Valentia per transformar les resid¨¨ncies

Darrere del debat actual sobre les resid¨¨ncies de gent gran hi ha molts interessos. I sospito que no tots volen millorar l'assist¨¨ncia a les persones que hi viuen, que s¨®n les persones m¨¦s vulnerables de la nostra societat. Que s¨®n les persones amb m¨¦s c¨¤rrega de malaltia i amb m¨¦s depend¨¨ncia i, la majoria d'elles, en la fase final de la vida.

Aquestes persones tenen de mitjana unes set malalties cr¨°niques actives, consumeixen 11 f¨¤rmacs diferents cada dia i m¨¦s del 50% tenen dem¨¨ncia amb deteriorament cognitiu moderat o sever. Totes necessiten ajuda en dues o m¨¦s activitats de la vida di¨¤ria (higiene personal, despla?ar-se, menjar, vestir-se...).

?s tot una gesta que cada dia puguin fer activitats quotidianes que per a la majoria s¨®n habituals: relacionar-se socialment entre elles, anar al menjador de la resid¨¨ncia i parlar amb els companys, assistir a les activitats al gimn¨¤s,¡­i estar tranquils perqu¨¨ saben que han complert amb les seves obligacions i funcions a la vida, ho han donat tot i nom¨¦s els queda viure tranquils els seus ¨²ltims dies. ?s una gesta per a elles, i la seva recompensa di¨¤ria. I per a nosaltres hauria de ser un deure proporcionar-los l'oportunitat perqu¨¨ ho puguin fer.

Per¨° per atendre aquestes persones que s¨®n en la fase final de la seva vida i l'afronten en les seves pitjors condicions f¨ªsiques, i moltes vegades tamb¨¦ ps¨ªquiques i emocionals, hi dediquem escass¨ªssims recursos p¨²blics.

Aportem algunes dades que ens ajudaran a reflexionar. Si ens referim a l'atenci¨® domicili¨¤ria a persones grans dependents, la mitjana d'atenci¨® di¨¤ria que estem dispensant a Espanya ¨¦s de 39 minuts al dia incloent-hi tasques directes d'atenci¨® personal i tasques de neteja de la llar. Ning¨² pot pensar que es pot atendre amb tan poc temps persones que necessiten ajuda per rentar-se, vestir-se, moure's, preparar-se el menjar i menjar, anar al lavabo¡­ I resulta que, com que s¨®n persones, tamb¨¦ necessiten parlar amb altres persones, intercanviar les seves pors i els seus dubtes sobre tractaments m¨¨dics¡­ 39 minuts s¨®n una vergonya que ens hauria de fer reflexionar a tots.

Per cert, l'autonomia m¨¦s pobra en serveis domiciliaris nom¨¦s hi dedica 20 minuts al dia. Aturem-nos un segon i reflexionem: no es pot dispensar atenci¨® a gent gran amb depend¨¨ncia a casa seva amb nom¨¦s 20 minuts al dia. ?s impossible.

A aquest desprop¨°sit el segueix de prop la normativa estatal i de les comunitats aut¨°nomes per a l'atenci¨® en centres residencials a gent gran amb depend¨¨ncia. A persones amb una alta depend¨¨ncia f¨ªsica (necessitat de ser assistits en la higiene di¨¤ria, vestir-se, despla?aments, menjar i amb problemes d'incontin¨¨ncia) els dediquem, segons les zones, entre 43 i 81 minuts al dia de gerocultor. Entre 1 i 3 minuts al dia de metge. Entre 5 i 22 minuts al dia d'infermera¡­ O entre 1 i 12 al dia de fisioterapeuta.

Tothom que hagi tingut cura d'un familiar dependent sap que les xifres anteriors s¨®n absolutament insuficients per atendre amb dignitat una persona aix¨ª. Els mateixos professionals veuen amb preocupaci¨® que no arriben a cobrir totes les necessitats que tenen les persones que atenen, i ho fan amb salaris entre un 35 i un 40% inferiors als seus hom¨°legs del sector sanitari.

A partir d'aquestes dades, una primera reflexi¨®: els qui han mantingut aquests salaris en la negociaci¨® col¡¤lectiva i han marcat aquests r¨¤tios de personal en les normatives estatals i auton¨°miques no poden ser els ¨²nics que tinguin ara la responsabilitat de dissenyar el nou model d'atenci¨®. Cal introduir m¨¦s veus en el debat.

Una segona reflexi¨® ¨¦s si podem plantejar una transformaci¨® sense la participaci¨® dels cuidadors informals, tant els que s¨®n a casa patint la p¨¨rdua d'oportunitats laborals i relacionals que tenen pel fet de cuidar com aquells que tenen un familiar en una resid¨¨ncia de gent gran, que haurien de participar d'una manera real en la presa de decisions del centre, no com passa ara.

Una tercera reflexi¨® ¨¦s si aquest sector, altament depenent de professionals d'atenci¨® directa, no podria i hauria de ser considerat un sector estrat¨¨gic per disminuir els estralls econ¨°mics que causar¨¤ l'epid¨¨mia de la covid-19 al nostre mercat laboral.

I, finalment, si volem transformar en positiu la nostra societat en el nou paradigma que afrontem, tamb¨¦ haurem de reflexionar sobre si aquesta ¨¦s una oportunitat per destinar els nostres fons p¨²blics i aix¨ª disminuir la desigualtat social i econ¨°mica, que afecta d'una manera molt important la nostra gent gran. Sobretot les persones m¨¦s vulnerables.

Ara cal donar la veu a altres actors. I cal ser valents. Nom¨¦s aix¨ª transformarem una atenci¨® que tots podrem necessitar algun dia.

Jos¨¦ Augusto Garc¨ªa Navarro ¨¦s director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia