el faria ¡°canviar d'idea¡±. Defensava que cada escena semblava sortida ¡°d'un dels primers films d'Orson Welles¡±. ¡°Cal ser un rom¨¤ntic de deb¨° per arribar a apreciar tot el seu valor, per¨° si un ho ¨¦s, la seva lectura ¨¦s enlluernadora¡±, conclo?a. ¡°El Carlos havia crescut llegint i admirant Stephen King, aquella ressenya va fer que tot hagu¨¦s valgut la pena¡±, recorda Doria, que diu que li va escriure emocionat quan la va llegir. ¡°Era un home molt reservat, amb una enorme vida interior, que es va apartar de tot per escriure i tocar el piano. L'aclaparava la dimensi¨® que havia pres la seva carrera a partir de L'ombra del vent¡±, diu el periodista, per a qui la novel¡¤la sempre ser¨¤, per a tots els que la llegissin, ¡°com un primer amor¡±.

La f¨®rmula m¨¤gica amb la qual la va elaborar Zaf¨®n t¨¦ tres ingredients. El m¨¦s important ¨¦s la seva visi¨® de Barcelona des de lluny, cosa que li va permetre ficcionar-la com no s'havia fet des de Juan Mars¨¦. ¡°Un dia em va dir: ¡®?s com aquest got. Des de lluny el pots descriure perfectament, per¨° si hi ets dins, qu¨¨ ¨¦s el que veus? Aix¨ª era jo intentant d'escriure sobre Barcelona quan vivia a Barcelona. Vaig haver d'anar-me'n a fora perqu¨¨ aquesta altra dimensi¨® de la Barcelona del record s'alc¨¦s i em permet¨¦s explicar-la de la manera que sempre vaig saber que volia fer-ho¡±, relata Doria. L'altre ¨¦s el seu amor pel cinema cl¨¤ssic, clau en la construcci¨® de les escenes. El tercer ¨¦s l'aspecte g¨°tic, pel qual es va deixar endur. ¡°Sempre li van agradar els c¨°mics i els dracs, el g¨¨nere fant¨¤stic. Va aconseguir fer la novel¡¤la que volia amb tot el que li agradava¡±, diu el periodista. I potser per aix¨° va voler que mai fos res m¨¦s que una novel¡¤la i es va negar una vegada i una altra al fet que s'adapt¨¦s per al cinema.