Una primavera universit¨¤ria

Qualsevol professor universitari deu haver experimentat en la seva activitat quotidiana aquesta crisi i en deu haver extret les seves conclusions. Aquestes l¨ªnies s¨®n el resultat de la meva experi¨¨ncia a la UPC i des de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura, la ETSAB. La crisi ha posat a prova els diferents ¨¤mbits de l¡¯ensenyament universitari, des del docent i investigador fins a l¡¯administratiu i el dels serveis. Hi ha amb tota seguretat qui s¡¯ha format una opini¨® en cada un dels ¨¤mbits i fins i tot una opini¨® diferent de la que tenia fins llavors. A mi m¡¯agradaria referir-me a l¡¯¨¤mbit pr¨°piament docent. Tot el que ha passat ¨Ci en aix¨° la universitat no ¨¦s diferent de qualsevol altra ¨¤rea, ja sigui econ¨°mica, sanit¨¤ria o administrativa o d¡¯aquelles en les quals l¡¯Estat t¨¦ repartides les seves funcions¨C ha repercutit en les activitats rutin¨¤ries. Totes les persones han vist alterades les seves activitats, encara que no hagin patit directament els efectes del contagi, per a alguns amb repercussions tr¨¤giques. Tothom ha hagut de reaccionar i intentar trobar una resposta al seu nivell i ning¨² ha respost segons el gui¨® que tenia assignat quotidianament, perqu¨¨ no existia. Crec que el millor (si ¨¦s que es pot dir millor en aquesta situaci¨®) ha estat la resposta de les persones que han buscat diferents maneres de resoldre la situaci¨®, mostrant d'una manera exemplar la seva condici¨® de professors.

Si trasllad¨¦ssim a l¡¯espai f¨ªsic la resposta que els professors han donat des del primer dia de la crisi mitjan?ant la tecnologia inform¨¤tica de qu¨¨ disposaven, bona part a t¨ªtol individual, obtindr¨ªem una cosa aix¨ª com si, de cop i volta, les aules s¡¯haguessin traslladat a les escales, els terrats, les terrasses, els vest¨ªbuls o al carrer. Les aules per un moment van tenir la fesomia dels seus professors. Van ser uns moments en els quals una creativitat inusual i compartida espont¨¤niament, et reconciliava amb la universitat com a espai de coneixement. El que va passar va ser una resposta literalment de la primavera, com ho van ser el maig franc¨¨s o la primavera de Praga. Va trigar poc a apar¨¨ixer el monstre powerpoint uniformitzat, utilitzat en la seva accepci¨® de control m¨¦s crua, uniformitzant car¨¤tules i formats de la m¨¤ de la gr¨¤fica ¨Cl¡¯odiosa gr¨¤fica¨C, per transmetre una idea unit¨¤ria i de cohesi¨®, amb tant d¡¯¨¨xit que l¡¯¨²nic que distingia una d¡¯aquestes lli?ons de powerpoint de qualsevol altra era la cara dels professors, l¡¯¨²nica imatge reconeixible que permetia recon¨¨ixer l¡¯aula. Despr¨¦s n¡¯hi ha que encara creuen que l¡¯espai el fan les parets; l¡¯espai el fan les persones.

Per¨° tamb¨¦ de mica en mica els responsables acad¨¨mics, potser amb la millor intenci¨®, intenten tornar a la normalitat i recuperar el control, cosa que equival a dir uniformitzar altre cop la situaci¨®. Per¨° qu¨¨ podr¨ªem aprendre del que ha passat? M¨¦s ben dit, qu¨¨ podr¨ªem aprendre de la resposta dels professors? Al meu parer ¨¦s un cas immillorable per pensar en all¨° excepcional i an¨°mal com a exemple d¡¯aprenentatge, com una resposta que ofereix la possibilitat de fer les coses d¡¯una altra manera, una manera diferent de la manera organitzativa que ja t¨¦ la universitat. La crisi ha posat sobre la taula la necessitat de reformular c¨¤rrecs com el de director o deg¨¤, i tamb¨¦ el de coordinador, cap d¡¯estudis o vicerector. Almenys el seu paper podria definir-se ara d¡¯una altra manera. Potser els directors i degans haurien de tenir molta m¨¦s autonomia, pressupost i capacitat de decisi¨®, els caps d¡¯estudi podrien ser consellers o contribuir a mantenir les capacitats dels professors, i els vicerectors es podrien reduir a la meitat (fa pocs dies em va arribar una enquesta adre?ada als grups de recerca que signaven tres vicerectors).

Sembla que hi ha un gran afany a fer que la universitat, formada per ens veritablement diferents entre si, formin fict¨ªciament un ¨²nic conjunt el m¨¦s uniforme possible i ens preguntem fins a quin punt el que hi ha al darrere de les estructures de govern, els ¨°rgans de control, els logotips, les circulars i tota la gr¨¤fica que il¡¤lus¨°riament converteix tot un conjunt unitari hauria seriosament de deixar-se enrere per donar pas a una versi¨® de la universitat m¨¦s creativa. D¡¯altra banda, si les universitats no ho fan seria frustrant que all¨¤ on es trobi, si no el coneixement, s¨ª la transmissi¨® d¡¯aquest, no canviessin. Nom¨¦s desitjo que d¡¯aqu¨ª a poc temps no ens desfem d¡¯admiraci¨® quan qualsevol expert en educaci¨® ens digui coses semblants en un TED i ens afanyem a crear un vicerectorat d¡¯innovaci¨® pedag¨°gica.