Est¨¤tues a terra

Barcelona sempre ha estat una ciutat de controv¨¨rsies pel que fa a est¨¤tues i mem¨°ria. Les Joventuts Llibert¨¤ries van enderrocar el 1936 el monument a Joan Prim: un bon general, per a uns, o el militar que bombardejava Barcelona, per a altres. El material de construcci¨® amb qu¨¨ es volia immortalitzar el comte de Reus va servir per fer munici¨® el 1936. El franquisme va retornar el Prim eq¨¹estre i liberal al parc de la Ciutadella, on encara galopa sense m¨¦s sobresalts de la del controvertit Frederic Mar¨¨s.

Tots plegats som fills d¡¯una hist¨°ria plena d¡¯injust¨ªcies, contradiccions i anades i tornades. L¡¯assassinat a Minneapolis de George Floyd a mans d¡¯un policia de sospit¨®s cognom Chauvin ha reobert el debat sobre aquesta tradici¨® tan cristiana que ¨¦s la iconocl¨¤stia. Veiem la pedra com a prolongaci¨® dels drets del ciutad¨¤. I aix¨ª ¨¦s com Crist¨°fol Colom ha esdevingut el prototip d¡¯opressor blanc en la derivada barcelonina de la campanya Black lives matter. El monument a qui va ser primer virrei d¡¯?ndies ha de ser retirat del final de la Rambla, afirma la CUP. D¡¯altres callen i alguns corren en la seva defensa: des del PP fins a l¡¯independentista Institut de la Nova Hist¨°ria. Els primers per ser l¡¯espanyol que va descobrir Am¨¨rica. Els segons perqu¨¨ defensen la catalanitat d¡¯un almirall que Espanya ens vol ocultar.

Els monuments als generals secessionistes de la confederaci¨® s¨®n enderrocats a les ciutats dels Estats Units on la dreta els venerava. La mateixa sort corren les est¨¤tues de l¡¯evangelitzador Fra Jun¨ªper Serra, que anava de la m¨¤ dels militars espanyols a Calif¨°rnia. I no sabem ben b¨¦ qu¨¨ fer amb el dominic Bartolom¨¦ de Las Casas, que uns segles abans assegurava que els indis (dels quals era gran defensor) tenien ¨¤nima, per¨° els negres no.

I ¨¦s que el g¨¨nere hum¨¤ ¨¦s afortunadament evolutiu. Potser abans d¡¯abonar-nos a la iconocl¨¤stia a l¡¯engr¨°s, valdria la pena preocupar-nos per castigar les actituds quotidianes que menystenen, humilien i vulneren els drets de les persones, com ara el comportament dels mossos d¡¯esquadra presumptes autors de l¡¯agressi¨® racista al jove Wubi a Sant Feliu Sasserra. Els s¨ªmbols s¨®n prou importants, per¨° ho ¨¦s m¨¦s la dignitat humana. Amb el temps, les cultures progressen i els costums canvien. El 1866, la revolucion¨¤ria Associaci¨® Internacional de Treballadors (AIT) va aprovar una moci¨® contra el treball femen¨ª, que segons la Monograf¨ªa estad¨ªstica de la clase obrera en Barcelona (1859) d¡¯Ildefons Cerd¨¤, constitu?a (juntament amb nens i nenes) la major part de la m¨¤ d¡¯obra a les modernes ind¨²stries de la ciutat.

Estem instal¡¤lats en la dial¨¨ctica condici¨® humana. Mentre enderroquem est¨¤tues erigides a qui creiem que no les mereix ¡ªapunta Daniel Innerarity¡ª, estaria b¨¦ que pens¨¦ssim si les que avui aixequem seran jutjades amb la mateixa severitat per les generacions venidores. Potser valdria la pena tocar m¨¦s de peus a terra abans de convertir-ho tot en pedra.