Per qu¨¨ la campanya de l¡¯Orgull 2020 a Barcelona no t¨¦ els colors de l¡¯arc de Sant Mart¨ª

Barcelona, emblem¨¤tic bressol de l'activisme homosexual a Espanya, tampoc s'ha quedat aquest any a casa (tenint en compte, ¨¦s clar, les mesures necess¨¤ries contra la propagaci¨® de la covid-19). La capital catalana va acollir la primera manifestaci¨® del nostre pa¨ªs en suport als drets i llibertats de la comunitat LGTBIQ, el 1977, que va patir la repressi¨® de les autoritats, per¨° va servir perqu¨¨ el 1978 l'homosexualitat deix¨¦s d'estar tipificada en la Llei de perillositat i reforma social. El 2020, la manifestaci¨® catalana del dia de l'Orgull continua sent la m¨¦s multitudin¨¤ria del Mediterrani i aquest any, a m¨¦s, compta amb la campanya de suport de Nacho Padilla, nou director creatiu de l'Ajuntament de Barcelona.

Formada per una s¨¨rie de tres il¡¤lustracions sota l'acr¨°nim "LGTIBCN", ¨¦s un "compendi i resum de l'estreta relaci¨® actual i hist¨°rica de la ciutat de Barcelona amb la causa LGTBI", explica Padilla.

Per a aquesta ocasi¨® el madrileny ha col¡¤laborat amb les dissenyadores Patricia Armada i Eva Vesikansa, fundadores de l'estudi Velkro. Ens donen les claus per interpretar aquesta campanya que treu els colors (de l'arc de Sant Mart¨ª) als carrers de Barcelona.

1. Els bra?os que s'alcen per totes les batalles per la igualtat

"La gent de Barcelona va ser la que va crear les primeres agrupacions en defensa dels drets LGTBI o la que va organitzar les primeres manifestacions del moviment despr¨¦s de la dictadura", explica Nacho Padilla. A totes elles es dedica la primera de les imatges d'aquesta tr¨ªada, que fuig dels colors cridaners t¨ªpics de les banderes i aposta pels contrastos entre tons roses i verds.

Per a les dissenyadores de Velkro aquest estendard subjectat per dues mans ¨¦s tamb¨¦ una icona de "la reivindicaci¨® per la igualtat real" en una ciutat que ha estat pionera a sortir a lluitar per aquests drets. Per¨° van m¨¦s enll¨¤ i es fa ress¨° de les batalles m¨¦s contempor¨¤nies: "Avui, les demandes LGTBI es fonen tamb¨¦ amb les dels moviments feministes i antiracistes, per a moltes persones la lluita contra la intoler¨¤ncia ¨¦s doble o triple".

2. Les cares de la flu?desa de g¨¨nere

Amb aquests dos rostres, Patricia Armada i Eva Vesikansa han volgut plasmar la seva idea de "la flu?desa de g¨¨nere, de les persones transg¨¨nere i de la seva despatologitzaci¨®". ?s, a m¨¦s, un tribut personal a Sonia Rescalvo, la transsexual assassinada el 1991 per sis neonazis al Parc de la Ciutadella, un fet considerat com "el primer crim d'una transsexual pel simple fet del ser-ho del que es t¨¦ informaci¨® i const¨¤ncia a Espanya", argumenta Padilla.

Tamb¨¦ els colors tenen un simbolisme especial. Es juga amb la fusi¨® "de les banderes de l'orgull gai, lesbi¨¤, trans, intersexual o bisexual", expliquen les dissenyadores de Velkro, en un terreny de "tons intermedis, que representen la diversitat d'una manera m¨¦s subtil".

3. Una abra?ada de suport que no ens podem fer

Una cosa que cr¨¨iem perduda durant aquests mesos, una abra?ada, torna a cobrar tot el sentit en la campanya, no importa a qui es faci. ?s "la solidaritat, el suport i la defensa davant de l'assetjament laboral i escolar, la viol¨¨ncia LGTBIf¨°bica o la falta d'igualtat real", en paraules de Padilla; i "el suport de les diverses xarxes de protecci¨® contra la discriminaci¨®, contra la viol¨¨ncia, contra el bullying a les persones LGTBI", en les d'Armada i Vesikansa.

Des del punt de vista tipogr¨¤fic, per a l'acr¨°nim ¨C¨²nica part textual i central de la gr¨¤fica que apareix a tota la campanya¨C, s'ha optat per un estil geom¨¨tric, el de la tipografia Formula, d'una fosa jove, Pangram Pangram Foundry, amb algunes connotacions simb¨°liques: "?s gaireb¨¦ perfecta, per deixar clar que no existeix cap dubte sobre la fusi¨® entre LGTIB i BCN".