Un govern per a la gran Barcelona

De l'?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) a la Regi¨® Metropolitana de Barcelona. L'Ajuntament de la capital catalana, amb altres municipis propers, va iniciar dilluns el cam¨ª per elaborar, en el termini de dos anys, el pla estrat¨¨gic d'aquest salt d'escala territorial. El text abordar¨¤ els principals reptes, com la mobilitat o les infraestructures de m¨¦s de 120 municipis on viuen 5 milions de persones. El projecte porta per nom Barcelona Dem¨¤ i ja ha generat algunes pol¨¨miques. Per exemple, si aquesta nova megaregi¨® s'ha de dotar d'un ¨°rgan de govern propi. Junts per Catalunya es queixa de la falta de participaci¨® de la Generalitat.

Hi ha un consens general entre el m¨®n pol¨ªtic, econ¨°mic i social sobre l'exist¨¨ncia d'aquesta gran regi¨® m¨¦s enll¨¤ del paper, amb les seves sinergies i reptes. Per aquest motiu el pla abandona la visi¨® del conglomerat dels 36 municipis que ja conformen l'AMB i amplia el focus per integrar les comarques del Barcelon¨¨s, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l'Alt Pened¨¨s, el Vall¨¨s Occidental i el Vall¨¨s Oriental. La idea ¨¦s que els treballs estiguin acabats la primavera del 2022.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que tamb¨¦ presideix l'AMB, va assegurar en la presentaci¨® del pla, al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament, que s'afronten reptes com la desigualtat entre zones, l'habitatge, i la mobilitat, la reindustralitzaci¨® i la contaminaci¨® entre ciutats que de vegades ¡°han estat tractats com a municipis de segona¡±.

En l'acte tamb¨¦ hi havia els alcaldes de tres ciutats de la segona corona metropolitana, Granollers, Matar¨® i Terrassa, Josep Mayoral, David Bote i Jordi Ballart, respectivament. El l¨ªder de l'Ajuntament valles¨¤ va lamentar que Terrassa ¡°sempre s'ha sentit el pati de darrere¡± de la capital catalana en no formar mai part dels espais de decisi¨® de l'AMB.

Bote va manifestar que a l'¡°Europa de les ciutats¡± s'ha de ¡°jugar¡± de manera col¡¤laborativa. I Mayoral va aprofitar per reclamar la connexi¨® vi¨¤ria entre les dues comarques del Vall¨¨s i demanar al conseller de Territori, Dami¨¤ Calvet, que convoqui la comissi¨® d'ordenaci¨® metropolitana que no s'ha reunit des del 2010, quan es va engegar.

Tant des de Barcelona Dem¨¤ com altres persones properes al projecte reconeixen que la idea d'un govern de la nova regi¨® metropolitana ¨¦s encara embrion¨¤ria per¨° que evidentment sortir¨¤ durant les deliberacions. Una decisi¨® que est¨¤ immersa en un gran debat pol¨ªtic que Catalunya ja va viure amb l'AMB, que el pujolisme va liquidar per considerar-la un contrapoder a la Generalitat i va tornar durant el mandat de Pasqual Maragall.

La l¨ªder de Junts per Catalunya a l'Ajuntament, Elsa Artadi, va criticar que no s'incorpori la Generalitat en els treballs previs. Encara que creu que la reflexi¨® ¨¦s estrat¨¨gica, va lamentar que l'¨²nica cosa que transcendeixi sigui ¡°una foto de Colau¡±. La neoconvergent no es va voler posicionar en el debat sobre la governan?a. A ERC volen veure si hi ha voluntat real de treballar sobre aquesta regi¨®, a la qual li veuen sentit des del punt de vista econ¨°mic. No han debatut internament sobre si necessita un ¨°rgan de govern.

Una ?rea Metropolitana encara sense resoldre

Que els tres alcaldes siguin de l'esfera socialista (Ballart va deixar el partit el 2017) no ¨¦s un detall gratu?t. El PSC i CiU es van enfrontar amargament per la restituci¨® d'aquest ens a finals dels noranta, amb la idea de contrapoder de fons. Despr¨¦s de la seva nova etapa, el 2011, l'?rea Metropolitana de Barcelona continua sense resoldre moltes de les situacions per les quals es va crear. No hi ha una pol¨ªtica metropolitana d'habitatge; el pla director urban¨ªstic, una de les seves br¨²ixoles principals, continua sense estar aprovat malgrat anys de feina, i encara ¨¦s una instituci¨® molt gasosa per al ciutad¨¤ corrent. ¡°?s clar que cal pensar en el futur, per¨° encara tenim una AMB sense resoldre¡±, apunta un alt c¨¤rrec de la Generalitat.