Barcelona surt de l¡¯alarma amb una sobremortalitat de 3.434 persones

La pand¨¨mia del coronavirus s'ha saldat a Barcelona amb 15.136 casos confirmats (3.200 en resid¨¨ncies), una incid¨¨ncia de 904 casos per cada 100.000 habitants (712 casos si es resten les resid¨¨ncies) i un exc¨¦s de mortalitat de 3.434 persones. S¨®n xifres que ofereix la web #Covid19AlDiaBCN de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB), a partir de dades recollides entre el 26 de febrer i el 18 de juny. Amb la ciutat ja en la nova normalitat, el compendi de xifres i gr¨¤fics elaborats per l'ag¨¨ncia municipal retraten com, quan i on ha estat la incid¨¨ncia de la covid-19 a Barcelona.

Amb la malaltia a la capital catalana des de finals de febrer, e pic m¨¦s alt (i el primer) es va produir el 26 de mar?, amb 612 casos, i va haver-hi altres quatre dies amb m¨¦s de 350 diagnosticats diaris a mitjan abril, quan es va entrar en les resid¨¨ncies de gent gran a fer test. A partir del maig, els casos diaris diagnosticats cauen a 100 o menys, fins a l'actualitat, quan en l'¨²ltima setmana la jornada amb m¨¦s diagn¨°stics es van comptabilitzar 16. El recompte de casos es basa en test PCR positius i est¨¤ influenciat pel n¨²mero de proves realitzades durant la crisi.

La gerent de l'ASPB, Carme Borrell, explica que el recompte es realitza amb proves PCR perqu¨¨ amb els test serol¨°gics (que indiquen si s'ha tingut la malaltia) no es pot saber la data del diagn¨°stic. I apunta que probablement els casos siguin m¨¦s, perqu¨¨ al comen?ament no es van fer test. Les xifres dels Centres d'Atenci¨® Prim¨¤ria, indica Borrell, mostren que han diagnosticat el doble de contagiats, sumant casos confirmats amb PCR i possibles (amb s¨ªmptomes compatibles amb el virus). Les dades tamb¨¦ mostren que la major part dels casos corresponen a persones de m¨¦s de 55 anys. I a majors de 75 anys si es tracta de resid¨¨ncies.

?s interessant la informaci¨® sobre la incid¨¨ncia de casos per cada 100.000 habitants per barris: els que han sofert una major incid¨¨ncia s¨®n la Marina del Prat Vermell (Sants-Montju?c) i de manera general als districtes d'Horta-Guinard¨® i Nou Barris (el districte amb rendes m¨¦s baixes). La incid¨¨ncia menor es troba en els dos districtes m¨¦s rics (Les Corts i Sarri¨¤-Sant Gervasi). ¡°Com en totes les malalties, en el coronavirus tamb¨¦ hi ha un patr¨® socioecon¨°mic¡±, ressalta Borrell sobre dades que mostren clarament una major afectaci¨® en zones amb una major privaci¨® econ¨°mica.

La Marina del Prat Vermell (a Sants-Montju?c, tamb¨¦ amb rendes molt baixes), presenta 2.327 casos per 100.000 habitants, set vegades m¨¦s que els 315 del Raval o el G¨°tic (Ciutat Vella), o quatre vegades m¨¦s que els 470 casos de Pedralbes o els 465 de Sarri¨¤. A Nou Barris destaquen la Guineueta, amb 1.311 casos, o Roquetes, amb 1.207. I a Horta-Guinard¨® els darris de Montbau i Vall d¡¯Hebron, fregant els 1.300 casos. La baixa incid¨¨ncia de la covid-19 a Ciutat Vella, amb rendes baixes i alta densitat de poblaci¨®, ha sorpr¨¨s als experts, admet Borrell, que apunta, com a hip¨°tesi, al fet que ¨¦s un districte jove.

Sobre la mortalitat, a falta del registre oficial, la ASPB va optar per comptabilitzar els enterraments a la ciutat i comparar-los amb la mitjana de les mateixes dates durant l'¨²ltima d¨¨cada: el resultat dona un exc¨¦s de morts de 3.434 persones. Una xifra no atribu?ble directament a la covid-19, per¨° que dona idea dels estralls del virus. Borrell apunta que habitualment al llarg d'un any a Barcelona moren entre 16.000 i 17.000 persones: 3.400 morts de m¨¦s seria un 21% m¨¦s de defuncions. ¡°Fins a finals d'any no sabrem si s¨®n m¨¦s, perqu¨¨ podria ser que el virus hagi avan?at defuncions de persones grans¡±, argumenta. El dia que es va registrar el major exc¨¦s de mortalitat va ser el 31 de mar?, amb 136 defuncions m¨¦s que la mitjana de l'¨²ltima d¨¨cada.

Tamb¨¦ assenyala Borrell que en l'exc¨¦s de mortalitat la majoria de majors de 75 anys s¨®n dones, perqu¨¨ la seva esperan?a de vida ¨¦s m¨¦s alta. En canvi, si es mira la incid¨¨ncia, ¨¦s superior en els homes, perqu¨¨ en n¨²mero s¨®n menys individus quanta m¨¦s avan?ada ¨¦s la seva edat.

I finalment destaca les dades sobre el n¨²mero b¨¤sic de reproducci¨® (Rt): la xifra mitjana de casos nous que cada persona malalta pot infectar en un per¨ªode, en aquest cas set dies. Coincidint amb la declaraci¨® de l'estat d'alarma, el 14 de mar?, la Rt era de 6,9, una xifra alt¨ªssima si es t¨¦ en compte que l'objectiu ¨¦s poder estar per sota de l'1. La Rt inferior a 1 es va aconseguir a la fi de mar?, la qual cosa mostra l'efic¨¤cia del confinament.

Borrell posa en valor el seguiment exhaustiu i la publicaci¨® de les dades di¨¤ries. A partir de dades com la Rt, o la incid¨¨ncia per barris, el seu coneixement ¡°ha servit per prendre decisions pol¨ªtiques recolzant-se en dades¡±. Decisions com on va caldre portar menjar a malalts o gent gran; o on insistir amb professionals al carrer perqu¨¨ els ve?ns complissin el confinament.