El dia que Dal¨ª es va vestir d¡¯almirall per rebre Franco

Els diaris in¨¨dits del col¡¤leccionista Reynolds Morse, in¨¨dits fins i tot per als bi¨°grafs de Salvador Dal¨ª, aporten nova llum sobre les relacions personals entre el pintor catal¨¤ i Francisco Franco. Als anys seixanta, Morse, que tenia per costum anotar les seves converses amb l¡¯artista, li va preguntar si temia, en cas que a Espanya triomf¨¦s una revoluci¨® i Franco mor¨ªs, ser un dels primers afusellats. "S¨ª", va contestar, "igual que els camperols ignorants havien matat Lorca [...]. La seva mort va ser una trag¨¨dia. Va tenir un affaire amb un noi en un poble i la gent va entrar en c¨°lera i el van afusellar". "Jo estic absolutament segur que si no me n¡¯hagu¨¦s anat d¡¯Espanya abans de la guerra, ara estaria mort", li va confessar un altre dia a Morse, dedicat comprador de l¡¯obra del pintor, la col¡¤lecci¨® del qual nodreix el Salvador Dal¨ª Museum, a St. Petersburg (Florida).

El franquisme va pagar amb honors, afalacs i exposicions la col¡¤laboraci¨® activa de l¡¯artista, que va tornar dels EUA a Espanya el 1948, per¨° a Dal¨ª li faltava el reconeixement personal de Franco, que el va deixar plantat dues vegades i el va fer esperar vuit anys, fins al 1956, com demostren els diaris de Morse, conservats als Archives of American Art de l¡¯Smithsonian, i malgrat totes les seves lloances: "Soc el s¨ªmbol que mostra la toler¨¤ncia de Franco", li va dir Dal¨ª.

L¡¯elecci¨® de la seva pintura cl¨¤ssica La cistella de pa com a imatge per al pla Marshall, gr¨¤cies a la portada de febrer del 1948 de The Week Magazine, revista amb una difusi¨® de 15 milions d¡¯exemplars, mostrava Dal¨ª com un pintor virtu¨®s que, emparat amb el clix¨¦ que associa genialitat amb bogeria, podia compensar la seva vida escandalosa en un moment en qu¨¨ l¡¯administraci¨® Truman veia Franco com un dic contra el comunisme. Aix¨° va ajudar a preparar el seu retorn a Espanya.

Segons va relatar Morse, el 1955, amb el iot Azor del dictador fondejat a la badia de Cadaqu¨¦s, Dal¨ª va rebre un emissari que li va anunciar la imminent visita de Franco. Als turons es van veure policies. El pintor es va afaitar i, entusiasmat, es va afanyar a vestir-se amb les seves millors gales: un cridaner uniforme blanc d¡¯almirall.

Dal¨ª va esperar en va la comitiva tot el dia. L¡¯endem¨¤ va arribar el mateix emissari amb el mateix anunci. L¡¯artista va repetir el ritual, esperant amb la seva pomposa vestimenta l¡¯arribada de Franco, que mai es va produir. Al tercer dia, nou av¨ªs amb el mateix missatge. Aquesta vegada, Dal¨ª ja no va fer cap preparatiu ni es va engalanar i, efectivament, el dictador no va fer acte de pres¨¨ncia. Franco solia visitar la zona per trobar-se amb l¡¯influent empresari falangista Miguel Mateu, un dels seus assessors m¨¦s propers, amo del castell de Peralada i d¡¯una casa a la pr¨°xima Garbet.

El 1956 el va deixar plantat per segona vegada. "Dal¨ª", sempre segons relat de Morse, "va emprendre un llarg viatge a Madrid per veure Franco, esperant ansiosament dia rere dia la confirmaci¨® d¡¯una audi¨¨ncia que no arribava. Dal¨ª [acompanyat de Gala], estava impacient per tornar a Portlligat i continuar pintant, aix¨ª que al cap de tres dies se¡¯n van tornar. Tan aviat com van arribar i, amb prou feines instal¡¤lats, va arribar un telegrama notificant que Franco els rebria. Es van despla?ar r¨¤pidament a Barcelona per agafar el tren, ja que a Dal¨ª no li agradava volar". La reuni¨® va tenir lloc a El Pardo el 6 de juny. Va ser la primera de les seves cinc entrevistes.

