Ara, conflu¨¨ncia nacionalista

Res fa pensar que una m¨ªnima normalitzaci¨® de la pol¨ªtica catalana pugui provenir del camp independentista, que continua fent voltes embolicat en un inextricable garbuix de fabulacions, contradiccions i el drama de les presons i l¡¯exili. Al mateix temps, malgrat tot, no hi ha indicis que davant seu s¡¯articuli una alternativa clara i potent capa? d¡¯aconseguir la majoria de govern en unes eleccions al Parlament. Ni per la dreta, ni per l¡¯esquerra.

Tot pot canviar, tanmateix, si es reconstrueix almenys una part electoralment ¨²til de l¡¯espai pol¨ªtic que abans ocupava Converg¨¨ncia Democr¨¤tica. Una operaci¨® d¡¯aquest tipus ¨¦s a aquestes altures la possibilitat m¨¦s versemblant que l¡¯independentisme perdi la majoria al Parlament i, en conseq¨¹¨¨ncia, deixi anar el tim¨® de la pol¨ªtica catalana. Aquest c¨¤lcul ¨¦s el que anima diversos grups i partits formats al voltant d¡¯exdirigents de la mateixa Converg¨¨ncia i els seus afins, que rebutgen la pol¨ªtica de Quim Torra i Carles Puigdemont. El 1976, despr¨¦s de la dictadura, es tractava de convergir per derrotar l¡¯esquerra. Ara es tracta de confluir per rectificar el rumb del sobiranisme.

Considerats aquests grups d¡¯un en un, tots s¨®n petits i cap t¨¦ una preemin¨¨ncia gaire clara sobre els altres. Per¨° si se sumen, tenen un actiu que pot resultar atractiu per a la part de l¡¯electorat que durant d¨¨cades va donar suport al partit de Jordi Pujol creient, amb ra¨® fins al 2012, que aquest era el que representava la dreta democr¨¤tica i catalanista per¨° no independentista. Aquest actiu consisteix a presentar com a garantia el fet d¡¯haver abandonat l¡¯aventura independentista quan els seus excompanys s¡¯hi van deixar arrossegar.

Al mateix temps que un actiu, aquest perfil pot ser tamb¨¦ un llast, i no precisament lleuger, perqu¨¨ els dos partits de l¡¯antiga Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU) no han desaparegut per l¡¯expansi¨® de l¡¯independentisme sin¨® per l¡¯esclat de la corrupci¨®. El que els ha esborrat del mapa s¨®n les sent¨¨ncies judicials per esc¨¤ndols en el finan?ament dels dos partits, barrejats sovint amb beneficis individuals. Aquest h¨¤ndicap ¨¦s, probablement, el que dificulta una recomposici¨® a partir d¡¯aquests integrants. Tot i aix¨°, el cert ¨¦s que l¡¯espai sociopol¨ªtic catalanista moderadament conservador, anticomunista o antisocialista que Pujol va saber atreure i unificar el 1980 continua existint i est¨¤ esperant que alg¨² amb credibilitat s¡¯ofereixi a representar-lo.

Aqu¨ª hi ha una oportunitat i fins i tot una necessitat. Perqu¨¨ no tot l¡¯electorat de CiU ha fet el tr¨¤nsit cap a les successives coalicions independentistes pilotades, sempre en posicions de control, per la c¨²pula de Converg¨¨ncia en alian?a amb Esquerra Republicana. Les ha seguit el gros del seu electorat, per¨° no la totalitat. I ara ¨¦s molt evident per a tothom que aquella aposta va ser un error i ha portat a un frac¨¤s sense pal¡¤liatius. I un desastre per a Catalunya. De manera que els orfes del centredreta catalanista encara s¨®n aqu¨ª. Ni Ciutadans ni el PP pretenen ser opcions per als electors catalanistes.

Una altra cosa ¨¦s si las plataformes amb les quals aquests ¨²ltims anys han intentat omplir aquest forat tenen prou credibilitat o no. El m¨¦s consistent d¡¯aquests projectes ¨¦s, sobre el paper, el dissenyat pel Partit Nacionalista de Catalunya, que est¨¤ integrat per la que va ser la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i altres exdirigents de Converg¨¨ncia, com Carles Campuzano i Xavier Xucl¨¤, i apareixen com un nou possible ganxo per reclutar nacionalistes pragm¨¤tics de l¡¯estil del que en el seu moment van representar Miquel Roca a Converg¨¨ncia o Duran Lleida a Uni¨®. Aquesta ¨¦s una clara difer¨¨ncia amb altres pol¨ªtics que han creat les seves plataformes despr¨¦s de protagonitzar llargues carreres saltant d¡¯un partit a l'altre i d¡¯una ideologia a l'altra, cada vegada m¨¦s a la dreta, com Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® i Manuel Valls. Fern¨¢ndez Teixid¨® va passar del trotskisme al Centre Democr¨¤tic i Social (CDS) d¡¯Adolfo Su¨¢rez, despr¨¦s a la Converg¨¨ncia de Jordi Pujol i ara al liberalisme amb Lliures. Valls va passar del socialisme franc¨¨s, amb el qual fins i tot va arribar a ser el cap de govern, al liberalisme anticatalanista de Ciutadans, amb els quals el 2019 va obtenir una pla?a de regidor a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Un altre grup interessat en la recuperaci¨® de la dreta catalanista ¨¦s Units per Avan?ar, una alian?a d¡¯exdemocristians i exsocialistes encap?alada per Ramon Espadaler, ¨²ltim secretari general de l¡¯extinta Uni¨® Democr¨¤tica. Despr¨¦s de conc¨®rrer a les eleccions auton¨°miques del 2017 i a les municipals del 2019 integrats en candidatures del PSC, ara s¡¯ofereixen per confluir amb exconvergents i liberals. Confluir, aquesta ¨¦s la idea, per retallar la base electoral independentista.