Els ¡®entrepreneurs¡¯ dels geri¨¤trics

Com a tothom, la vellesa m¡¯espanta. Em fa por despertar-me un dia i veure que m¡¯he fet vella. M¨¦s que ser vella: mirar-me de cara i no saber recon¨¨ixer qui ¨¦s aquesta persona d¡¯aqu¨ª davant. ?s tr¨¤gic comprovar que una s¡¯ha modificat del tot, i la seva cara no ¨¦s exactament la seva cara, i el seu cos no ¨¦s exactament el seu cos. ¡°Aix¨° ¨¦s una piga nova o m¡¯estic convertint en un cavall pinto?¡±, diu Ursula K. Le Guin a prop¨°sit d¡¯aquesta cosa vanitosa i irresponsable que s¨®n els anys passant. No vull que continu?n passant els anys i quan em trobo a mi, dins de mi, dient aix¨°, no puc sin¨® pensar-me com una consentida que ¨¦s capa? de mirar-se al mirall, perqu¨¨ t¨¦ un mirall, i lamentar-se per coses. Em pregunto si la quarantena ha augmentat la nostra por de morir lentament, o sobtadament, o solit¨¤riament, o indignament; i de preguntar-nos, de fet, qu¨¨ signifiquen paraules com indigne o mort. Perqu¨¨ aqu¨ª amb prou feines es parla de morir-se, o de quant dolen les coses, est¨¤ molt mal vist. Si fins i tot quan alg¨² mor es diu que aquesta persona ja no est¨¤ m¨¦s amb nosaltres com el missatge tipus que apareix quan alg¨² abandona un grup de WhatsApp.

De tant ignorar-la, ara l¡¯hem vist de prop i ens ha semblat espantosa, exactament el que tem¨ªem. Ens hem vist totes de velles mentre els nostres estaven, en el millor dels casos, en resid¨¨ncies morint-se m¨¦s o menys sols, m¨¦s o menys tristos; o amb cuidadores gaireb¨¦ sempre llatinoamericanes ¡°perqu¨¨ s¨®n m¨¦s dolces¡± i perqu¨¨ davant la mort imponent, espremem una vegada m¨¦s l¡¯afecte que no ¨¦s afecte, que ¨¦s treball feminitzat i pauperitzat.

Jo no puc deixar d¡¯imaginar a les resid¨¨ncies d¡¯aquesta categoria sobreteoritzada que heu acordat anomenar millennials i en qu¨¨ jo estic posada, cada vegada m¨¦s vella i m¨¦s inc¨°moda. Sense glamur, sense purpurina, sense gorres ni crop tops: com seran els llocs on ens tindran a nosaltres, de vells? On ens posaran si la majoria no tenim on caure vius? Queda clar que els rics tindran la seva empara o bitllets a Mart, si ¨¦s necessari, aquests no em preocupen. Encara que resulti una obvietat, tamb¨¦ hi ha millennials amb m¨²tues privades que els espanta una mica menys la vida. El cas ¨¦s que m¡¯imagino aquests llocs i nom¨¦s puc pensar en CEO de coll alt tenint grans idees. Com l¡¯il¡¤luminat del projecte dels pisos rusc, a Barcelona, que proposava un nou model d¡¯amuntegament de 20 persones perqu¨¨, va dir, ¡°ben col¡¤locades, no es noten¡±.

Brollaran els entrepreneurs dels geri¨¤trics a vendre¡¯ns que l¡¯¨²ltim en vellesa ¨¦s un nou sistema de capsuletes de 3 m? amb cures en remot, els vells rics, que n¡¯hi haur¨¤ perqu¨¨ sempre n¡¯hi haur¨¤, compartiran cases al camp, lluny de les angoixants ciutats plenes de vells vell¨ªssims, i ells munyiran les seves vaques i diran a la seva vellesa, retirs, com ja est¨¤ passant; els de les capsuletes estarem consumint els estalvis (quins estalvis), o endeutant les nostres filles (quines filles); i potser fins i tot teletreballant a les nostres hores de jubilats a les sales comunit¨¤ries del rusc, que ja no s¡¯atreviran a anomenar coworking sin¨® codying, i que hauran ruixat amb algun tipus de frag¨¤ncia anomenada Anys 20 per evocar les vintenes i trentenes.

Ja imagino els titulars: ¡°Jubilats i treballant m¨¦s de vuit hores al dia¡±, ¡°Calcula quant has de treballar per completar la teva pensi¨®¡± o ¡°Destapen una xarxa de falsos aut¨°noms en resid¨¨ncies¡±. Ens mirarem als miralls i ens veurem lleugerament retocats amb filtres avan?ats perqu¨¨ far¨¤ anys que no sabrem com hem envellit, les empreses tecnol¨°giques ens hauran conven?ut que ¨¦s millor no saber-ho per augmentar la productivitat. Abans d¡¯anar-nos-en a dormir, ens somriurem amb el ve¨ª del costat donant copets en un metacrilat transparent, corrent una cortineta; ansiosos perqu¨¨ acabi el dia, incapa?os de voler morir-nos encara, potser contestant un ¨²ltim e-mail.

Anna Pachecho ¨¦s periodista.