La caiguda d¡¯alumnes per la pand¨¨mia amena?a les universitats p¨²bliques

Les universitats p¨²bliques temen un descens d¡¯alumnes el curs vinent per la situaci¨® d¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria, la qual cosa suposaria al seu torn una disminuci¨® d¡¯ingressos a les portes d¡¯una crisi que requerir¨¤ importants recursos per afrontar-la i que en algunes regions, com a Andalusia, ja ha provocat retallades dels fons que els lliura l¡¯Administraci¨®. Grans campus, com la Complutense o Granada, encara no han fet previsions. D¡¯altres, com la de les Illes Balears o la de M¨¤laga, esperen una caiguda, tot i que encara no hi posen xifra. A Valladolid s¨ª: han registrat un descens global del 6% en la preinscripci¨® de m¨¤sters, encara que mirant el col¡¤lectiu dels estudiants estrangers el percentatge augmenta fins al 15%. Tamb¨¦ han fet comptes, a petici¨® de la Generalitat, les set universitats p¨²bliques catalanes, que estimen una p¨¨rdua de fins al 7% d¡¯alumnes de grau i un 30% als m¨¤sters.

¡°Els rectors estem molt preocupats. Semblava que est¨¤vem sortint de la crisi anterior i ara ens arriba aquest cop que no sabem quin impacte tindr¨¤. A m¨¦s, a la crisi econ¨°mica s¡¯hi afegeix la crisi de mobilitat¡±, resumeix Joan Elias, president de la comissi¨® d¡¯internacionalitzaci¨® i cooperaci¨® de la CRUE (la confer¨¨ncia estatal de rectors).

L¡¯organisme que reuneix tots els responsables universitaris no ha fet encara cap estimaci¨® de l¡¯impacte global i molts campus tot just han iniciat el proc¨¦s d¡¯inscripci¨® i no disposen de dades. Per¨° on s¨ª que s¡¯han fet estimacions, com a Catalunya, les dades no pinten b¨¦. Sobretot en l¡¯apartat de m¨¤sters, uns ensenyaments sensiblement m¨¦s cars que els graus (els preus oscil¡¤len entre els 800 euros a Andalusia i els gaireb¨¦ 3.000 a Catalunya o Madrid). Aqu¨ª les universitats estimen un interval de caiguda d¡¯entre el 10% de campus com el de Girona i el 30% de la Universitat de Barcelona. Malgrat que es tracta de xifres encara provisionals, tamb¨¦ apunten una tend¨¨ncia que es pot considerar for?a fiable tenint en compte que es desprenen de la preinscripci¨®, encara en curs, en la qual els alumnes han de pagar una taxa d¡¯uns 30 euros per reservar pla?a.

¡°Els m¨¦s afectats seran els m¨¤sters m¨¦s presencials i els que tenen un nombre m¨¦s elevat d¡¯estudiants estrangers. La gent t¨¦ por i prefereix no traslladar-se pel temor del fet que hi hagi un nou rebrot¡±, apunta Mar¨ªa Jos¨¦ Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili i presidenta dels rectors catalans. La mirada est¨¤ fixada especialment en algunes titulacions de postgrau en qu¨¨ m¨¦s de la meitat dels alumnes s¨®n de fora. El secretari d¡¯Universitats catal¨¤, Francesc Xavier Grau, considera que el fenomen ¨¦s menys preocupant en els graus, en qu¨¨ els alumnes que arriben procedeixen d¡¯altres autonomies. ¡°Si amb el nou curs tenim mobilitat entre regions de l¡¯Estat, no hauria d'afectar¡±. Tot aix¨°, per tant, es traduir¨¤ en menys matr¨ªcules. Catalunya calcula que els ingressos per les taxes de graus i m¨¤sters es reduiran en 20 milions.

Les universitats es nodreixen, b¨¤sicament, de finan?ament p¨²blic, per¨° el que ingressen per les matr¨ªcules que paguen els alumnes varia segons cada comunitat, i oscil¡¤la del 9% aproximat a Gal¨ªcia o el Pa¨ªs Basc al 26% de Catalunya, segons l¡¯Estad¨ªstica de finan?ament i despesa de les universitats p¨²bliques espanyoles del Ministeri d¡¯Educaci¨®, corresponent al 2016. No obstant aix¨°, el percentatge de Catalunya variar¨¤ el curs vinent amb la reducci¨® del 30% del preu de les taxes.

En el curs passat, les universitats espanyoles ¨Cp¨²bliques i privades¨C van acollir un total de 139.708 alumnes estrangers, ja sigui en grau, m¨¤ster o doctorat, la qual cosa representa un 8,8% del total, segons l¡¯informe Dades i xifres del sistema universitari espanyol, corresponent al curs 2018-2019. En els estudis de grau ¨¦s menys habitual la pres¨¨ncia d¡¯alumnes de fora d¡¯Espanya (un 5,4% del total), per¨° s¨ª que representen un col¡¤lectiu important en m¨¤sters i doctorats, on arriben al 22 i al 26%, respectivament.

En el cas dels graus, gaireb¨¦ la meitat dels alumnes estrangers (46%) provenen de pa?sos de la Uni¨® Europea, mentre que l¡¯Am¨¨rica Llatina suposa la segona regi¨® emissora (23%). I si es mira la destinaci¨®, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana s¨®n les preferides d¡¯aquests alumnes per cursar els seus estudis.