Dal¨ª li va explicar a Morse que Franco li havia semblat "molt intel¡¤ligent i interessat en l¡¯art" i el va elogiar per haver creat "una monarquia amb la mateixa genialitat amb qu¨¨ Vel¨¢zquez havia creat Las meninas". "Franco va riure una mica, rebutjant modestament el geni que Dal¨ª li atribu?a, per¨° l¡¯important ¨¦s que la idea de la monarquia va quedar plantada a la ment de Franco, ja que Espanya hauria de restaurar la monarquia, amb Franco com a cap dels ex¨¨rcits", va escriure Morse.

Morse recordaria tota la vida el mat¨ª de mar? del 1958 en qu¨¨ va sonar el tel¨¨fon de casa seva, a Denver, i va sentir la veu enfurismada de Dal¨ª a l¡¯altre costat de la l¨ªnia. El col¡¤leccionista havia escrit un article sobre Dal¨ª a la revista Art in America en qu¨¨ deia que la seva pintura religiosa obe?a a l¡¯intent d¡¯avenir-se amb Franco. "Mai he pintat per agradar a ning¨², nom¨¦s a mi mateix. No ets ning¨²! Un mamarratxo!", cridava l¡¯artista. "El curs dels esdeveniments m¡¯ha portat de l¡¯anarquisme al conservadorisme, de l¡¯ateisme sacr¨ªleg al m¨¦s gran m¨®n m¨ªstic. Jo soc el mateix que quan era jove, el que ha canviat ¨¦s el m¨®n: la Guerra Civil i la bomba at¨°mica".

Enuig monumental

L¡¯enuig monumental del pintor no obe?a nom¨¦s al fet que Morse q¨¹estionava la seva falta d¡¯inspiraci¨® o d¡¯autonomia art¨ªstica, sin¨® que dinamitava el seu pacte t¨¤cit amb Franco. Dal¨ª i la seva pintura hist¨°rica i religiosa eren l¡¯exemple que el r¨¨gim exposava a l¡¯exterior per contrarestar Picasso, exiliat a Par¨ªs, i Mir¨®, que callava sense amagar el seu antifranquisme retirat a Mallorca.

Franco es va entrevistar amb Dal¨ª almenys quatre vegades m¨¦s. El pintor va explicar a Morse detalls de la trobada mantinguda al castell de Peralada el 1970. "Primer va arribar un helic¨°pter, despr¨¦s soldats amb fusells, despr¨¦s dues limusines. D¡¯una en va sortir trontollant un petit avi que tenia tothom sota el seu control", i encara aix¨ª, escriu Morse, "es va negar a fer la migdiada quan tots estaven exhaustos". Dal¨ª es va meravellar de l¡¯energia que demostrava una figura tan fr¨¤gil. "Ha de ser un m¨ªstic", va dir.

All¨¤ mateix, el pintor va fer un r¨¤pid retrat de la dona de Franco, Carmen Polo, i va acceptar pintar-ne un altre de la seva neta. Dal¨ª buscaria la intervenci¨® del dictador per obtenir suport fins i tot financer de les seves teles d¡¯exaltaci¨® m¨ªstica i patri¨°tica i per a la construcci¨® del Teatre Museu de Figueres, que va vendre com a contrapunt a l¡¯obertura del Museu Picasso de Barcelona i com a focus d¡¯atracci¨® tur¨ªstica.

Dal¨ª, que es creia molt superior a Picasso i Mir¨®, es va entregar amb entusiasme a treure r¨¨dit de la seva col¡¤laboraci¨® amb una dictadura que necessitava utilitzar la cultura com a campanya d¡¯imatge davant de les democr¨¤cies occidentals. Durant la inauguraci¨® de la I Biennal d¡¯Art Hispanoameric¨¤ de 1951 hi ha una foto en qu¨¨ es veu Franco, vestit d¡¯uniforme militar, rient. T¨¤pies explicava que la imatge capta el moment en qu¨¨ el dictador va ser informat que es trobava a "la sala dels artistes revolucionaris", i que aquest va respondre: "Ah, b¨¦, mentre facin la revoluci¨® aix¨ª...!".