En els m¨¤sters, ¨¦s especialment destacable el creixement dels alumnes estrangers registrats durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada, malgrat la garrotada que va suposar la crisi. Si el 2010 eren 18.384, el curs passat van ascendir fins als 47.667, un 260% m¨¦s. Per nacionalitats, la gran majoria (62%) procedeixen de l¡¯Am¨¨rica Llatina, seguits dels que arriben de la Uni¨® Europea, ?sia o Oceania, que ronden el 15%. Madrid i Catalunya repeteixen com a destinacions preferides, amb uns 10.000 estudiants cadascuna, tot i que mirant amb el prisma dels percentatges, a Navarra (37,8%) i a Catalunya (37,2%) ¨¦s on tenen m¨¦s pes respecte al total.

Malgrat l¡¯abs¨¨ncia de xifres, des de la CRUE assumeixen que aquest fenomen es pot donar a qualsevol regi¨®, tot i que aventuren que castigar¨¤ els postgraus i els campus m¨¦s grans i amb m¨¦s mobilitat d¡¯estudiants. ¡°Patirem molt en els m¨¤sters perqu¨¨ hi ha molta matr¨ªcula de fora. Molts alumnes venen com si fos un Erasmus, per¨° si no poden venir i gaudir de la vida estudiantil es quedaran al seu pa¨ªs. Per estar tancats aqu¨ª no vindran. I aix¨° tamb¨¦ pot passar amb els alumnes que procedents d¡¯altres comunitats aut¨°nomes¡±, admet Joan Elias. A m¨¦s de la por per les limitacions de moviment, el tamb¨¦ rector de la Universitat de Barcelona apunta que hi ha altres elements que hi juguen en contra, com l¡¯impacte de la crisi en les economies familiars ¨Cpagar la resid¨¨ncia a una altra ciutat pot resultar inviable¨C o el fet de preferir esperar que vinguin temps millors. ¡°Hi ha m¨¤sters amb un component alt de pr¨¤ctica, aix¨ª que si l¡¯alumne veu que no el podr¨¤ fer correctament pot pensar a esperar-se un any per matricular-se¡±, afegeix Elias.

¡°S¨®n xifres provisionals de preinscripcions formalitzades durant el pitjor per¨ªode de la crisi sanit¨¤ria i fins a finals de setembre estar¨¤ obert el termini. Per¨° s¨ª que ¨¦s especialment preocupant la situaci¨® dels estudiants que provenen d¡¯altres pa?sos¡±, explica una portaveu de la Universitat de Valladolid sobre el descens general del 6% que ha registrat per estudiar m¨¤sters el curs vinent, i del 15% entre aspirants estrangers.

Alguns beneficiats i fen¨°mens inesperats

A la Universitat de Valencia, en canvi, asseguren que estan notant l¡¯efecte contrari. ¡°Si comparem les preinscripcions amb les de l'any passat estem for?a per sobre¡±, afirma Isabel V¨¢zquez, la vicerectora d¡¯Estudis, que xifra aquest augment provisional en un 27%. El creixement el protagonitzen els alumnes espanyols, que augmenten un 32%, mentre que els estrangers es mantenen. ¡°Per¨° s¨ª que hi ha hagut grans moviments per nacionalitats: han caigut notablement els llatinoamericans (fins a un 51% en el cas dels de l¡¯Equador) i han pujat molt (un 93%) els xinesos¡±, afegeix V¨¢zquez.

Els rectors asseguren que el panorama al setembre ¨¦s incert, aix¨ª que es podrien donar altres fen¨°mens inesperats. ¡°Es pot donar el cas que al final augmentin els alumnes de grau perqu¨¨ la gent opta per formar-se, tal com va passar en la crisi anterior¡±, assenyala Figueras. O tamb¨¦ que algunes universitats m¨¦s petites i provincials es vegin beneficiades perqu¨¨ els alumnes prefereixen no traslladar-se a grans campus de grans ciutats.

Per incentivar les matriculacions, els rectors aposten per oferir m¨¤sters h¨ªbrids, que combinin les classes en l¨ªnia amb les presencials. ¡°Seria una manera de no perdre alumnes estrangers, perqu¨¨ podrien seguir virtualment les classes i, quan la situaci¨® millori, organitzar unes jornades presencials intenses durant 15 dies, mat¨ª i tarda, i concentrar totes les pr¨¤ctiques durant aquest per¨ªode. A m¨¦s, el cost seria menor per a ells perqu¨¨ es reduiria l¡¯estada¡±, defensa Elias. La representant dels rectors catalans tamb¨¦ proposa apostar pels m¨¤sters amb m¨¦s atractius. ¡°I els que s¨®n m¨¦s especialitzats i anaven m¨¦s justos d¡¯alumnes potser no s¡¯haurien d¡¯oferir el curs que ve¡±, assenyala Figueras.

De cara a l¡¯impacte en els graus, els rectors proposen refor?ar el sistema de beques, tant les que concedeixen els governs com les de les mateixes universitats, buscant fins i tot f¨®rmules originals com la que ha engegat la Universitat de M¨²rcia, que busca crear un fons d¡¯ajudes per a alumnes afectats per la crisi actual amb donacions d¡¯antics estudiants o dels treballadors.